Quan una vaga indefinida porta més d'una setmana bloquejant les aules de l'educació pública valenciana, les paraules pesen més de l'habitual. La consellera d'Educació, Cultura i Universitats, Carmen Ortí, va comparéixer este dijous davant els mitjans per a lamentar que els sindicats docents hagen rebutjat en bloc la proposta presentada per la Conselleria, qualificada per la pròpia administració com el pla més ambiciós oferit al professorat en tota Espanya. La vaga, convocada de forma indefinida des del passat 11 de maig, seguix el seu curs sense senyals clars de desconvocatòria.
L'alumnat, en el centre del discurs
Ortí va voler centrar la seua compareixença en les conseqüències humanes de l'atur, més enllà del pols sindical. Estudiants de Batxillerat que perden classes a pocs dies de la PAU, famílies que han hagut de contractar suport educatiu extern per a no deixar despenjats els seus fills, alumnes de Primària amb activitats de fi de curs suspeses o xiquets amb necessitats educatives especials que han vist interromputs els seus suports habituals. Un mosaic de situacions quotidianes que la consellera va traslladar com a argument central de la seua posició.
"El principal perjudicat per esta situació és l'alumnat" - Carmen Ortí, consellera d'Educació, Cultura i Universitats de la Comunitat Valenciana
La consellera va ser curosa en les seues formes: va expressar el seu "respecte absolut" tant cap als docents que s'han sumat a la vaga com cap als qui no ho han fet, i va reconéixer que la convivència en alguns centres "s'ha vist tensionada". Una fissura discreta en el relat oficial que dona idea de la tensió acumulada en les aules.
Més de 60 mesures rebutjades, no només salari
La proposta que els sindicats han tombat no era, segons la Conselleria, un simple xec. El document articulava més de seixanta mesures concretes que abastaven des de la reducció de ràtios fins a un decret de simplificació burocràtica amb més de vint actuacions específiques, pensades per a alleujar la càrrega administrativa que llastra el dia a dia del professorat. També incloïa la incorporació d'un mestre addicional estable en tots els col·legis de Primària per a cobrir absències des del primer dia —una demanda històrica del sector—, noves places d'Audició i Llenguatge i 150 noves aules específiques per a alumnat amb necessitats especials.
A este se sumava un Pla Director d'Infraestructures Educatives amb mesures de climatització —la temperatura a les aules és un altre front obert des de fa anys— i un pla d'accessibilitat, juntament amb mecanismes de seguiment i un calendari d'aplicació amb participació sindical.
"Estem parlant de més de seixanta mesures concretes que els sindicats han rebutjat en bloc" - Carmen Ortí, consellera d'Educació, Cultura i Universitats de la Comunitat Valenciana
200 euros al mes: la major pujada d'Espanya?
El capítol econòmic és el més disputat. La proposta incloïa un increment salarial de 200 euros bruts al mes, a aplicar en tres trams: 75 euros en setembre de 2026, altres 75 en gener de 2027, i la resta en gener de 2028. La Conselleria defensa que esta xifra situaria el professorat valencià entre els millor retribuïts de tot Espanya, arribant a afirmar que seria "la major pujada salarial plantejada al professorat en el conjunt del país".
No obstant això, els sindicats no ho veuen així. Encara que la Conselleria elevà la seua oferta de 120 a 200 euros mensuals, sindicats com CSIF mantenien la seua petició de 300 euros, que consideren "realista" i "merescuda". La distància entre ambdues posicions il·lustra bé el nucli del conflicte: no és només una qüestió de xifres, sinó de si l'administració està disposada a canviar de veritat el model educatiu o a gestionar-lo amb pegats. Els docents exigien més de 500 euros de pujada, enfront dels 200 que oferia la Conselleria.
El context no ajuda. La Conselleria ha argumentat l'esforç pressupostari que suposa la proposta en un escenari marcat per l'infrafinançament estructural de la Comunitat Valenciana i per l'impacte econòmic de la reconstrucció després de la dana, la catàstrofe que sacsejà la regió el passat octubre.
Una negociació que no es trenca, però tampoc avança
Dels més de 40.000 mestres i professors que participaren en la consulta sindical —sobre un cens de 76.000—, el 20% assegurà haver secundat els huit dies de vaga. Amb el rebuig a la proposta, es manté la convocatòria de vaga indefinida, que en el moment del vot arribava ja a la seua huitena jornada.
Ortí insistí que la Conselleria "no ha trencat la negociació en cap moment" i lamentà que els sindicats no hagen acceptat suspendre temporalment l'aturada per a continuar negociant "amb serenitat i posant l'alumnat per davant". Una petició que els representants sindicals han interpretat com una estratègia per a diluir la pressió de la vaga abans d'aconseguir un acord real.
Des del sindicat CSIF, el delegat Rafael Benavent resumí el sentir de bona part del sector: "És un document millorat, però que ens hauria agradat haver-lo tingut abans com a punt de partida, no ara". La queixa apunta a alguna cosa més que al contingut de la proposta: apunta al moment que arriba, quan els docents ja porten dies sense cobrar dies de vaga i les famílies acumulen setmanes d'incertesa.
La consellera tancà la seua compareixença amb la porta oberta, però amb un to que combinava la mà estesa i l'advertència velada. "La porta seguix oberta. Seguim disposats a dialogar i a aconseguir acords, però creem sincerament que el que s'ha rebutjat era una oportunitat històrica per a convertir l'educació pública valenciana en una de les millors d'Espanya", afirmà. La pregunta que flota en l'aire és quants dies més de classes perdudes fan falta perquè ambdues parts troben el camí de tornada a la taula.