Este dissabte 25 d'abril, Quart de Poblet acull una nova edició del Germanor Fest, una cita que combina concerts, gastronomia i activitats des del matí fins a la nit en l'Aparcament Roll de les Eres. Este festival arrancaix amb un esmorzar popular i propostes familiars, i avançaix cap a una vesprada de directes amb noms com León Benavente, Ladilla Rusa, Zzoilo o Los Aslándticos, en un cartell que mesclaix estils i generacions.
Entre ells estarà Macaco, un dels artistes més reconeixibles del panorama nacional, que arriba en plena etapa creativa amb Futuro Ancestral. Des dels seus inicis tocant al carrer fins a la seua presència habitual en grans festivals, el músic ha mantingut una forma molt personal d'entendre la música: inquieta, en moviment i connectada amb el que ocorre al voltant.
En conversa amb València Extra, repassaix eixa evolució, reflexionaix sobre el moment actual i anticipaix un directe pensat per al context del Germanor Fest: un concert per a ballar, però també per a detindre's en alguns moments i escoltar.
Véns d'una carrera molt lligada al carrer, tocant en llocs com Les Rambles de Barcelona. Què queda hui d'eixe Macaco quan et puges a un escenari com el del Germanor Fest?
Tocar al carrer és una opció. Hi ha artistes que adore, com Beastie Boys o Beck, que començaren també així. Ara molts projectes naixen des del digital, però per a mi el que ha de quedar sempre és la il·lusió i l'energia per compondre, per fer concerts, per crear, per portar tot això del món dels somnis a alguna cosa tangible. Això seguix intacte. Soc prou eixa frase de Saramago: “el pare de l'home que soc és el xiquet que vaig ser”. I eixe xiquet és súper inquiet, li agrada crear i tocar en directe. Per això no pare, perquè eixa il·lusió seguix ahí.
Al llarg de la teua trajectòria s'ha intentat posar moltes etiquetes a la teua música. Com definiries el moment creatiu que et trobes ara amb Futuro Ancestral?
Són etiquetes que es posen en un moment donat. He tingut cançons que han traspassat eixa línia i han entrat en allò que podríem anomenar música popular. Sempre hi ha hagut una part més social, intentant no ser pamfletari ni adoctrinar, només exposar idees i reivindicar. Crec que és un moment important perquè hi haja artistes que utilitzen el seu altaveu, gran o xicotet, perquè estan passant moltes coses. Este disc és molt de músiques d'arrel, amb un so molt orgànic, molt fet a mà. En un context de tanta digitalització i tanta IA, és també una reivindicació. No hi ha cançons d'amor com a tal, però hi ha molt d'amor, i també ironia, que és una ferramenta molt poderosa per a parlar de certs temes.
Has col·laborat amb artistes de contextos molt distints. En esta nova etapa, et planteges alguna col·laboració somiada?
En este disc vaig decidir no col·laborar amb ningú. Venia de fer-ho molt i necessitava eixe espai. Per a mi és clau que hi haja connexió personal, perquè quan no n'hi ha es nota. He conegut gent meravellosa i també casos que dius: m'agrada la teua música però no hi ha eixe feeling. Però hi ha un artista que m'interessa des de fa temps, Stromae. M'encanta perquè té lletres molt poderoses, molt canyeres, i una proposta molt autèntica també a nivell estètic. Potser en un futur m'agradaria fer alguna cosa amb ell.
El Germanor Fest reunix artistes d'estils i generacions molt diferents. Què t'aporta compartir cartell en un context així?
M'interessa totalment. Toque en moltíssims festivals molt diferents i col·labore amb artistes molt diversos. M'agrada quan hi ha eixe ventall de propostes, de generacions, perquè crec que és el que li dona més veritat i diversitat. Per a mi això és el més interessant d'un festival.
En els últims anys també has sigut molt clar en les teues cançons amb qüestions socials. Creus que el context actual exigix als artistes posicionar-se més?
Crec que és un moment important per a alçar la veu. Estan passant moltes coses i cal defendre valors que tenen a vore amb el col·lectiu, amb l'equip. Estem veient polítiques que van contra drets pels quals lluitaren els nostres iaios, contra el col·lectiu LGTBI, contra la sanitat… i em pareix un horror. Pareix que ara tot es porta a extrems, a blancs i negres, quan hi ha molts grisos. Jo crec en el grup, en el col·lectiu, front a eixe individualisme de “tu a soles arriba com siga”. Igual arribes més lluny, però més a soles segur.
També has parlat de conflictes i del que ocorre a nivell global. De quina manera influïx tot això en la teua música?
Influïx totalment. Al final, el que intente és no adoctrinar, però sí exposar el que veig. Hi ha un nivell de coses que estan passant en el món, guerres, tensions, que fan que un senta que cal dir alguna cosa. Cada u amb el seu altaveu, però crec que és important utilitzar-lo.
En l'àmbit personal, has travessat moments complexos en els últims anys. Com han influït eixes experiències en la teua manera de compondre i de mirar la vida?
La fragilitat sempre està ahí. He estat a punt de morir en diverses ocasions i això et fa reflexionar i valorar el que tens, el que eres, el menut que eres. Som una moteta de pols flotant en l'univers. Venim amb un crit i ens n'anem amb un sospir, és un viatge molt curt. Aleshores cal aprofitar-lo a fons. Jo intente tatuar-me cada dia com creuar les pors per a fer el que realment vols fer. Perquè moltes persones, quan se'n van, el que més repetixen és “hauria d'haver fet…”. Cal atrevir-se a viure.
En eixa forma d'entendre la vida, com conviuen en la teua música la part més emocional i la mirada crítica?
Van totalment de la mà. Els meus concerts tenen molta festa, però també molt missatge i molta dinàmica. Pot agradar-te o no el que faig, però en directe veus una banda molt potent. Jo sempre dic que intentar agradar a tot el món és la base del fracàs. Quan no et banyes, ningú es molesta, però quan expresses opinions, polaritzes. I jo preferisc ser honest i fer el que em naix.
Hi ha cançons com "Moving" que han marcat a diverses generacions. Com conviuen eixos temes més reconeixibles amb el teu repertori actual?
“Moving” la continue tocant i l'estime, però no és el major hit que he tingut. “La Mano Levantada” va ser inclús més gran, i després “Coincidir”, “Seguiremos”… han sigut cançons molt potents. A mi m'agrada tant la cançó redona com l'experiment. Este disc potser no busca tant el hit, però sí explorar sons i camins.
Per a qui vaja este dissabte a Quart de Poblet, quin tipus de directe es va a trobar en el Germanor Fest?
En els festivals faig un repertori més dalt, més de ball. La gent canta, salta… però també hi ha moments més menuts, més emocionals. Depén del temps que tingues, però intente condensar-ho tot. Crec que la gent ix amb una energia molt poderosa.
