Alejandro Ramón: “El nostre objectiu és assolir un mix d’energies renovables per a descarbonitzar València”

El regidor Alejandro Ramón parla dels projectes més destacats que estan duent a terme referents a l’energia, l’horta i els serveis funeraris, així com de les seues expectatives per al nou any

Guardar

Alejandro Ramón, regidor d’Horta, Agricultura i Alimentació Sostenible, Emergència Climàtica i Transició Energètica, i Serveis Funeraris i Cementeris
Alejandro Ramón, regidor d’Horta, Agricultura i Alimentació Sostenible, Emergència Climàtica i Transició Energètica, i Serveis Funeraris i Cementeris

Alejandro Ramón, regidor d’Horta, Agricultura i Alimentació Sostenible, Emergència Climàtica i Transició Energètica, i Serveis Funeraris i Cementeris, té vocació política des de ben menut. Nascut a Castellar-L’Oliveral l’any 1988, va ser el membre més jove de la seua Associació de Veïns quan es va apuntar, amb tan sols 18 anys. Va estar al capdavant del moviment veïnal ‘NO AL PGU’, Pla General d’Ordenació Urbana que el govern de Rita Barberá volia implementar, i va ser en aqueix moment quan es va adonar que volia anar un pas més enllà.

Es va afiliar a Compromís l’any 2013, i l’any 2015 ja era alcalde pedani de la seua localitat, càrrec que va compaginar amb els estudis de Sociologia. Des que va ser nomenat regidor de l’Ajuntament de València l’any 2019 no ha parat de treballar en polítiques i nous projectes per transformar el Cap i Casal en una ciutat amb un estil de vida més sostenible.

Des de l’Ajuntament esteu fent una aposta molt forta per les energies renovables. Fa unes setmanes vau fer públic un nou projecte basat en l’energia undimotriu. En què consisteix exactament?

L’energia undimotriu és la que s’extrau de les ones del mar, a diferència de la mareomotriu, que aprofita les marees. Aquesta podria instal·lar-se als països del nord o inclús Galícia, que són àrees on sí que puja i baixa molt la marea, però com que al Mar Mediterrani no n’hi ha, hem d’aprofitar l’energia de les ones. Moltes vegades es confonen, però són molt diferents. 
L’undimotriu consisteix bàsicament d’un instrument, una espècie de flotador, que aprofita el moviment oscil·lant de l’ona quan puja i baixa, activa un mecanisme que genera energia. És realment un projecte molt experimental. L’energia undimotriu actualment és com l’eòlica o la solar fa 20 o 25 anys. Sabem que pot funcionar aquesta nova via de produir energia, però no està implantada, i per tant, encara hi ha un dèficit d’informació i, sobretot, és molt cara. Cal anar invertint i investigant perquè tal vegada en 2030 o 2040, aprofitant que som una ciutat costanera, un bon percentatge de la nostra energia siga undimotriu. 
El problema que tenim amb les energies renovables és el magatzematge. L’energia solar i l’eòlica s’han de consumir en el moment, no hi ha cap sistema de bateries o similars que permeta guardar eixa energia per a altre moment. El gran avantatge de l’energia undimotriu és que el moviment de les ones és constant, pràcticament cada dia, en tot moment, en menor o major grau, sempre hi haurà un moviment oscil·lant que estarà produint energia. 
Aquesta energia es combinarà amb l’eòlica i la solar, la idea és assolir un mix renovable. Podem extraure un 20% de l’energia del sol, un 25% o un 30% de l’eòlica, i després de la hidroelèctrica, encara que la portem de Tous o Benaixeve, i també part de la biomassa. El que es parla cada vegada més és que no hi ha una energia en concret que salvarà el món, sinó que serà la combinació de diverses energies renovables i desenvolupaments tecnològics els que aconseguiran descarbonitzar el planeta. 

També fa poc vau anunciar el projecte Rèquiem in Power, on combines dues de les teues regidories. Com està sent el procés d’implantació?

