Susana Camarero és la vicepresidenta primera del Consell i Consellera de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda. Des de la DANA, ha assumit la portaveu del Consell i una de les àrees de les quals més ha impulsat ha sigut precisament la vivenda amb el PLA VIU que potenciarà la construcció de vivenda pública en tot el territori de la Comunitat així com mesures per al lloguer i la compra per a la gent jove.
La DANA ha agreujat encara més el problema de la vivenda en la Comunitat. Quines mesures ha adoptat el Consell per a donar resposta a esta situació?
El Consell ha posat en marxa un pla d'emergència que inclou l'habilitació de vivendes socials per a reallotjar les famílies afectades, així com recursos habitacionals d'inclusió per a persones vulnerables. Així mateix, s'ha posat en marxa una sèrie d'ajudes, com la de lloguer, que permet als afectats optar a ajudes de fins a 800 euros al mes per a la renda del lloguer durant un any, mentre rehabiliten o condicionen la seua vivenda o troben alternativa.
Com a fórmula més a llarg termini i donat l'impacte i la modificació de l'escenari en les zones més afectades, hem presentat el Pla Viu Dana, dotat amb una inversió de 25 milions d'euros, entre fons propis i europeus, per a la construcció industrialitzada d'immobles, que contempla unes 250 vivendes d'inici. La prioritat és garantir que les famílies puguen tornar a les seues llars en les millors condicions possibles i reduir la vulnerabilitat habitacional que ja existia abans de l'emergència. Estes mesures busquen oferir una resposta integral i ràpida a la crisi habitacional derivada de la DANA.
Més enllà de l'emergència, quines considera que deuen ser les línies estratègiques per a solucionar l'accés a la vivenda en la Comunitat?
Considere que les línies estratègiques deuen centrar-se a incrementar l'oferta de vivenda pública i promoure la rehabilitació de vivendes existents per a fer-les més accessibles i eficients energèticament. És fonamental també impulsar polítiques de sòl que faciliten la construcció de vivendes assequibles i fomentar la col·laboració publicoprivada per a ampliar el parc habitacional. A més, és necessari enfortir els mecanismes de protecció a les famílies en situació de vulnerabilitat i millorar els programes d'ajuda al lloguer. La planificació a llarg termini deu incloure també mesures per a previndre l'especulació i garantir un accés equitatiu a la vivenda per a tots els ciutadans. Només amb un enfocament integral i sostingut podrem afrontar de manera efectiva els reptes de l'accés a la vivenda en la Comunitat.
"Estem mobilitzant sòl públic per a construir vivenda de protecció pública en el marc del “Pla Viu” de la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu de construir 10.000 vivendes esta legislatura"
Des de la Generalitat estem mobilitzant sòl públic per a construir vivenda de protecció pública en el marc del “Pla Viu” de la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu de construir 10.000 vivendes esta legislatura en el sòl públic disponible, tant autonòmic com cedit pels municipis. A més, el Consell ha aprovat el nou decret de Vivenda de Protecció Pública (VPP) que ha augmentat l'interés per construir nova vivenda i, com a exemple, cal destacar que, des de la seua aprovació a finals de desembre i fins a maig, s'han elevat a 698 les sol·licituds per a qualificacions provisionals de VPP de promoció privada, el que significa triplicar les sol·licituds presentades en el mateix període de l'any anterior.
Igualment, hem aprovat una sèrie de mesures fiscals per a facilitar l'accés, sobretot a joves i vulnerables, com la reducció de l'ITP i l'augment dels avals.
Creu que l'anterior govern del Botànic va deixar esta matèria suficientment encaminada? Què ha heretat l'actual Consell?
Les dues legislatures del govern del Botànic han resultat un fracàs absolut en matèria de vivenda. Han sigut incapaços de solucionar el problema d'accés a la vivenda dels joves, de les persones en rendes baixes i dels col·lectius vulnerables. El parc públic de vivenda de la Generalitat, amb uns 15.000 immobles, és actualment insuficient per a atendre la demanda de vivenda assequible.
Nosaltres hem iniciat una revisió de les polítiques existents per a adaptar-les a les necessitats actuals i potenciar noves línies d'actuació que permeten avançar en l'accés a la vivenda per a les persones, com el mencionat Pla Viu. I ho anem a fer en una situació de forta demanda, que supera àmpliament l'oferta i els recursos disponibles, i això suposa un desafiament, però estem donant solucions a través de la creació i rehabilitació de vivenda pública i d'ajudes d'accés a la propietat i al lloguer.
"El Govern Central ha retirat les ajudes a la Regeneració Urbana del Pla Estatal de Vivenda i ha posat en perill barris deteriorats com el de Sant Antó en Elx"
Quin paper deuria assumir el Govern central per a ajudar a resoldre la situació habitacional en la Comunitat Valenciana?
