"Els primers pressupostos del canvi". Així s'ha referit la portaveu del Consell, Ruth Merino, a l'avantprojecte dels nous comptes autonòmics de l'any 2024 que ha presentat hui el govern de la Generalitat Valenciana. Uns pressupostos, els primers de la coalició entre PP i Vox, que han sigut fruit d'"un govern que treballa unit" en el qual "no hi ha hagut conflictes interns ni sobresalts", ha detallat Merino durant la compareixença.
Així, la Generalitat Valenciana comptarà per al pròxim any 2024 amb un total de 29.732 milions d'euros, un 4,5 % més respecte a l'exercici anterior, que en xifres es tradueix en un augment de 1294 milions. En concret, són cinc els objectius que busca complir de cara al 2024 el govern liderat per Carlos Mazón: revertir la deriva "irresponsable" de l'anterior Consell; consolidar el canvi de cicle a la Comunitat Valenciana; eliminar la despesa supèrflua i reduir la despesa política; reforçar la despesa social; i gestionar eficientment i optimitzant al màxim els recursos econòmics.
De fet, eixa serà la clau principal d'aquests pressupostos presentats per l'executiva formada per PP-Vox, ja que el "primer pas", tal com va declarar Merino, ha sigut "optimitzar els recursos i prioritzar el més important en cada conselleria en una anàlisi detallada" de cada departament. Així mateix, la dirigent ha negat que s'haja eliminat cap ens del sector públic ni tampoc s'han registrat "retallades en el capítol I" de personal.
"De res serveix fer uns pressupostos que cresquen molt any rere any si després l'execució de les partides és baixa en molts dels capítols", ha manifestat la portaveu i també consellera d'Hisenda, Economia i Administracions Públiques. En eixa mateixa línia, Merino ha explicat que s'han dissenyat uns comptes autonòmics "realistes" que tenen el "compromís d'executar" totes les partides a partir del pròxim 1 de gener.
Les dades sobre els ingressos de cara al 2024 corresponen a xifres estimades proporcionades per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF). "No tenim les dades reals perquè no ens les ha donat el govern d'Espanya encara, però sí les estimacions de l'AIReF". En eixe sentit, el govern valencià critica que l'Estat no ha "informat del sostre de despesa" ni tampoc ha "aprovat els objectius d'estabilitat pressupostària de dèficit i deute per a 2024".
Segons ha explicat, s'han hagut d'elaborar els pressupostos amb dos condicionants: la xifra "sagnant" de deute per sobre de 57.000 milions d'euros, que creix un 20 % en un any i se suma als interessos d'aquest deute que augmenten un 112 % en 2024 fins a 870 milions; i la "falta de resposta" per part del Govern a l'hora d'aportar informació sobre el lliurament de compte o la liquidació del sistema de finançament autonòmic. "Hem elaborat els pressupostos a les palpentes", ha il·lustrat.
Abaixa el pressupost en algunes conselleries i els ingressos dels fons europeus
En l'avantprojecte de 2024, per conselleries, la que té un major pressupost és Sanitat, amb 8.504,2 milions, seguida d'Educació, Universitats i Ocupació amb 6.871,3 i Igualtat i Serveis Socials amb 2.811,4. La resta de departaments estan tots per sota dels mil milions d'euros: Justícia i Interior té 760,8 milions; Medi ambient, Aigua i Infraestructures, 633,6; Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, 530,2; Hisenda, Economia i Administració Pública, 469,8; Agricultura, Ramaderia i Pesca, 344,5; Cultura i Esport, 220,8 i Presidència, quasi 184 milions.
D'altra banda, també és destacable la baixada d'ingressos que registraran les arques públiques valencianes a causa de la reducció dels fons europeus. En concret, el pròxim 2024 s'ingressaran 530 milions d'euros dels Programes Operatius (PO), els fons REACT o aquells provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). En xifres, la baixada serà d'un 54 % i en total en 2024 la Comunitat Valenciana preveu rebre 530 milions; mentre que en 2023 van ser 1163 milions d'euros.