La Generalitat Valenciana continua realitzant més homenatges a les víctimes de l'Holocaust en la Comunitat. A través de la iniciativa ‘Construint Memòria', la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica treballa per a posar en valor el record a les persones que van lluitar per la llibertat i pels valors democràtics. En aquesta línia, dimecres passat es va retre homenatge a 18 persones de les comarques de la Ribera Baixa i la Safor víctimes d'aquella barbàrie.
La Casa de la Cultura del municipi Albalat de la Ribera va acollir el lliurament dels Taulells de la Memòria, uns taulells commemoratius, amb els noms i cognoms de les persones que van patir aqueix dolor, que se situaran en llocs visibles dels pobles natals de les persones homenatjades. Amb els Taulells concedits ahir, ja són 308 els que la Conselleria ha atorgat als representants municipals de les víctimes que van patir l'Holocaust.
La consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, va estar ahir present durant tot l'acte al costat d'altres representants públics. “Després de massa anys de silenci forçat i oblit premeditat, hui fem justícia a persones que van lluitar per la llibertat. Es tracta de valencians i valencianes que van pagar amb la seua vida anys de martiri el compromís assumit anys abans de no permetre que la tirania, l'explotació i el terror foren els amos del món”, assenyalava.
S'estima que un total de 631 valencians i valencianes van ser víctimes dels camps d'extermini nazis, procedents de 220 municipis de la Comunitat Valenciana. El projecte 'Construint Memòria' continuarà en els pròxims mesos retent homenatge als valencians i valencianes que van patir aquell horror en el 76 aniversari de l'Holocaust. La Conselleria de Qualitat Democràtica té planejat haver recorregut 20 comarques abans de 2022 per a tindre entregats 425 Taulells de la Memòria a representants de 157 pobles de la Comunitat Valenciana.
Pérez Garijo manifesta que “no es tracta fer exercicis de nostàlgia, sinó de posar en valor uns testimoniatges de coherència, fins al cost de la pròpia vida, que es projecten cap al present i el futur”. És per això que “hui fem justícia i fem nostres unes biografies que són autèntiques lliçons de vida”.
Acte d'homenatge a les víctimes a la Ribera i la Safor
La consellera de Qualitat Democràtica lamentava “haver d'esperar tota una vida perquè reben aquest reconeixement en quin cap de les víctimes ha pogut ser present”. En aquest sentit, s'ha referit a Francisco Aura, “últim supervivent que va morir fa dos anys i mig, un mes abans de fer els 100 anys”.
Durant la seua intervenció, Pérez Garijo ha pronunciat el nom de les 18 víctimes homenatjades de les comarques de la Ribera Baixa i la Safor “de les quals 9 van poder gaudir de nou de la llibertat i les altres 9 van morir en aquell infern”, ha lamentat.
La consellera va voler esmentar especialment Virtuts Cuevas Escrivá, implicada en la resistència antifeixista, després de la seua participació en la Guerra Civil formant part del Cinqué Regiment i el seu posterior exili a França, “una dona lluitadora que va acabar com a presonera en el camp de concentració de Ravensbrück, d'on va ser alliberada l'abril del 1945”. “Ella és la segona dona a qui lliurem una rajola i la demostració que el terror totalitari ens va afectar de ple, també les dones”, va afirmar Pérez Garijo.
“Aquesta indústria de la mort –ha continuat la consellera- es va estendre a milers de dependències, com Mauthausen, on van anar a parar la majoria de víctimes espanyoles i valencianes”. Pérez Garijo va apuntar que el règim nazi "va representar el terror total i els camps de concentració i extermini van ser la culminació d'un sistema basat en l'explotació i l'eliminació de grups humans sencers".
“L'origen ètnic o nacional, l'orientació sexual o el fet de patir algun tipus de discapacitat va condemnar a milions de persones a una mort segura i en el cas dels presoners espanyols i, en concret dels més de 600 valencians i valencianes, que a tot i perdre la Guerra a Espanya eren conscients que el combat continuava a Europa i la resta del món” va concloure la consellera.
El dimarts es va retre homenatge a Bernabé Sánchez Fuertes, d'Albalat de la Ribera; Antonio Boluda, d'Almussafes; Benjamí Monsalve Almiñana, de Corbera; Emilio Corral i Enrique García Aragó, de Cullera; Juan Andrés Córdoba, de Sollana; Antonio Canut Martí, Virtuts Cuevas Escrivá, Joaquín Tarín Martínez, Màxim Hernández Gayón i Salvador Perales Canut, de Sueca; José Llopis Linares, de Benirredrà; Vicente García Grimal, de Potries; Antonio Pons Fresquet, de Rafelcofer; Francisco Mateu Sanchís i Luis Vercher Bosch, de Tavernes de la Valldigna; José Queralt Pascual, de Vilallonga; Joaquín Dobón Aguilera i José Guinot Moliner, d'Onda; i José Camarena Estrugo, de Xeraco.
