L'1 de juliol es compliran 40 anys de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Una efemèride que la Generalitat Valenciana ha volgut commemorar amb una sèrie d'actes que tindran lloc en els pròxims mesos amb l'objectiu de recordar i donar a conéixer a tota la ciutadania la importància d'aquest text de consens.
Hui ha tingut lloc la celebració institucional, que s'ha celebrat en el Palau dels Comunicacions (antic edifici de Correus) i ha comptat amb la presència i la participació del Consell, de protagonistes de l'etapa preautonòmica i dels primers anys de vigència de la norma marque de la Comunitat Valenciana, así com de diferents representants socials, polítics i econòmics.
L'acte ha comptat amb un primer bloc, en el qual s'han abordat de manera retrospectiva les aportacions de l'Estatut en aquestes quatre dècades i que ha comptat amb l'actuació de 'Al Tall' i amb testimoniatges gravats de la metgessa Anna Lluch, la historiadora Vicenta Verdugo, els sindicalistes Luis Lozano i Vicent Mauri i l'artista Carmen Calvo. En un segon bloc s'ha escoltat la música en directe del grup 'El Diluvi' i els testimoniatges, també gravats, de 4 valencians i valencianes nascuts en 1982 sobre com imaginen i voldrien la Comunitat Valenciana dins de 40 anys, i ha buscat simbolitzar la unió de passat i futur amb l'actuació conjunta de 'Al Tall' i 'El Diluvi'.
Reivindicació de l'autogovern
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha reivindicat "les cinc milions de maneres diferents de ser valencians" gràcies a l'Estatut, que permet que cada persona "esculla, en llibertat, el seu projecte de vida sense sectarisme, sense cantonalismes mentals i sense donar l'esquena a un part de la societat".
Puig ha reivindicat l'autogovern afirmant que "mai ens han regalat gens als valencians" i que "després de huit segles de projecte compartit hui celebrem la concreció d'una voluntat: viure junts". "L'autogovern són els hospitals que ens atenen, el metre que ens porta a treballar, les escoles on aprenem tres llengües, les universitats que democratitzen oportunitats, l'atenció a la dependència que ens dignifica i les polítiques que activen l'economia per a les empreses i el treball", ha dit durant el seu parlament.
En aquest sentit, ha destacat la importància de l'autogovern en la protecció davant la pandèmia "amb la nostra capacitat de decisió i amb l'atenció brillant dels professionals de la sanitat" i en l'arribada de Volkswagen, "un assoliment aconseguit gràcies al talent de les nostres universitats, al desenvolupament del sòl industrial i a l'estabilitat institucional que ens distingeix del conjunt d'Espanya".
Veu valenciana
El president ha recordat que "ens ha costat molt arribar fins a ací" i ha tingut paraules d'agraïment als "demòcrates que en la Transició van prendre partit, als 120.000 valencians que un dia de juliol van reivindicar 'Llibertat, Amnistia i Estatut d'autonomia', als represaliados d'Alaquàs, als atacats amb bombes a Sueca i als cinc polítics que es van tancar en un hotel de Benicàssim per a pactar i acordar".
Però Puig també ha volgut mirar cap al futur, aprofitant aquesta celebració. "Hem de sedimentar les lliçons apreses en aquest temps: protegir els serveis públics, defensar la institucionalitat, cuideu la convivència i lluitar contra les desigualtats". El president ha valorat la "veu valenciana" com aquella "que no crida, que no crispa, que no polaritza", sinó que "dialoga, acorda i proposa".
Així mateix, el cap del Consell ha demanat "posar fi a tots els centralismes", un fet "més propi del segle XIX que del XXI", destacant la "realitat policèntrica" valenciana, así com "més equitat en les inversions". "O caminem tots junts a Espanya i la Comunitat Valenciana o ens perdrem pel camí", ha asseverat el president, al mateix temps que ha reiterat que "l'autogovern ha d'impulsar-nos a nous horitzons, amb tres prioritats: treball, igualtat i sostenibilitat justa".
Celebració oberta a la ciutadania
Per la seua banda, Rosa Pérez Garijo, consellera de Participació Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, àrea encarregada d'impulsar aquesta commemoració, ha afirmat que es tracta de "una celebració oberta al conjunt de la ciutadania ja que la majoria de la població valenciana senten l'Estatut com a propi".
En aquest sentit, ha recordat que es tracta d'un text de "consens entre les principals forces polítiques, gràcies esforce i impulse societat civil, que va lluitar per una societat més justa i igualitària", i ha destacat que ha suposat un "desenvolupament polític, però també econòmic, cultural i social" i que permet impulsar un autogovern que manté "els pilars fonamentals del nostre estat benestar".
Garijo ha incidit a ressaltar la "mobilització i la lluita social" clau per a la recuperació de l'autogovern. "Un esforç permanent que ha de mantindre's viu per a atendre al desafiament diari i les exigències justes i necessàries per al benestar de la Comunitat Valenciana, com la vigència del dret civil pendent d'una reforma institucional, el Corredor Mediterrani, una xarxa de transport que vertebre i ajude a lluitar contra la despoblació, o, per descomptat, un finançament just".
No repetir els errors del passat
Joan Lerma, primer president de la Comunitat Valenciana escollit en unes eleccions, ha demanat "no tornar a repetir errors com la confrontació que ens va fer retardar l'aprovació de l'Estatut". Ha recordat aquest procés com "molt complicat" que va provocar "un retard de les nostres possibilitats, ja que a ser de les primeres autonomies a reivindicar-se, vam anar el nové estatut a aprovar-se".
Encara así, ha destacat que l'Estatut ha complit el seu objectiu de "tindre la capacitat real de transformar la realitat valenciana" i ha incidit que "la unitat dels valencians és un ben fonamental i dividir-nos per motius polítics no és bo" per a tindre una societat que progresse i mire al futur.