"Es va realitzar una investigació superficial, interna, en la qual es percep indiciàriament una línia d'ocultació dels fets". Aquesta és una de les frases més repetides per la Fiscalia de València en l'escrit que ha remés a la sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en el qual estima que aquest òrgan és competent per a instruir el cas del presumpte encobriment dels abusos sexuals per part de l'exmarit de la vicepresidenta del Govern valencià i conselleria d'Igualtat, Mónica Oltra, a una menor tutelada.
En el text, de 71 pàgines, al qual ha tingut accés Europa Press, Fiscalia desgrana per períodes de temps com van ocórrer els fets i conclou que els mateixos podrien ser constitutius de prevaricació; abandó de menors; i omissió del deure de perseguir delictes.
Després de la seua anàlisi, el ministeri públic subratlla: "A la llum de les actuacions podria al·legar-se que algun funcionari, tècnic, psicòleg, etc, es va equivocar, però tots?; tots es van equivocar? Es dedueix, a nivell indiciari, l'existència d'una directriu d'actuació per part de tots --autoritats, funcionaris i persones intervinents-- de disminuir la importància i ocultar els abusos".
La Fiscalia, preguntada per quina podria ser la finalitat de tot això, es respon: "El beneficiari directe era Luis Eduardo, exmarit d'Oltra, superior jeràrquica dels funcionaris intervinents i beneficiària també, d'eixa manera de conducta, quan li beneficiava al seu marit ocultant els abusos i a ella quan era un mitjà idoni per a eludir les possibles responsabilitats polítiques i/o penals".
Així --continua--, "es dedueix una voluntat que, en haver-se iniciat un procediment judicial i eixir els fets de l'òrbita interna de la Conselleria --on ja no podien 'controlar-se'-- es va optar per obrir un expedient per a desacreditar a la menor i exculpar a la Conselleria d'Igualtat, beneficiant d'aquesta manera a l'autor material dels fets, a Oltra i a tots els intervinents".
I s'ha tornat a preguntar: "Si tant d'interés es tenia a 'esclarir els fets' per què no es van denunciar davant la Policia, Fiscalia i Administració de Justícia? Per què tots els intervinents --excepte al principi Escriche (treballadora social)-- van negar credibilitat a la menor? Tots es van equivocar? És difícilment creïble", postil·la.
ACTUACIÓ "INCOMPRENSIBLE"
La Fiscalia descriu com la menor va referir els abusos, el 13 de febrer de 2017, a una treballadora social i, d'ací, es va traslladar fins a cinc persones més sense que es denunciaren els fets: "Tenim, doncs, una actuació incompatible i incomprensible amb la gravetat dels fets", afirma.
En aquesta línia, agrega: "La Generalitat Valenciana té la tutela de menor, es comunica per la mateixa que està patint uns abusos sexuals, i no durant poc temps, per part d'un educador en un Centre d'Acolliment i no sols no es denuncien els fets, sinó que tampoc es posen en coneixement de la Policia, ni de la Fiscalia de Menors ni de l'Administració de Justícia". A més, al ministeri públic li resulta "curiós" que en les anotacions i textos en els quals es fa referència a l'educador no es fa constància dels cognoms, únicament s'indica: "Luis R."
Els fets no van transcendir fins passats quatre mesos, quan la menor els va poder relatar a agents de Policia. "Fins llavors res van saber ni la Policia, ni la Fiscalia de Menors, ni l'Administració de Justícia. A la vista de tot el fins ara exposat, al nostre entendre, cal i ineludible qüestionar si va haver-hi una voluntat real d'esclarir aquests abusos", reitera Fiscalia.
"Aquests comportaments evidencien indicis, d'una intensitat bastant, que deixen entreveure de nou l'escassa, desidiosa o nul·la voluntat de conducta a l'esclariment dels fets", insisteix.
Sobre l'expedient que es va obrir en Conselleria el 8 d'agost de 2017, quan ja s'estaven investigant els fets en Fiscalia, el ministeri públic es deté en l'escrit que va manar la directora territorial de la Conselleria en el qual sol·licita que "òbriguen expedient informatiu a fi de constatar, si escau, la veracitat dels fets".
Fiscalia veu "especialment significatiu" la finalitat de l'expedient: "Existeix un evident indici que la finalitat de l'expedient no va ser esclarir els possibles errors en què pogueren haver incorregut les persones que exercien funcions públiques relacionades amb la tutela de la menor, sinó la d'esclarir la credibilitat del testimoniatge de la menor, tot això quan ja estaven els fets sent investigats en via judicial des del 28 de juliol de 2017", afirma.
Així, al seu judici, "manca de sentit tal expedient, màximament quan ja havien passat quasi sis mesos de la manifestació de la menor sobre els abusos i se seguien diligències en el jutjat sobre aqueixos fets. Vist el desenvolupament i contingut de l'expedient, a nivell indiciari, més aviat sembla que es va incoar a fi d'alliberar de responsabilitats a la Generalitat Valenciana i a les persones i organismes que exercien o intervenien en la tutela de la menor", considera.
"Curiosament --assevera--, l'expedient es va concloure considerant la instructora que el testimoniatge de l'adolescent no era creïble. Les dues sentències de l'Audiència Provincial i les dues sentències donades pel TSJCV van considerar tot el contrari, fins a tal punt que van condemnar en les tres ocasions a Luis Ramírez", recorda.