Tota la dreta valenciana, des de fa ja mesos, comparteix part del seu
argumentari. Sembla, segons la seua anàlisi, que "en valència s'ensenya que" són "catalans", que hi ha "adoctrinament a les escoles" i que la Comunitat Valenciana "cada vegada s'assembla més al que ha passat a Catalunya". També comparteixen, encara que amb matisos,
atacs a À Punt, la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV).La candidata del PP, Isabel Bonig, assegura que el que pretén el seu partit és canviar un "model que no és efectiu". "Crec que no respon a les necessitats i els canvis que s'estan produint en la societat. Simplement dic això", va afegir. Això va respondre dijous passat en els informatius de la nit de la mateixa cadena, À Punt. Bonig sosté, a més, que "algunes coses" eren
més plurals en l'antic Canal 9.Toni Cantó, recent candidat de Ciutadans després d'unes primàries en les quals van participar
menys de 750 persones, va més enllà. També en un programa d'À Punt, va sostindre que el mitjà és "
Telecompromís". Per a ell, la televisió valenciana "no té credibilitat" perquè alguns dels seus càrrecs "van participar en la campanya de Compromís", quan la cadena encara no existia. El polític, que assegura que en cas de governar farà "tot el possible per a garantir la seua neutralitat", també va assegurar que el mitjà funciona com "una sucursal de TV3", la televisió autonòmica catalana. Això està en la línia del seu argumentari contra el supòsit "
pancatalanisme del tripartit". Ciutadans va votar a favor de la llei d'RTVV.Bonig va introduir, durant l'entrevista en els informatius, que À Punt té un pressupost "suficient": "No estic d'acord amb què s'haja de dotar amb 20 milions d'euros més". Cantó, en la mateixa línia, també considera que l'ens té un pressupost excessiu.
Interpretació pròpia
El pressupost d'À Punt es va fixar el passat octubre en 55 milions d'euros. Segons una clàusula aprovada per les Corts el maig de 2019, no es pot destinar més d'un terç del pressupost en despeses de personal. Bonig, respecte a això, diu que vol "que es complisca la llei" i que no se sobrepasse aqueix límit. Aquest límit varia amb el pressupost, que la cadena va demanar que s'augmentara a 69 milions, encara que no va passar dels 55.L'RTVV és, amb aqueix pressupost,
una de les televisions autonòmiques més barates de l'Estat. En percentatge respecte al pressupost és, a més, la que menys destina a la televisió pública. Canal 9 va arribar a comptar amb 250 milions d'euros. A Galícia, governada pel PP, el govern dedica més de 97 milions d'euros, un 0,9% del pressupost local. A València és el 0,3%. La Comunitat Valenciana és, també, una de les quals menys diners dedica per habitant a la seua cadena pública,
11€.
Va cantar, amb aqueixes dades, ha fet una
interpretació pròpia. Per a ell, la televisió costa "9.000€ per cada habitant que la veu". Segons el candidat de Ciutadans, la cadena té una audiència de l'1%. La quota mitjana de la cadena segons l'Estudi General de Mitjans, no obstant això, està en el
2,4%.Tant Bonig com Cantó, en diferents declaracions als mitjans, han donat a entendre que pactarien amb el partit d'ultradreta Vox. "Volem liderar el grup de centredreta i després asseure'ns a parlar amb qui siga", va assegurar la popular en l'entrevista d'À Punt. Aquest partit no parla de "reformes" com el PP o garantir una suposada "neutralitat" com a Ciutadans, sinó del seu tancament. José María Llanos, el president de Vox de la província de València, manté la línia nacional i sosté que la televisió autonòmica és "
ineficient i innecessària". "Ja hi ha mitjans privats capaços d'oferir informació de proximitat", va assegurar en la presentació del partit als mitjans. Per a ell, À Punt és un agent més del "
catalanisme" que, al seu judici, mana en la Comunitat Valenciana.
