Opinió

17 de desembre de 1999, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona

Marisa Sánchez del Pozo

Guardar

Manifestació del 25N, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones
Manifestació del 25N, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones

El 17 de desembre de 1999 Nacions Unides va declarar el 25 de novembre Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, una jornada que ha de servir per a visibilitzar que la violència contra les dones segueix sent un obstacle per a aconseguir la igualtat, el desenvolupament, la pau i el respecte dels drets humans de dones i xiquetes.

La violència masclista és un problema que pateixen milions de dones en el món. Es tracta d'un tipus de violència dirigit exclusivament cap a les dones simplement pel nero fet de ser dona, sense distinció de classes, creences, orientació sexual o edat.

L'origen es troba en les històriques relacions de poder de l'home sobre la dona, en el model social patriarcal generador de relacions de domini d'aquest sobre ella.

Com a societat hem de saber reconéixer les situacions de violència que es donen contra les dones i denunciar tot el que negue el dret a viure una vida lliure. La lluita per a acabar amb les violències i discriminacions contra dones durant l'últim segle ha sigut incessant, enèrgica i esperançadora, però també ha sigut una lluita plena d'obstacles. Encara que hi han hagut avanços significatius, la veritat és que en el present any 2021, 37 dones han sigut assassinades a Espanya a les mans de les seues parelles. Per això no es pot abaixar la guàrdia. És necessari enfortir l'estratègia i el compromís comú per a acabar amb totes les formes de violència masclista: les que es produeixen en l'àmbit de la parella i exparella o en l'àmbit familiar i que, durant molts anys, s'han considerat un problema privat, però també aquelles que es produeixen en l'àmbit laboral o social i comunitari i que han sigut menys visibles, com l'assetjament sexual, els matrimonis forçats, la tracta de xiquetes i dones amb finalitats d'explotació sexual i uns altres.

Per això resulta imprescindible que els partits polítics i les institucions públiques manifestem, amb una sola veu, el nostre total rebuig a la violència sobre les dones, i que de forma contundent es realitzen polítiques i accions per a educar en igualtat, per a previndre violències masclistes, així com per a protegir, assistir i prestar les eines necessàries a les víctimes per a la seua recuperació i reparació dels danys produïts. Per a recuperar la seua llibertat i independència.

A totes aquelles dones que han patit o estan patint algun tipus de violència masclista els diem que no estan soles. Que existeixen mecanismes que els van a ajudar a eixir d'aquesta angoixa. Als companys i companyes de treball, a les amistats, a les persones amb els qui compartim activitats diverses i que coneixen la situació de violència per la qual està passant la seua amiga, veïna, companya de treball, familiar, que no callen. Callant es converteixen en còmplice dels agressors.

En una societat responsable no es pot romandre impassible si som testimonis d'una agressió. No podem considerar-nos una societat lliure si permetem l'exercici de la violència. Les violències masclistes soles es poden eliminar d'arrel, des de la transversalitat i en unitat.

Destacats