Tres anys després de constituir-se, el 14 de juliol de 2023, el govern de la Diputació de València presenta un balanç que mescla xifres rècord d'inversió amb l'ombra allargada de la dana del 29 d'octubre de 2024. Una catàstrofe que, segons el mateix president Vicent Mompó, "ha marcat tot este temps i condicionarà també el que resta de legislatura". No és retòrica: la riuada va reorientar pressupostos, va accelerar contractes d'emergència i va posar a prova la capacitat real d'una institució que, fins a eixe moment, es mesurava sobretot per quilòmetres de carretera renovats i projectes municipals aprovats.
Un pressupost que no para de créixer
Els números són l'argument més contundent del balanç. En 2024 la Diputació va executar 883 milions d'euros; en 2025, la xifra va ascendir a 955 milions. Per a entendre la magnitud del salt, n'hi ha prou amb una comparació: l'execució pressupostària de 2025 supera en 333 milions la de 2021. Eixe diferencial equival, grosso modo, a construir diversos hospitals comarcals o renovar centenars de quilòmetres de vies provincials. La institució ho atribuïx, en part, a l'esforç extraordinari de reconstrucció després de la dana, però també a una política inversora que venia creixent abans de l'emergència.
Part d'eixa inversió es canalitza a través del Pla Obert d'Inversions, el programa quadriennal estrela de l'equip de govern. Es tracta d'un pla amb una dotació global de 340 milions d'euros per a municipis i 10 milions per a mancomunitats. Amb les dades actualitzades, el pla suma ja més de 1.200 projectes aprovats i una inversió global d'aproximadament 200 milions d'euros, dins d'un marc total de 350 milions destinats a ajuntaments i mancomunitats. En el primer any d'execució, l'àrea de Cooperació Municipal va donar llum verda a 215 projectes presentats per ajuntaments de totes les comarques, la gran majoria —prop del 90%— finançats al 100%.
"Els acompanyem en el procés, no sols se'ls assigna una inversió i se'ls dona autonomia per a invertir en el que realment és necessari per als seus municipis, sinó que se'ls assessora a més de reduir la càrrega burocràtica." - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València
A este programa se suma l'aportació al Fons de Cooperació Municipal, que ha superat els 200 milions d'euros per a inversió i despesa corrent durant el mandat.
La dana, la prova que ningú esperava
Si el Pla Obert representa la política ordinària, la resposta a la DANA representa l'extraordinària. La riuada del 29 d'octubre de 2024 seguix condicionant el dia a dia dels municipis afectats, que continuen immersos en l'execució d'obres, la redacció de projectes i la tramitació d'ajudes. A penes 48 hores després del temporal, la Diputació activà per decret de Presidència un paquet de contractes d'emergència per a intervindre amb la màxima agilitat, reconstruir ponts i restablir la mobilitat en les zones incomunicades. L'objectiu, segons presumix Mompó, fon ser la primera institució a obrir els ponts i carreteres destrossats per l'aigua.
Les ajudes directes als municipis afectats arribaren als 150 milions d'euros. El bo comerç per la DANA "ha revertit prop de 10 milions d'euros en els municipis", segons valorà l'alcalde d'Algemesí, un dels consistoris més colpejats. La Diputació també activà un mecanisme pel qual assumirà el 50% de la inversió dels 28 municipis que no foren inclosos en el decret estatal d'ajudes per la DANA, un front polític que la institució provincial portà fins a les instàncies nacionals per a aconseguir el reconeixement de més territoris afectats dels que el Govern central havia previst inicialment.
"Sempre actuem fins on podem arribar amb els nostres mitjans; si vols, pots, ho hem demostrat en la DANA." - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
En matèria d'aigua potable, la vicepresidenta Enguix subratllà que la institució atengué els pobles afectats amb independència de si la gestió del subministrament depenia o no de la Diputació. El president Mompó subratllà que "els ajuntaments no poden afrontar a soles una reconstrucció d'esta envergadura" i afirmà que la institució "liderarà l'assistència tècnica, la redacció dels projectes i la supervisió de les obres sobre el terreny".
Carreteres: obres urgents sense abandonar la planificació
L'àrea d'infraestructures viàries acumulà durant esta legislatura una doble agenda: gestionar l'emergència i mantindre els projectes previstos. La utilització de contractes d'emergència permeté que ambdós línies avançaren en paral·lel, cosa que en l'administració pública no sempre resulta evident. Entre les actuacions més destacades figura l'obertura del tram principal de la CV-370 entre Manises i Riba-roja de Túria, dins del desdoblament d'una via que suporta més de 20.000 vehicles diaris. A això se suma la renovació integral de la CV-425 entre Bunyol i Alboraig, amb una inversió d'aproximadament 8 milions d'euros per a modernitzar esta connexió clau en la comarca.
Un projecte ha transcendit les fronteres provincials: la passarel·la ciclopedonal que salva l'A-38 entre Sueca i Fortaleny fou reconeguda internacionalment en el II Congrés Mundial del Patrimoni de l'Obra Pública pel seu valor tècnic, funcionalitat i integració territorial. Una infraestructura modesta en escala, però significativa com a símbol que l'enginyeria provincial també pot aspirar a alguna cosa més que l'asfalt.
Bombers: la major aposta inversora de la seua història
El Consorci Provincial de Bombers ha protagonitzat durant esta legislatura la major aposta inversora de la seua història. La modernització integral s'ha traduït en renovació de vehicles, maquinària i equipaments, millora d'infraestructures i incorporació de més de 240 nous bombers per a reforçar la plantilla i garantir un millor servici a la ciutadania. Entre les actuacions més rellevants destaca la construcció del nou parc de bombers d'Alzira, una infraestructura estratègica adaptada a les necessitats operatives actuals i equipada amb heliport.
El balanç de tres anys del govern de Mompó i Enguix arriba, doncs, amb el pes d'una catàstrofe històrica encara sense tancar del tot, però també amb uns indicadors d'activitat institucional que difícilment tindran parangó en mandats anteriors. La DANA fou "una de les majors catàstrofes de la història de València", i la forma que una institució com la Diputació respon a semblant desafiament —amb els seus encerts i els seus límits— acabarà sent, possiblement, el llegat més durador d'este període.