És un projecte que em fa especial il·lusió. Nosaltres treballem amb assessors i tècnics, que són una part molt important perquè aporten coneixements fonamentals per desenvolupar projectes, però en aquest cas estic molt orgullós perquè vaig tenir jo la idea, i s’ha convertit en una aposta personal que tinc moltes ganes de veure implementada. Al cap i a la fi, consisteix a aprofitar tots els recursos que tinc al meu abast.
Ara hi ha molt de debat en la implantació de l’energia fotovoltaica per l’impacte ambiental que pot provocar en els espais rurals. Aleshores, vaig pensar que sostres dels cementeris estan totalment lliures, sense cap utilitat, i podrien ser perfectes per a la instal·lació de plaques. 
És, per tant, una sinergia de les meues competències, cementeris i transició energètica. Ho vaig plantejar a l’alcalde i vam veure que seria una bona opció implantar les plaques en la secció 19, on hi ha una potència d’un megawatt, sobre els sostres dels nínxols i ubicades cap a totes les direccions. 
L’aspecte més característic del projecte és la ubicació. Primer perquè aprofitem els cementeris, i també perquè estem dins de la ciutat. Normalment, dins de les ciutats trobem xicotetes instal·lacions d’autoconsum, però grans espais de producció d’energia no hi ha. Aquesta serà la planta solar urbana més gran
Hi ha plantes que són 80 voltes més grans que aquesta, però no estan situades dins de la ciutat. El gran avantatge és l’eficiència, ja que com més pròxim està el punt de producció al punt de consum, menys pèrdues es produeixen en el moment de la distribució. És un aspecte molt positiu, genera grans beneficis crear l’energia dins de la ciutat on serà consumida
Una part de l’energia generada anirà destinada a l’autoconsum i, l’altra ens agradaria que la ciutadania fora la que l’aprofitara a través de comunitats energètiques o a través de models. Aquest és ara el nostre repte, buscar la via legal i administrativa que faça possible que aquestes plaques puguen ser aprofitades per tots els veïns, i en açò estem treballant.
La secció 19 del cementeri de València seria la instal·lació més gran, però també hi haurà plaques en el cementeri de Benimàmet, en el cementeri del Cabanyal i en el cementeri de Campanar. Aquests quatre cementeris són els més grans, i espais prou nous, on les plaques, encara que pràcticament no es veuran, no trencaran l’estètica.

L’Oficina de l’Energia és una eina que vau posar en marxa des de la regidoria. Quina és la seua funció?

És un servei d’assessorament totalment gratuït que ajuda al ciutadà a estalviar en la seua factura de la llum i el gas. Molta gent no es creu que siga tan positiu, però és així. Sí que ha passat que en algun municipi s’ha contractat alguna empresa externa que en algun moment puntual ha pogut fer aquestes gestions, però València ha sigut pionera a implantar aquesta oficina física durant els 365 dies de l’any. 
És un equipament consolidat, on assessorem la ciutadania en temes energètics. Hi ha molts serveis, encara que l’estrela és l’optimització de la factura de la llum, que en el context d’escalada del preu hi ha hagut molta demanda, però a l’oficina s’ajuda sobre qualsevol dubte energètic. El procés de la instal·lació de plaques d’autoconsum és també molt preguntat, per exemple. Un equip de tècnics fa un estudi personalitzat del cas de cada persona que hi acudeix i, a l’any estem ajudant a estalviar 200 € a l’any en la factura de la llum per família
El projecte per a aquest 2022 és l’obertura de dues oficines més. Ara tenim la situada en Aiora, i volem posar una altra en la zona nord de la ciutat, pel barri d’Orriols, i una altra per Patraix. Volem fer tot el que estiga al nostre abast per ajudar a la ciutat, perquè nosaltres com a administració municipal no podem controlar els preus de la llum, però sí que podem desenvolupar aquesta manera de facilitar l’estalvi energètic dels valencians i valencianes. 

