Dotze jornades de vaga indefinida, més de 78.000 docents convocats a l'atur i més de 800.000 alumnes afectats. Amb eixe pes damunt la taula, la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats va celebrar este dimarts una nova ronda de negociacions amb els sindicats del sector, en la qual va presentar una ambiciosa proposta de simplificació burocràtica i va fixar el dimecres com a data límit per a aconseguir un acord global que retorne la normalitat a les aules valencianes.
Un decret per a acabar amb el paperam en els centres educatius
La càrrega administrativa ha sigut durant anys una de les queixes més recurrents del professorat: informes, formularis, registres manuals i un embull d'ordes que consumixen hores que, en teoria, haurien de dedicar-se a ensenyar. Davant d'això, la Conselleria que encapçala Carmen Ortí va posar damunt la taula l'aprovació d'un Decret de simplificació administrativa educativa en un termini de sis mesos des de la signatura de l'acord.
La norma contempla tres eixos principals: la implantació de l'Expedient Digital del Docent (EDEN), la supressió de determinats apartats del Reglament d'Organització i Funcionament dels centres educatius (ROF) i, potser el més cridaner, la prohibició expressa d'augmentar la càrrega burocràtica en qualsevol nova normativa educativa autonòmica. Una espècie de cadenat legal contra el paperam futur.
Juntament amb estes mesures estructurals, la proposta inclou canvis d'aplicació immediata: l'assignació automàtica de recursos per a la millora acadèmica sense que els centres hagen de sol·licitar-los, l'expedició de documents d'avaluació mitjançant segell electrònic i l'eliminació de la correcció manual de l'Avaluació Diagnòstica per part del professorat. Xicotets gestos, però que en el dia a dia d'un docent poden suposar hores de treball recuperades.
La proposta també recull la revisió de les ordes 20/2019 i 10/2023, orientada a simplificar els procediments d'inclusió de l'alumnat de cara al curs 2027-2028, i la transferència de la competència sobre el personal no docent a la pròpia Conselleria d'Educació.
"Hem plantejat un acord de reducció de la càrrega burocràtica extraordinàriament bo. Mai de la vida s'ha redactat un document d'esta qualitat: simplificació, auditoria i unificació d'ordes per a simplificar documentació. Un document que ens situaria a l'avantguarda de tot l'Estat" - Daniel McEvoy, secretari autonòmic d'Educació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats
Les ràtios, el nus gordià de la negociació
Si la burocràcia és un front que les parts pareixen haver-se acostat, les ràtios continuen sent el punt més espinós del conflicte. Els sindicats reclamen, entre altres coses, la reducció de ràtios i millores organitzatives. La Conselleria, per la seua banda, va oferir este dimarts una reducció progressiva del nombre d'alumnes per aula en tots els nivells educatius, encara que sense arribar a les xifres que exigix el professorat.
La proposta de la Conselleria manté topalls de 22 alumnes per aula en Educació Infantil, 25 per a Primària, entre 27 i 30 en l'ESO i fins a 34 per a segon de Batxillerat. Xifres que, segons els sindicats majoritaris, continuen estant per damunt de les seues demandes. El secretari autonòmic va emplaçar els sindicats a presentar el dimecres un nou document calendaritzat sobre esta qüestió. La reunió del dimecres, convocada a les 9:30 hores, també abordarà la situació de les infraestructures educatives.
La fractura sindical complica el camí cap a l'acord
El panorama sindical no és homogeni. CSIF i ANPE han acceptat la proposta econòmica del Govern Valencià, mentre que STEPV, CCOO i UGT la rebutgen. Això significa que la Conselleria compta amb el suport del 30% de la representació del professorat, enfront del 70% que encara s'oposa. Una aritmètica incòmoda que complica qualsevol anunci d'acord definitiu.
La vaga indefinida complia este dimarts la seua dotzena jornada, amb 78.000 docents convocats a l'atur i més de 800.000 alumnes afectats en l'ensenyament públic no universitari. Més de 260 integrants d'equips directius de centres educatius del País Valencià han firmat ja la seua dimissió en suport a la vaga.
Condemna als actes vandàlics contra les seus sindicals
La matinada del dimarts va deixar un episodi que enterbolix encara més l'ambient del conflicte: les seus d'ANPE i CSIF, dos de les organitzacions sindicals presents en la mesa de negociació, van patir actes vandàlics. Una paradoxa difícil d'ignorar: les mateixes organitzacions que havien acceptat la proposta de la Conselleria van vore les seues oficines atacades per aquells que, presumiblement, no compartixen eixa decisió.
La Conselleria es va afanyar a condemnar el que va ocórrer. El secretari autonòmic, Daniel McEvoy, va ser clar en el seu rebuig: "No pensem que esta siga una forma adequada d'actuar. Bé és cert que açò és una ínfima minoria de violents que tiren per terra el treball de tots els que ens dediquem amb amor a esta professió" - Daniel McEvoy, secretari autonòmic d'Educació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats
El conflicte educatiu, que va començar com una negociació laboral sobre salaris, ràtios i condicions de treball, s'ha convertit ja en una crisi política per al Govern valencià. Amb el dimecres com a horitzó i la pressió del carrer en augment, la pregunta que flota sobre les aules valencianes seguix sent la mateixa: ¿quants dies més de vaga faran falta perquè totes les parts troben un terreny comú?