Al cor del Jardí del Túria, a l'altura del Pont dels Serrans, acaba de nàixer un espai que no s'assembla a cap altre parc de la ciutat. Sense gespa uniforme ni flors de temporada disposades en fila, el nou Jardí de Pol·linitzadors de València aposta pel contrari: la imperfecció ordenada de la natura, amb arbustos autòctons, rambles seques, troncs dispersos i el brunzit inevitable d'insectes que, sense saber-ho, sostenen bona part del que mengem.
Quasi 8.000 plantes i un ecosistema dissenyat per a la vida
La intervenció ha transformat una superfície total de 7.795,87 metres quadrats, dels quals 5.383,93 m² conformen el jardí pròpiament dit. La xifra que millor el definix és una altra: 7.979 plantes arbustives autòctones, a les quals se sumen cinc arbres i mescles de llavors de flors seleccionades per a garantir floració escalonada al llarg de l'any. L'objectiu és que sempre hi haja alguna cosa en flor, i amb això, sempre hi haja pol·linitzadors.
No és un detall menor. El 75% dels cultius depenen de pol·linitzadors i, si es consideren les espècies silvestres, el percentatge puja fins al 85%. Dit d'una altra manera: darrere de cada fruita en un mercat valencià hi ha, quasi sempre, un insecte que va fer el seu treball en silenci. Crear refugis urbans per a ells no és un capritx estètic, sinó una decisió amb implicacions que van molt més enllà del parc.
Un hàbitat dissenyat fins a l'últim tronc
El jardí no es limita a les plantes. S'han instal·lat caixes niu per a ocells, refugis per a rates penades i una zona de rambla seca concebuda com a rasa drenant que evoca els llits mediterranis secs a l'estiu. Diverses elevacions del terreny, delimitades amb troncs i discos de fusta, i un muret de pedra completen l'escenari: cada element complix una funció de refugi per a insectes i xicotets organismes. Res és decoratiu per accident.
El recorregut està jalonat per sis panells interpretatius que expliquen el paper de les plantes, els insectes pol·linitzadors, els ocells i els vertebrats urbans, amb especial atenció a les rates penades, potser els grans incompresos de la fauna ciutadana. Dos accessos principals, senyalitzats amb panells informatius, inviten a entrar i explorar els distints ambients. Este jardí es posiciona com un referent en relació amb la concepció, construcció i gestió sostenible dels espais verds de la ciutat.
El moment de l'obertura no és casual
La inauguració s'ha produït ara, en ple estiu, perquè el calendari ho exigia així. El jardí ha esperat que la vegetació aconseguira el seu desenvolupament òptim i que la presència d'insectes pol·linitzadors fora màxima. Obrir abans hauria sigut ensenyar un escenari buit. Es tracta d'un jardí que recupera el moviment, que imita els processos naturals, i on la seua posterior gestió i manteniment aniran adaptant-se a l'evolució del jardí.
Este enfocament —deixar que la natura dicte els temps— marca la diferència respecte a la jardineria urbana convencional. Els objectius que perseguix el projecte són millorar l'adaptació al canvi climàtic, la lluita contra la pèrdua de biodiversitat i la millora de les condicions ambientals de la ciutat de València, per a fer-la un lloc més habitable per a les persones.
Europa finança, la ciència acompanya
El Jardí de Pol·linitzadors forma part del projecte Renaturalització ciutat de València – Pilot de Biodiversitat, impulsat pel Servici de Parcs i Jardins de l'Ajuntament i finançat per la Unió Europea a través dels fons Next Generation. Amb un pressupost total de 3,86 milions d'euros, finançat en un 95% per la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i amb fons NextGenerationEU, el programa constituïx un dels projectes de renaturalització urbana en l'àmbit mediterrani.
La cobertura científica del projecte recau en un consorci que inclou la Universitat de València, la Fundación Global Nature i SEO/BirdLife. Durant la campanya de 2024, tècnics de SEO/BirdLife identificaren més de 10.000 deteccions d'aus pertanyents a 50 espècies distintes, la qual cosa demostra el potencial ecològic de València. L'Ajuntament ha adjudicat un projecte pilot de biodiversitat urbana que actua en més de 60 enclavaments, la qual cosa permetrà testar noves tècniques de naturalització, plantació de flora autòctona, instal·lació de refugis per a fauna i creació de microhàbitats urbans.
El Jardí del Túria ja té història suficient per a saber que pot reinventar-se. El que va ser l'antic llit del riu, transformat en un espectacular parc urbà de 9 quilòmetres, no sols embellix la ciutat, sinó que també alberga una rica varietat de flora i fauna. El nou Jardí de Pol·linitzadors és el següent capítol d'esta transformació: un espai on la ciutat, per una vegada, decidix fer-se un poc més xicoteta per a deixar lloc a la vida que la sosté.