El preu de la vivenda d'obra nova a València continua la seua escalada. El metre quadrat construït en promocions plurifamiliars arriba ja als 4.575 euros, després d'experimentar un increment del 23,5 % en l'últim any. Així ho recull l'últim informe de la Càtedra Observatori de la Vivenda de la Universitat Politècnica de València (UPV), corresponent al tercer trimestre de 2026, que alerta d'una nova reducció de l'oferta i anticipa que, en cas de mantindre's les actuals condicions del mercat, els preus superaran els 5.000 euros per metre quadrat en el tercer trimestre de 2027.
L'estudi situa el preu actual quasi dos vegades i mitja per damunt del registrat a finals de 2019, quan l'obra nova se situava en 1.915 euro/m2. Enfront dels 3.705 euro/m2 del tercer trimestre de 2025, l'increment interanual confirma les dificultats creixents per a accedir a una vivenda en la ciutat.
"Els preus no pugen perquè sobre demanda, sinó perquè falta producte", assenyala, en un comunicat, el director de la Càtedra, Fernando Cos-Gayón. "Cada volta hi ha menys vivendes que vendre i menys que llogar. Si no es construïx, i si no es construïx vivenda protegida a l'escala necessària, en un any estarem per damunt dels 5.000 euros per metre quadrat", advertix.
Segons este organisme, la contracció de l'oferta arriba a nivells sense precedents en la seua sèrie de seguiment. La ciutat compta amb 189 vivendes d'obra nova en venda, enfront de les 784 registrades a finals de 2019, la qual cosa suposa una caiguda del 76%. En eixe mateix període, el nombre de promocions actives ha passat de 110 a 50.
Esta pressió s'estén també a l'àrea metropolitana. El preu mitjà de l'obra nova arriba als 3.579 euro/m2 en l'Horta Nord, els 3.359 euro/m2 en l'Horta Oest i els 3.210 euro/m2 en l'Horta Sud, evidenciant que la tensió residencial transcendix els límits administratius de València.
El lloguer, apunten des de la Càtedra, "tampoc oferix una eixida per a una part creixent de les llars". La renda mitjana residencial a València se situa en 1.776 euros mensuals, un 8,7 % més que en el tercer trimestre de 2025 i quasi el doble que a finals de 2019, quan arribava als 938 euros. Les pujades interanuals es registren en 18 dels 19 districtes de la ciutat.
A l'encariment s'afig una nova reducció de l'oferta disponible. En a penes un trimestre, el nombre de vivendes de lloguer ha passat de 1.909 a 1.572, un descens del 17,7%. L'oferta se situa, a més, un 14 % per davall de la registrada fa un any.
"Amb una renda mitjana de 1.776 euros, una llar necessita ingressar més de 5.300 euros nets al mes per a no destinar al lloguer més d'un terç dels seus ingressos", explica Cos-Gayón, que fa notar que "per a la majoria dels joves, ni la compra ni el lloguer són hui una opció", afig.
La vivenda protegida comença a recuperar-se
En este context, l'informe incorpora per primera vegada una nova sèrie de mesurament de la vivenda protegida, elaborada a partir de les qualificacions provisionals concedides per la Generalitat Valenciana. Entre gener de 2025 i el 2 d'octubre de 2026 s'han qualificat 3.381 vivendes protegides en la Comunitat Valenciana, de les quals 1.074 corresponen a la ciutat de València. Set de cada deu vivendes qualificades són d'iniciativa privada.
A més, el primer semestre de 2026 va registrar un 45% més de qualificacions que el segon semestre de 2025, una evolució que la Càtedra identifica com una oportunitat per a ampliar l'oferta assequible i moderar els preus.
"És la millor notícia d'este informe i, probablement, l'única que pot canviar la tendència", afirma Cos-Gayón, que apunta que "la vivenda protegida no és només una solució per a qui hi accedix: és l'eina més eficaç per a moderar el preu de tota l'obra nova i, per extensió, de la segona mà i el lloguer".