Mónica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, ha acusat Francisco Camps, Alberto de Rosa, Ribera Salud i la ultradreta d'iniciar una persecució mediàtica amb l'objectiu d'eliminar-la políticament aprofitant el cas dels abusos a una menor per part del seu exmarit.
En la sessió de control celebrada aquest dijous en Les Corts, la vicepresidenta del Consell ha denunciat una "cacera" cap a la seua persona i ha mostrat una imatge en la qual apareixen tres actors fonamentals per a entendre la guerra iniciada per la dreta i l'extrema dreta en els últims mesos.
"En tota cacera s'ha de seguir la pista dels diners, i en aquest cas ens porta a un camí de roses, amb moltes espines", ha advertit la vicepresidenta del Consell durant la seua intervenció. "Què tindrà a veure un expresident de la Generalitat d'un partit condemnat per corrupció, amb Ribera Salud, amb una fundadora de VOX, l'Ateneu Mercantil i un exvicepresident del Consell General del Poder Judicial? El nexe d'unió són els diners i la cacera cap a la meua persona", ha denunciat Oltra.
La foto mostrada per Mónica Oltra durant la sessió de control de les Corts va ser presa el dimecres 22 de setembre de 2021 entre les 20.15 i les 20.45 hores en l'estació de l'AVE d'Atocha. En ella apareix Francisco Camps, expresident de la Generalitat Valenciana; Cristina Seguí, fundadora de VOX Valencia i denunciant de Mónica Oltra; i Alberto de Rosa, director executiu de Ribera Salud.
Quines són les connexions entre ells?
Camps ha fet pública l'animadversió contra Mónica Oltra perquè va abanderar la lluita i les denúncies contra la corrupció del Partit Popular mentre estava en l'oposició. Va ser el mateix Francisco Camps el que va nomenar conseller de Justícia a Fernando de Rosa (2007-2008), germà d'Alberto i Carmen de Rosa, presidenta de l'Ateneu Mercantil de València.
Fernando de Rosa va ser vicepresident del Consell General del Poder Judicial entre 2008 i 2014 i va presidir l'Audiència Provincial de València entre 2015 i 2019, on es jutja ara el cas contra Mónica Oltra i on es va jutjar el cas contra l'exmarit de la vicepresidenta del Consell. De Rosa va criticar durament el procés judicial de Gürtel i va mostrar públicament el seu suport a Camps.
Efectivamente como dice @CristinaSegui_, @monicaoltra instauró las camisetas contra @populares y especialmente contra mi. https://t.co/gFKKv6vWYa
— Paco Camps (@PacoCamps_) January 7, 2022
Per la seua part, Cristina Seguí, que comparteix advocat amb Francisco Camps (Pablo Delgado), és una de les denunciants en el cas contra Mónica Oltra com a acusació popular, presideix l'associació Gobiérnate i ha anunciat el seu interés de presentar-se com a candidata a l'Alcaldia de València.
Seguí va abanderar un primer intent perquè jutjaren a Mónica Oltra en el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, però el tribunal ho va rebutjar al·legant que no disposava de "cap indici objectiu que precisament l'aforada Sra. Oltra poguera haver donat ordre a qualsevol dels restants querellats de dur a terme actuacions tendents a protegir el Sr. Ramírez, no comptant més que amb la sospita que totes les persones a què es refereix l'escrit de querella estan vinculades a la Conselleria que presideix la querellada i que l'afectat va ser en el seu moment la seua parella".
Durant aquest temps, Seguí ha promocionat per diversos mitjans de comunicació i per les xarxes socials a 'Teresa', la menor que va denunciar els abusos, després de la sentència condemnatòria en l'Audiència Provincial de València. En aquest sentit, va organitzar un acte en l'Ateneu Mercantil de València amb la presència de Teresa en l'escenari, acte que va estar presidit per Javier Negre, Alvise, Jorge Mestre i Seguí i en el qual es va demanar diners i treball per a la víctima. I què té en comú amb aquesta història l'Ateneu Mercantil? Aquesta institució està presidida per Carmen de Rosa, germana de Fernando i d'Alberto de Rosa.
Treball a Ribera Salud
Seguí ha presumit durant aquest temps de cuidar de Teresa i de mediar per a buscar-li treball en un hospital de Ribera Salud en la Comunitat de Madrid. En una conversa creuada en xarxes socials Teresa va qüestionar l'ajuda rebuda per Seguí, que li va contestar assegurant que li havia buscat treball en l'esmentat centre hospitalari.
2-De ninguna manera pensaba hacer pública esta información, porque en todo momento he tratado de ayudar a @TeresaYpaloma, quien no sólo es la víctima del Gobierno autonómico valenciano y de los abusos del marido de Oltra. También es víctima del sistema de tutela
— Cristina Seguí (@CristinaSegui_) March 19, 2022
En dates posteriors, i ja amb el judici contra el personal de la Conselleria d'Igualtat en marxa, Teresa va continuar apareixent en mitjans digitals criticant que els qui li van prometre ajuda i li l'estaven donant, ja no mostraven el mateix interés al mateix temps que assegurava que (minut 49.40) "em va dir que m'anava a gestionar per a anar-me'n a Madrid (...) Jo ja tenia treball. Jo i la meua parella. El de Ribera Salud, el que mana ens va donar treball" i que (minut 44) "tinc el mateix advocat que tenia, però com si no el tinguera", en referència al dirigent d'España 2000, José Luis Roberto, que exerceix la defensa de Teresa.
El nexe d'unió amb Ribera Salud és Alberto de Rosa, que es va incorporar en 1998 al grup Ribera Salud, primer com a director gerent de l'Hospital de la Ribera d'Alzira, fins que en 2007 va ser nomenat director general. Entre 2013 i 2020 va ocupar el lloc de conseller delegat i des de llavors és director executiu per a Europa de Centene Corporation.
El grup Ribera Salud va aconseguir la gestió de diversos hospitals en la Comunitat Valenciana durant l'etapa de Govern del PP amb l'anomenat 'Model Alzira'. Mitjançant aquest model, l'administració pagava a una empresa una quantitat anual fixa i preestablida per habitant i afegia una altra quantitat per atendre els habitants que no resideixen en l'àrea de salut de l'hospital. L'Hospital d'Alzira va ser el primer a ser privatitzat a Espanya. Ribera Salud també va obtenir l'Hospital de Torrevella en 2006, coincidint també amb l'etapa de govern de Francisco Camps.
Pèrdues milionàries de Ribera Salud
Amb l'arribada del Botànic en 2015 es va procedir a acabar amb la privatització dels hospitals, la qual cosa suposava la fi d'una part del negoci de Ribera Salud en la Comunitat Valenciana. Els comptes de l'empresa van reflectir una reducció de la facturació de més de 100 milions d'euros després de perdre l'Hospital d'Alzira en 2019.
Ribera Salud va contractar a Teresa a l'Hospital de Torrevella el setembre de 2021, una contractació que es va produir unes setmanes abans que finalitzara la concessió i va comportar la finalització d'aquest contracte. La fi de la concessió era coneguda i havia sigut anunciada un any abans, tal com marca la llei per a procedir a la reversió pel que aquesta contractació va permetre generar una sèrie d'informacions en diversos mitjans de comunicació per a acusar el Consell del Botànic d'acomiadar a Teresa.
Aquestes pèrdues milionàries de Ribera Salud, juntament amb l'animadversió de l'expresident Camps cap a la figura d'Oltra, són les causes a les quals al·ludeix la vicepresidenta per a denunciar la "cacera" que està patint en aquest temps. "Unisquen els punts", ha demanat Oltra en la seua intervenció.