El Pla d’Agricultures Urbanes és un altre projecte que esteu duent a terme. En què consisteix?

El Pla d’Agricultures Urbanes està encara en una fase molt embrionària. Jo sempre ho dic, el boom immobiliari va expulsar l’horta de la ciutat cap a fora, i ara el nostre propòsit és dur a terme el procés contrari. A més, ho demanda la ciutadania, volen que l’horta torne a entrar a la ciutat i que es renaturalitze. És una tendència global, el desig de tenir la teua parcel·la de terra i cultivar els teus aliments no només es té ací. En València, on tenim una tradició hortícola mil·lenària, encara més. 
El Pla d’Agricultures Urbanes pretén ordenar i programar l’expansió d’aqueixes agricultures i consolidar les ja existents. Des de coses molt senzilles, com crear un llibre de primers passos, un telèfon de consultes d’agricultura urbana, fomentar el compostatge, entre altres. 
El que volem és crear un marc de política on hi haja un tècnic de l’Ajuntament que estiga a l’abast de tots i que puga solucionar qualsevol problema o dubte en referència a l’agricultura urbana, a més d’un seguit de polítiques que faciliten la creació de més horts a l’interior de la ciutat. 

Durant els últims mesos de 2021, vau estar col·laborant en la  crema i recol·lecció de la palla de l’arròs. Com va ser aquest procés?

Des de l’Ajuntament posem molt l’accent en la palla de l’arròs, perquè és un procés agrícola que té molts efectes col·laterals. Quan es crema, el fum blanc té molt d’impacte a la ciutat i també a l’Albufera. Però, si la palla no s’arreplega es podreix i genera un gran perjuí a la fauna del parc natural. Encara que nosaltres no tenim eixa responsabilitat com Ajuntament, la nostra voluntat és ajudar. 
La Unió Europea sols permet la crema de la palla de l’arròs en una situació excepcional. Per tant, sols es pot cremar quan es tenen autoritzacions per part de la Conselleria amb la fi que no es produïsquen certes problemàtiques com la putrefacció de les aigües. Un any es crema al nord de l’Albufera i al següent al sud. 
La Conselleria també arreplega la palla, i nosaltres paral·lelament i com som l’Ajuntament més gran que està dins del parc natural aprofitem els nostres recursos, també des del Consell Agrari, i arrepleguem tota la palla que podem amb les empacadores, que són les màquines que agafen la palla i fan una bala. Actuem sobretot en la zona més pròxima a la Devesa i en l’entorn de la CV-500, perquè si es crema ací hi ha un risc per a la seguretat viària, i en els entorns més pròxims a la ciutat. Quan la palla ja està recollida, la posem a disposició de qui la vulga. Aleshores sempre venen molts ramaders i l’agafen gratuïtament per als seus animals. 
D’aquesta manera tots guanyem, perquè no es produeix cap problema mediambiental ni a l’entorn agrícola i el ramader té un recurs gratuït al seu abast per al seu bestiar. La palla de València té aquesta eixida, però seria necessari trobar una solució global. 

El problema de la taronja a València és molt greu. Ja vau participar en un mercat de venda directa des del Consell Agrari. Aneu a fer-ne més? Heu pensat altres mesures?