Li vaig a posar dos exemples perquè es comprenga l'abast de la deslleialtat del Govern Central amb la Generalitat Valenciana en matèria de vivenda, que al final patixen les persones més desfavorides. Tenim un conveni amb l'Estat per a la construcció conjunta de 438 vivendes públiques en els terrenys de l'antic Quarter d'Enginyers de València. De fet, eixe conveni el trenca l'Estat després de la DANA i anuncia en els mitjans de comunicació que es queda el projecte en solitari, sense donar-nos una resposta formal i sense més explicacions. Desgraciadament, això va a suposar un retard enorme en la construcció d'estes vivendes per a les persones que les esperen.
Quant a ajudes del lloguer, per exemple, el Govern Central ha retirat les ajudes a la Regeneració Urbana del Pla Estatal de Vivenda i ha posat en perill barris deteriorats com el de Sant Antó en Elx, en el que la Generalitat i l'ajuntament hem hagut d'actuar per a donar una solució habitacional temporal per a les famílies que foren desallotjades per risc d'esfondrament d'un edifici del barri.
El Govern central té un paper fonamental en la resolució de la crisi habitacional, ja que deu facilitar recursos econòmics suficients i establir polítiques de coordinació que permeten una actuació conjunta. És imprescindible que augmente la inversió en vivenda pública i en programes d'ajuda al lloguer, a més de flexibilitzar les normatives per a facilitar la construcció i rehabilitació de vivendes. També deu col·laborar en la regulació del mercat immobiliari per a evitar l'especulació i garantir l'accés a la vivenda als col·lectius més vulnerables.
La solució requerix un compromís ferm de l'Estat, que complete els esforços autonòmics i garantisca un accés equitatiu i sostenible a la vivenda en tota la Comunitat Valenciana, i això està lluny de l'intervencionisme que pretén amb la Llei de Vivenda nacional.
"La Renda valenciana d'inclusió la reben unes 60.000 persones"
La Renda Valenciana d'Inclusió ha sigut objecte de crítiques en certs sectors, assenyalant problemes estructurals. Des del seu punt de vista, quines són les seues virtuts i quins aspectes deurien millorar-se?
La Renda Valenciana d'Inclusió (RVI) ha sigut una ferramenta important per a reduir la pobresa i oferir un suport econòmic a les famílies en situació de vulnerabilitat, promovent la inclusió social i la igualtat d'oportunitats. La reben unes 60.000 persones. Entre les seues virtuts destaca el seu caràcter universal i el seu enfocament integral, que combina ajuda econòmica amb acompanyament social i laboral. No obstant això, hi ha aspectes que millorem amb la modificació, com la simplificació dels requisits administratius, l'ampliació de les quanties per a cobrir millor les necessitats bàsiques i la major coordinació amb altres recursos socials. També és necessari reforçar l'avaluació d'impacte per a garantir que realment contribuïx a la inserció social i laboral dels beneficiaris.
Des de la seua Conselleria s'ha anunciat una reforma d'esta renda. Quines millores concretes es plantegen i amb quin objectiu?
En col·laboració amb col·legis professionals, ONGs, servicis socials municipals i, especialment, de persones en situació de vulnerabilitat, hem preparat una nova norma per a la millora d'esta renda, que ja s'ha portat a Les Corts, amb l'objectiu de fer-la més justa, accessible i eficaç i posant el focus en la garantia en l'accés als drets de les persones més vulnerables, adaptant-la a la realitat social i econòmica existent. Volem que es convertisca en un motor d'inclusió real per a milers de persones que viuen en contextos complexos d'exclusió, i la prestació actual de les quals no està oferint una resposta satisfactòria. Entre les principals novetats destaca la possibilitat que els beneficiaris mantinguen la prestació de la RVI mentre realitzen activitats laborals, el que elimina la difícil disjuntiva entre rebre l'ajuda i acceptar un treball parcial o temporal.
També s'incorporen incentius clars per a la busca activa d'ocupació, per a així reforçar l'autonomia econòmica. Amb això, es fa possible que treballar i rebre suport social vagen de la mà. Amb estes mesures marquem un abans i un després en les polítiques d'inclusió social de la nostra Comunitat. A més, aconseguim integrar el suport social amb l'activitat laboral, demostrant que treballar i rebre respatler no només és possible, sinó essencial per a construir un model de societat més justa i equitativa.
La reforma també reforça el compromís de tots els beneficiaris de participar en itineraris d'inclusió realitzats a mida. Estos plans abasten orientació laboral, capacitació i suport social per a superar les causes estructurals de l'exclusió.