A hores d'ara, les mares i els pares amb fills i filles que comencen l'escolarització obligatòria o que, per circumstàncies, hagen de triar enguany un centre educatiu diferent, viuen el dilema de decidir quin. Prop de casa, amb servei de menjador o transport escolar, públic o concertat, amb bones instal·lacions, compatible amb els horaris laborals, amb fama d'açò i d'allò, pedagògicament innovador, amb una AMPA representativa i dinàmica... Són els paràmetres que roden pel cap de qui ha de prendre una decisió important. L'educació és un assumpte que no s'ha d'agafar amb frivolitat.
L'educació posseeix la capacitat d'estimular, no sols la quantitat de coneixements acadèmics que guarden els caps dels xiquets i xiquetes, sinó la possibilitat d'aprendre a pensar, a conviure amb harmonia amb la gent del voltant. L'educació ajuda a conéixer-se a si mateix per mitjà de la intel·ligència emocional, a adquirir habilitats socials per situar-nos en un món canviant, a assumir valors humans que ens allunyen de veure el món, únicament, a través del melic. És una educació que ens anima a intervindre en els àmbits públics de participació ciutadana per transformar realitats que s'han d'ajustar al ritme dels nous temps. En definitiva, el model d'educació busca les respostes per a unes qüestions que s'albiren encara vivint el present.
El model educatiu fa un esforç per arrelar-se a un medi que presenta reptes intel·lectuals i per fer emergir propostes pedagògiques executables. L'adaptació al medi és transcendental, perquè no eduquem per a viure en un país de ficció o en una societat enyoradissa d'etiquetes caducades. Este model educatiu que s'esforça a adaptar-se, ha de realitzar també un esforç pedagògic perquè els reptes i els somnis, a poc a poc, es convertisquen en conquestes quotidianes, tant personals com socials.
Però què veiem al nostre medi? En aparença, hi veiem una realitat confusa, complexa d'interpretar. Si forcem la vista, descobrirem una realitat diversa, globalitzada i globalitzadora, multicultural i multiètnica, plurilingüe, amb problemàtiques difícils de resoldre de forma instantània, desigual però amb aspiracions de ser igualitària, impersonal però buscant identitats, en plena crisi sempre per elegir el rumb. Sigueu benvinguts i benvingudes al nostre país i al nostre medi vital.
Però per què el valencià és la millor opció? Perquè en elegir el model educatiu que vehicularitza el valencià com a llengua d'ensenyament ens endinsem en una realitat escolar on conviuen les llengües instrumentals del territori valencià, a més d'una llengua estrangera, per construir capacitats plurilingües. Este model no impedeix que l'alumnat faça servir la seua llengua d'origen però el situa, gràcies a l'aprenentatge plurilingüe i multicultural, davant d'unes portes que li oferiran més possibilitats en el futur. No es tracta de canviar una supremacia lingüística per un altra, sinó de convertir el nostre patrimoni cultural i lingüístic en una inversió educativa de futur.
El model educatiu, que ha de saber digerir realitats tan complexes, ha de saber respondre als reptes als quals s'enfrontaran les personetes que, en l'actualitat, escolten embadalits les rondalles que els conta la mestra, proven d'acabar una resta portant-ne com una muntanya, s'embruten les manetes amb la terra generosa de l'hort escolar, busquen amb lupa el predicat d'una oració esquelètica o contemplen amb els ulls vius una obra de teatre. Les respostes que ens dóna el model educatiu s'expressen per la boca dels projectes educatius, tan globals i transversals com són les realitats que s'esmicolen i s'estructuren perquè constituïsquen l'experiència d'aprenentatge.
Val a dir que l'ensenyament en valencià, des que era bilingüe per vocació, com ara és plurilingüe i multicultural per definició, sempre ha estat pedagògicament transversal, partidari de l'aprenentatge cooperatiu en què l'experiència ha estat l'eix de la motivació d'aprendre. L'ensenyament en valencià ha aprés a instrumentalitzar aquelles coses quotidianament imperceptibles per convertir-les en simfonies metodològiques, com en l'actualitat fan les nostres comunitats d'aprenentatge. A les nostres aules hem debatut, hem convençut i hem defensat les nostres opinions i el dret a expressar les contràries, com es fa, cada any a la Lliga de Debat. Gràcies al camí de caragol que ha fet l'ensenyament en valencià, en l'actualitat és un model educatiu d'èxit i dibuixa somriures feliços a les cares dels nostres xiquets i xiquetes.
El nostre és un model educatiu que desitja que al nostre país s'accepte amb normalitat la diversitat lingüística i cultural que l'identifica. El nostre és un model educatiu que s'interessa per cultivar esta diversitat, que ens uneix i no ens separa, com un patrimoni que cal respectar i promoure. El nostre és un model educatiu que no busca la supremacia lingüística, sinó establir ponts de convivència entre les comunitats lingüístiques per eradicar prejudicis i fronteres mentals. El nostre model és un model d'arrelament al territori, que ens cohesiona vestint-nos amb la identitat diversa de què parlàvem. El nostre és un model que creix amb els valors que ens fan persones humanes solidàries, respectuoses, participatives, conscienciades, reflexives i ètiques.
Per tot això, matricular-se en valencià és la millor opció.