Hi ha una casuística molt coneguda, que és el problema dels intermediaris i el problema del preu en origen. Tots coneguem llauradors que ens diuen que a ells els paguen el quilo de taronja a 20 cèntims i després al mercat està a 1,20 € o inclús més. Pareix que qui menys beneficis té és l’agricultor. Aquesta és una situació també habitual en la creïlla i en altres fruites i hortalisses. 
El que hem estipulat són mercats de venda directa, les característiques principals del qual són que no és sedentari i que l’únic que pot anar a vendre és el mateix llaurador, no importa si és cultiu ecològic o tradicional, però la persona que va ha de vendre la seua collita, siga el producte i la temporada que siga. Com que no hi ha intermediaris, el 100% del que venguen seran guanys, per tant, aconseguim que les explotacions agrícoles siguen més rendibles
La idea és fer quatre mercats de venda directa, que estaran situats a Castellar, Benimaclet, Malilla i al costat del Mercat de Colón. Aquests mercats seran una realitat els pròxims mesos i tindran una periodicitat setmanal: cadascú tindrà un dia assignat, així que cada setmana els agricultors tindran quatre oportunitats de vendre el seu producte. 
Amb açò volem col·laborar amb el xicotet productor. Pensem que per a molts aquests mercats poden suposar la seua salvació, ja que serà un espai on podran vendre la seua collita a un preu digne. 
El que vam fer del mercat de venda directa de taronja va ser extraordinari per estar en plena campanya. De fet, fa quatre o cinc mesos vam fer el mateix, també davant de les Torres de Serrans, però amb creïlla i ceba. Volíem, per descomptat, ajudar a tots aquells que volgueren vindre, però també era un acte reivindicatiu. De tota manera, la iniciativa d’aquests mercats que es duen a terme davant de les torres és de l’associació Per l’Horta, l’Ajuntament només col·labora. A més, són mercats estacionals, és a dir, organitzen aquest mercat com un acte de denúncia pel producte que estiga en campanya en el moment.

També eres vicepresident del Centro Mundial de València para la Alimentación Urbana y Sostenible (CEMAS). Què promoureu des d’aquesta fundació?

El CEMAS ha estat en un impàs aquests darrers mesos, perquè ha estat en el procés de constituir-se com una fundació, ja que fins que no tinguera aquesta consideració, era difícil que poguera treballar i desenvolupar-se. 
Bàsicament, el CEMAS és com un altaveu. És un rebost d’iniciatives d’agricultura a les que volem donar difusió des d’aquest organisme, un centre de promoció de l’agricultura i les bones pràctiques agrícoles mundials. Està a València per la seua trajectòria de ciutat hortícola, amb una de les agricultures més productives i fèrtils de tota Europa. Per aquesta mateixa raó, València va ser capital mundial de l’alimentació sostenible. 
Volem també, a més de ser un altaveu que reconega i difonga les bones pràctiques agrícoles de la ciutat, aprofitar per a recollir iniciatives a escala global en pro d’una agricultura més sostenible. Volem que hi haja fòrums de debat, que la gent puga parlar i argumentar noves tècniques agrícoles desplegades per tot el món.

Conta’ns un poc sobre el Museu del Silenci.

Nosaltres solem dir que els cementeris no són tan sols un lloc de descans, estan plens de patrimoni arbori i sobre tot arquitectònic. Hi ha panteons amb una simbologia i una construcció característica, molt cridanera que inclou fins i tot animals o éssers fantàstics. Tota la simbologia que envolta el tema de la mort és també molt interessant, i moltes vegades tan oculta que s’ha d’anar desxifrant a poc a poc. A més, tenim a personatges històrics, com Vicente Blasco Ibáñez o Nicolau Primitiu, que van aportar molt a ciutat i que estan soterrats al nostre cementeri. 
Volem promoure el vessant més cultural dels cementeris i que els valencians i valencianes coneguen les curiositats i els elements més patrimonials d’aquest espai. Són rutes gratuïtes, que es fan una vegada al mes. Ara tenim una nova al Cementeri del Cabanyal, i després està la del Cementeri General. La reserva de les places de la visita es fa per la pàgina web. 

Ja per a acabar, què esperes d’aquest nou any 2022?

La veritat és que tinc moltes ganes de veure implementades totes les propostes que hem anat duent a terme a la Regidoria. Tant els mercats de venda directa com Rèquiem in Power són projectes que cal dur a terme i a partir del segon trimestre de l’any s’han de començar a materialitzar. 
Aleshores sí que tinc ganes que aquestes polítiques que portem ideant quasi des que vam començar a treballar, ara que per fi estan els projectes fets, disposem dels diners i estan els processos en marxa, es materialitzen i rematar la legislatura amb èxit.

Arxivat a: