Davant la tomba de pedra que guarda les restes del rei que fundà el Regne de València fa quasi huit segles, quatre presidents autonòmics coincidiren este dimecres en un mateix gest: depositar una corona de llorer. El Reial Monestir de Poblet, en Tarragona, fon l'escenari triat per a retre tribut a Jaume I en el 750 aniversari de la seua mort, en una cerimònia que reuní els màxims mandataris de les comunitats que un dia formaren el nucli de la Corona d'Aragó.
El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, liderà l'ofrena floral juntament amb Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya; Marga Prohens, presidenta de les Illes Balears, i Jorge Azcón, president d'Aragó. Els quatre territoris que hui conformen autonomies independents compartiren durant segles una mateixa història baix el regnat d'una dinastia el panteó reial de la qual seguix custodiant el monestir tarragoní.
Un aniversari que ho traspassa tot
Jaume I morí el 27 de juliol de 1276, i la seua mort marcà el final d'un dels regnats més transformadors de la història medieval hispànica. Nascut en 1208 en Montpeller, fon rei d'Aragó, València i Mallorca, i protagonitzà una etapa decisiva d'expansió territorial de la Corona d'Aragó cap al Mediterrani, amb fites com la conquesta de Mallorca en 1229 i la presa de la ciutat de València en 1238. El seu llegat resulta fonamental per al naixement del poble valencià, amb la promulgació dels Furs de València, que dotaren el territori d'un sistema legal propi i d'una sobirania jurídica diferenciada dins de la Corona d'Aragó.
No és casualitat que l'acte se celebre precisament en 2026. El Consell acordà declarar este any com el de la commemoració del 750 aniversari de la mort de Jaume I, una figura que fon decisiva en la configuració històrica, política i jurídica de la Comunitat Valenciana. El president Pérez Llorca ha impulsat una campanya institucional baix el lema 'Un llegat infinit', amb la qual pretén reivindicar la vigència del llegat del monarca en la identitat del territori.
Poblet, el cementeri de reis que unix quatre autonomies
El Monestir de Poblet no és un escenari qualsevol. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, allotja el panteó reial de la Corona d'Aragó i constituïx un dels conjunts monàstics medievals millor conservats d'Europa. En els seus murs descansen, junt a Jaume I, alguns dels monarques més rellevants de la història peninsular: Pere 'el Ceremoniós', Alfonso 'el Casto', Juan I 'el Cazador', Martín 'el Humano', Fernando de Antequera, Alfonso 'el Magnánimo' i Juan II, a més de diverses de les seues esposes.
L'acte d'ofrena es va produir en el marc de la reunió del Patronat del monestir, presidida en esta ocasió per S.M. el Rei Felip VI. Una cita que va congregar, baix el mateix sostre medieval, la prefectura de l'Estat i els líders de les quatre comunitats amb arrels en l'antiga Corona d'Aragó.
Més enllà del símbol: una agenda política compartida
L'homenatge no va ser només ritual. Pérez Llorca va aprofitar la presència conjunta dels quatre presidents per a reivindicar el potencial del diàleg interautonòmic com a ferramenta per a afrontar reptes comuns. Sobre la taula, assumptes de plena actualitat: la prevenció d'incendis forestals, la gestió d'emergències i les grans infraestructures que vertebraran el territori en els pròxims anys.
Entre estes últimes, el cap del Consell valencià va posar el focus en els corredors Cantàbric i Mediterrani, dos eixos ferroviaris estratègics el desenvolupament dels quals afecta de manera directa bona part de les regions representades en Poblet. Pérez Llorca va manifestar el seu desig d'arribar a acords entre les quatre autonomies que beneficien el conjunt d'Espanya, una declaració d'intencions que transcendix l'efemèride històrica i situa l'encontre en un pla de cooperació territorial amb implicacions molt concretes.
Set segles i mig després de la seua mort, Jaume I continua sent un punt d'encontre. Que quatre presidents amb colors polítics distints hagen coincidit a inclinar-se davant la seua tomba no deixa de ser una imatge poderosa: la història, quan es conta bé, encara és capaç d'asseure en la mateixa taula els qui el dia a dia separa.