Que un xiquet amb dificultats en el desenvolupament reba ajuda abans de complir els tres anys pot canviar-ho tot. No és una afirmació buida: l'evidència científica porta dècades recolzant el poder de la intervenció primerenca, i la Comunitat Valenciana ha decidit fer un pas més en eixa direcció. La consellera de Serveis Socials, Família i Infància, Elena Albalat, va presentar este dilluns en la Universitat Catòlica de València (UCV) la nova Guia d'Atenció Primerenca, una ferramenta dirigida a professionals del sector que impulsa un model d'intervenció centrat en la família i que arriba en un moment de transformació profunda del sistema públic valencià en este àmbit.
L'acte es va celebrar amb motiu del Dia Nacional de l'Atenció Primerenca, que es commemora cada 16 de juny, i va reunir representants del món acadèmic, institucional i del tercer sector. Va ser inaugurat per la vicerectora d'Estudiants i Vida Universitària de la UCV, Lucía Alonso, i pel secretari autonòmic de Serveis Socials, Família i Infància, Nacho Grande.
Un canvi de paradigma: de tractar el xiquet a acompanyar la família
Durant dècades, l'atenció primerenca es va articular principalment com una intervenció tècnica sobre el menor: el professional treballava amb el xiquet i la família observava des de fora. La nova guia trenca amb eixa lògica. El model que proposa situa la família com a eix principal del procés, de manera que l'acompanyament professional servix per a capacitar els pares, convertir-los en els vertaders motors de l'avanç dels seus fills i garantir que les millores se sostinguen en el temps, més enllà de les sessions en el centre.
"Que algú els agarre de la mà, els escolte i els diga no esteu sols, ho canvia tot" - Elena Albalat, consellera de Serveis Socials, Família i Infància de la Generalitat Valenciana
El document, coordinat per Margarita Cañadas, directora de l'Observatori Internacional d'Atenció Primerenca, i elaborat juntament amb el grup d'investigació 'Capacitas' i el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca L'Alqueria de la UCV, actua com a pont entre la investigació científica i la pràctica professional diària. El seu objectiu és oferir un marc comú d'actuació per a tots els centres i equips d'intervenció de la comunitat, evitant la dispersió d'enfocaments que històricament ha caracteritzat el sector.
Cañadas subratllà en la seua intervenció que la guia respon a un procés de transferència del coneixement basat en la identificació de les millors pràctiques, i que la seua elaboració comptà amb el suport directe de la Conselleria per a donar suport científic a allò que, en la pràctica, ja demostrava funcionar.
Tres anys, 72% menys de llista d'espera
Més enllà del document en si, l'acte serví també per a fer balanç d'una xarxa pública que ha crescut de forma sostinguda. La Comunitat Valenciana compta hui amb 79 centres d'atenció primerenca —28 a Alacant, 14 a Castelló i 37 a València—, amb més de 4.440 places i 8.666 xiquets i xiquetes atesos actualment en el sistema públic.
La dada més cridanera és la reducció de la llista d'espera: en a penes tres anys, ha caigut un 72%, passant de 2.248 a 694 menors en espera. Per als xiquets menors de tres anys, considerats el grup de major urgència per la plasticitat neurològica pròpia d'eixa etapa, el temps d'espera se situa ja per davall dels tres mesos.
Eixes xifres són el resultat d'una aposta sostinguda, però també d'una lògica difícil de rebatre: com més prompte s'intervé, menys costosa —en temps, en esforç i en recursos— resulta la intervenció. L'atenció primerenca no sols transforma vides individuals; també alleuja la pressió sobre el sistema educatiu i sanitari a llarg termini.
Un nou decret en l'horitzó
La guia no arriba sola. Albalat avançà que el Consell treballa en una reforma normativa de calat: un nou decret d'atenció primerenca que implicarà una major coordinació entre les conselleries de Serveis Socials, Educació i Sanitat. La idea és ordenar i articular millor un sistema que, fins ara, ha operat amb distints graus de coherència entre els tres àmbits.
La veu dels professionals també estigué present en l'acte. Manuel Martín, director del Centre d'Atenció Primerenca de la Fundació Mira'm —entitat especialitzada en l'àmbit de l'autisme—, compartí l'experiència pràctica d'aplicar estos models de suport en el dia a dia dels menors. Les seues paraules completaren un acte que també es projectà el testimoni de famílies usuàries del servici, que relataren l'impacte concret de l'atenció primerenca en la seua vida quotidiana.
El que subjau a tot este esforç institucional és una pregunta senzilla però amb resposta complexa: com acompanyar una família des del primer moment que sospita que alguna cosa no va bé en el desenrotllament del seu fill? La nova guia i la xarxa de 79 centres són, per ara, la resposta més articulada que la Comunitat Valenciana ha oferit a eixa pregunta.