Hi ha oficis que no s'aprenen en cap escola i que, no obstant això, es transmeten durant generacions amb la precisió d'una ciència exacta. L'art de l'almadrava —la pesca del tonyina roja mitjançant un laberint de xarxes esteses en la mar— porta més de 3.000 anys practicant-se, i durant bona part d'eixe temps els capitans de Benidorm foren els seus mestres indiscutibles. Eixa història, èpica en el sentit més literal, és la protagonista de la nova exposició de L'ETNO, el Museu d'Etnologia de la Diputació de València, que obri les seues portes este dimecres en el centre cultural de la Beneficència.
Un ofici mil·lenari, una ciutat de capitans
L'almadrava no és simplement una tècnica pesquera. És un verdader ritual que requerix una gran coordinació humana i profund coneixement del comportament marí. Consistix a col·locar una estructura formada per barcos, boies, xarxes i àncores, i centenars de metres de cablejat, disposats estratègicament en la mar per a capturar la tonyina roja durant la seua migració cap al Mediterrani. Una operació de semblant complexitat exigia un lideratge excepcional. I eixe lideratge, durant segles, tingué cognoms de Benidorm.
Quasi totes les almadraves calades en la mar Mediterrània des del segle XVIII fins al XX es capitanejaren per espanyols de Benidorm, a Alacant, d'on es considera que són els millors. Ja en 1795, les huit almadraves calades de Tortosa a Cartagena estaven a càrrec de capitans de Benidorm i comptaven amb 150 matriculats d'esta localitat. El que hui és un destí turístic mundial fou abans, molt abans, un planter de marins que dominaven l'oceà com pocs.
L'almadrava de Benidorm tancà la seua activitat en 1955, quan la disminució de les captures, l'augment del cost de la mà d'obra i dels materials feren agonitzar esta indústria fins a la seua desaparició. No fou este el cas dels capitans d'almadrava eixits de Benidorm i els seus mariners, que gaudien de gran fama com a professionals en este art pesquer i foren contractats per a dirigir els calats més importants de les costes espanyoles i del nord d'Àfrica. El poble perdé l'almadrava, però no la seua reputació.
'La mar èpica': 135 imatges des de les profunditats
L'exposició, que podrà visitar-se fins al 13 de setembre, porta per títol 'La mar èpica' i pren com a base les fotografies de Jesús Navarro, valencià de professió submarinista i aficionat a la fotografia que va ser un dels bussos que va treballar en l'almadrava submergint-se a 18 metres de profunditat per a ajudar els pescadors en el complex art de dominar la mar. Les 135 imatges que integren la mostra són el testimoni visual d'un món que molt pocs ulls han pogut vore des de dins.
Comissariada per Jaume Fuster, la proposta de L'ETNO no es limita a les fotografies. Inclou també les càmeres aquàtiques i les bombones d'oxigen que Navarro utilitzava en el seu treball diari, juntament amb objectes com una àmfora cedida pel Museu de Prehistòria de la Diputació que il·lustra l'antiguitat del vincle entre el Mediterrani i la pesca de la tonyina. L'almadrava és una tècnica que es remunta a temps fenicis i romans, perfeccionada al llarg dels segles per diverses civilitzacions mediterrànies. L'àmfora ho recorda amb eloqüència.
La mostra també es completa amb cinc projeccions audiovisuals: un documental sobre l'últim gran capità benidormer, Vicente Zaragoza Casamayor; una pel·lícula casolana dels anys seixanta gravada en superhuit pel capità Jacinto Vaello; una vista aèria captada des d'helicòpters que explica el funcionament de cada instal·lació i el seu laberint de xarxes; i les entrevistes al submarinista Juan Burriel i al mateix Vaello, capità d'almadrava a Cadis i Huelva.
L'últim gran capità: 100.000 tones de llegenda
Si hi ha una figura que vertebra tota l'exposició, eixa és la de Vicente Zaragoza Casamayor, nascut en 1926 i mort als 97 anys, amb l'homenatge d'Isla Cristina com a últim reconeixement. Després de passar per diverses almadraves, va dirigir la de Barbate des de 1974 fins a la seua jubilació, i se li atribuïx la captura de 100.000 tones de tonyina roja salvatge en aigües gaditanes. Una xifra que, pronunciada així, de colp, exigix un moment de pausa per a ser compresa.
El director de L'ETNO, Joan Seguí, enaltix la tasca d'estos almadravers "que dirigien a quasi un centenar de mariners manejant el laberint de xarxes calades en l'Atlàntic sense cap tipus de manual", i també la dels bussos que, amb el temps, se sumaren a l'almadrava per a facilitar-los el treball. L'exposició recorre també la trajectòria d'altres arraixos alacantins, des de Tomás Cortés 'Chefa' fins al 'Roig de Candelaria', José Zaragoza. El capità Jacinto Vaello, l'entusiasme del qual per immortalitzar l'ofici va constituir el germen de la mostra, també té un lloc central en el relat.
Una col·laboració institucional que va més enllà de l'almadrava
La inauguració va reunir els presidents de les diputacions de València i Alacant, Vicent Mompó i Toni Pérez, juntament amb els diputats de Cultura d'ambdues institucions, Paco Teruel i Juan de Dios Navarro.
"Hui reivindiquem la memòria col·lectiva de la nostra manera de ser, després de molt de temps parlant del que ens separa en lloc de parlar del qual ens unix" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
Per la seua part, el president alacantí va posar en valor la dimensió històrica del llegat que l'exposició rescata.
"La mostra recupera una part imprescindible de la memòria col·lectiva de Benidorm i reivindica les nostres arrels i la identitat del municipi com a bressol de grans mariners" - Toni Pérez, president de la Diputació d'Alacant
L'exposició es desenvolupa en el marc d'un conveni entre ambdues diputacions. Després del seu pas per la Beneficència, 'La mar èpica' iniciarà una itinerància que la portarà a l'Ajuntament de Benidorm i, posteriorment, a la Diputació d'Alacant, que s'encarregarà també de publicar el catàleg. La presentació d'este catàleg està prevista a Benidorm, representada en l'acte d'obertura per la seua regidora de Cultura, Ana Pellicer. Els diputats de Cultura d'ambdues corporacions han avançat que l'exposició serà "el punt de partida d'una estreta col·laboració" que anirà més enllà de l'almadrava, amb projectes i iniciatives culturals compartides entre dos institucions d'un mateix territori.
L'almadrava és un art fix que no danya el fons marí, que fa una captura selectiva, que deixa pas franc a les tonyines joves i que suma l'esforç i la dedicació de centenars de persones. Un ofici que, curiosament, la modernitat ha anat oblidant just quan més necessita les seues lliçons de sostenibilitat. Que una exposició en ple 2025 aconseguisca fer èpic el que va ser quotidià per a generacions de mariners de Benidorm diu molt tant de l'art com dels qui el van exercir. La memòria, almenys esta vegada, arriba abans que siga massa tard.