La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública torna a ser el departament amb major partida prevista de cara als pressupostos autonòmics de 2022. La crisi sanitària viscuda en els últims mesos ha deixat palés la importància de disposar d'un sistema públic de salut fort, un objectiu que s'ha marcat el Consell i que ha plasmat en els comptes del pròxim exercici.
Així, amb un total de 7.837,7 milions d'euros i un increment de 141,7 milions respecte a 2021, es manté el creixement experimentat durant la pandèmia per a reforçar la sanitat pública. De fet, la partida destinada a aquesta Conselleria ha experimentat un creixement del 15,8% respecte als últimes comptes prepandèmia (1.072 milions d'euros) i del 42,7% respecte a l'últim pressupost de l'anterior govern (2.344 milions d'euros més).
La vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, manifestava ahir durant la presentació del Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat per a l'any 2022 que l'eix principal del Consell són "les polítiques de protecció i defensa dels nostres serveis públics que milloren la vida de la gent. Per això, la vacuna social, en la qual està inclòs el sistema sanitari públic, l'educació pública i de qualitat i el sistema públic valencià de serveis socials, es veu clarament reforçada en aquests pressupostos".
Per part seua, el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, incidia en què enguany "hem fet l'esforç de mantenir el nivell de despesa en uns serveis públics fonamentals que han estat notablement reforçats al llarg de 2021". En concret, "el Consell dona el seu suport especial a tres departaments claus, com són la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives i la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, i que engloben un total entre les tres de 15.239,3 milions d'euros", subratllava. Referent a això, Soler assenyalava que el Consell busca "enfortir els serveis fonamentals que es van deteriorar notablement amb la crisi de 2008, i que han sigut claus per a lluitar contra la pandèmia en aquesta nova crisi".
Consolidar les places sanitàries creades per la pandèmia
L'objectiu prioritari que es marca el Consell amb aquestes xifres és reforçar la plantilla del sistema de salut públic valencià per a garantir una assistència sanitària de qualitat, així com reduir les llistes d'espera. Per a això, Sanitat incrementarà el seu pressupost en personal amb l'objectiu de consolidar les places creades per a la pandèmia amb 88,68 milions d'euros addicionals fins als 3.473,1 milions d'euros.
Pel que respecta a la millora de les infraestructures sanitàries i hospitalàries, dupliquen el seu pressupost (115,31% més) fins als 435 milions d'euros amb l'objectiu de desenvolupar un total de 93 actuacions entre les quals destaquen l'ampliació del Clínic de València, l'Hospital General de Castelló o les reformes, ampliacions i millores als hospitals d'Orihuela, Elx, Torrevieja, Marina Baixa, Provincial de Castelló i de Vinaròs.
Finalment, Sanitat també reforçarà la salut mental amb 116 milions d'euros (un 19,33% més) dels quals 28,54 milions es destinaran a infraestructures per al Pla de Salut Mental i centres de mitjana i llarga estada, i eleva el pressupost d'investigació en ciències de la salut i malalties infeccioses fins als 28,5 milions (un 50% més).
Increment del 14,2% en polítiques socials
Les polítiques socials són un altre dels pilars fonamentals pels quals aposta el Consell. Per això, la vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives disposarà d'una xifra global de 2.198,9 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment respecte als pressupostos de 2021 del 14,2%. L'atenció a la Dependència creixerà en 51,8 milions fins a arribar als 430,6 milions d'euros, una pujada del 13,69% respecte al pressupost de 2021.
També augmenten els recursos per a incrementar el personal dedicat a l'atenció de les polítiques socials fins als 207 milions d'euros i creixe un 2%, arribant als 75,9 milions d'euros, la dotació per a cuidar als més majors. A més, augmenta un 10,1% la quantia destinada a polítiques de protecció a la infància i l'adolescència, que comptaran amb 73,2 milions d'euros.
Cal destacar també l'aposta per reforçar la planificació i coordinació de les infraestructures de serveis socials, que comptarà amb una important injecció de fons europeus per a consolidar el Pla Convivint que ascendeix a 115,4 milions d'euros i s'augmenten les línies destinades a diversitat funcional o discapacitat en un 14,7%, fins a aconseguir els 59,9 milions d'euros.