Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Hi ha exposicions que semblen pensades per a especialistes i altres que aconsegueixen una cosa molt més difícil: fer que qualsevol visitant, independentment de quant sàpia d’art contemporani, isca amb la sensació d’haver entés una mica millor el segle XX. La nova proposta permanent de l’IVAM pertany a esta segona categoria. Amb més de 500 obres repartides en deu sales, La Colección del IVAM hasta hoy no sols recupera alguns dels grans tresors del museu valencià, sinó que aconseguix convertir-los en un relat obert, visualment poderós i sorprenentment didàctic. Un recorregut en què conviuen noms universals amb artistes menys coneguts, però imprescindibles per a entendre les diferents avantguardes i moviments que van canviar la història de l’art. Perquè esta exposició no es contempla únicament. També es llig, es relaciona i, sobretot, es recorre.
Un museu que es pot recórrer en qualsevol direcció
El primer que crida l’atenció és que les sales semblen parlar entre si. El visitant pot seguir la cronologia proposada pel museu, des de les avantguardes històriques de principis del segle XX fins a les preocupacions del present, però també es pot permetre el luxe de fer el camí invers. I funciona.
Les preguntes que planteja l’última sala sobre les identitats, els conflictes o la crisi ecosocial troben respostes inesperades diverses dècades arrere. Les obres dialoguen entre si travessant generacions, països i llenguatges artístics, fent que el recorregut no tinga una única lectura.
Hi ha una cosa quasi literària en esta manera de construir l’exposició: com si fora una novel·la que pot començar per l’últim capítol i continuar tenint sentit.
Un passeig per més d’un segle de revolucions artístiques
La mostra comença en les primeres avantguardes i permet contemplar alguns dels noms que van transformar per sempre el llenguatge de l’art. Hi apareixen Marcel Duchamp, Sonia Delaunay, Theo van Doesburg, Paul Klee o les obres vinculades al dadaisme i al constructivisme soviètic, un dels fons més importants d’Europa conservats per l’IVAM.
Més avant apareixen les ferides de les guerres mundials, l’informalisme, l’expressionisme abstracte o les noves figuracions espanyoles. I el visitant es troba, quasi sense adonar-se’n, transitant des d’Antonio Saura fins a Equipo Crónica, des de Lee Krasner fins a Gabriel Cualladó.
L’exposició aconseguix una cosa poc habitual: explicar la història de l’art sense necessitat de convertir-la en una lliçó acadèmica. Tot resulta intuïtiu i visual.
Les grans estreles que detenen el visitant
Hi ha obres que obliguen a frenar el pas. Les estructures suspeses d’Alexander Calder semblen desafiar la gravetat; els paisatges onírics d’Henri Matisse conviden a detindre’s durant diversos minuts; la mirada cinematogràfica de Cindy Sherman continua sent tan contemporània com fa quaranta anys; mentre que la intensitat d’Antonio Saura o la força política de Josep Renau i Equipo Crónica recorden que l’art també ha sigut un instrument per a qüestionar el món.
Però potser un dels grans encerts és precisament que les grans figures internacionals conviuen amb artistes valencians i espanyols sense jerarquies evidents. El relat no es construïx únicament al voltant dels noms més famosos, sinó també a través d’aquelles peces menys conegudes que permeten entendre millor cada moviment artístic. És una exposició que no busca impressionar per acumulació, sinó per les relacions que establix entre les obres.
Quan el color, els conflictes o les identitats es convertixen en camins paral·lels
Més enllà del recorregut cronològic, l’IVAM proposa quatre itineraris alternatius: els conflictes, les ecologies, les identitats i els cromatismes.
Estos camins funcionen com una espècie de mapa secret que travessa tota l’exposició i permet descobrir connexions inesperades entre artistes separats per dècades.
Així, una fotografia de Cindy Sherman pot dialogar amb una obra feminista de Valie Export; les preocupacions ecològiques contemporànies troben ecos en peces de Robert Rauschenberg o Robert Smithson; i els conflictes polítics del segle XX apareixen reflectits tant en els fotomuntatges de John Heartfield com en les obres de Josep Renau.
La sensació és la d’assistir a una conversa permanent entre èpoques diferents.
Una exposició espectacular, però sense perdre la proximitat
La nova col·lecció permanent de l’IVAM té una cosa que poques mostres aconseguixen: és ambiciosa sense resultar inaccessible. Les grans peces internacionals capturen la mirada, la museografia convertix les sales en espais molt oberts i l’abundància de documents, fotografies, publicacions i materials gràfics fa que la visita s’assemble més a una exploració que a una classe d’història.
El resultat és una exposició que poden disfrutar tant els qui coneixen perfectament les avantguardes com els qui simplement entren al museu amb curiositat.
Perquè, al cap i a la fi, el gran mèrit de "La Colección del IVAM hasta hoy" és recordar que l’art contemporani no té per què ser un territori reservat per a iniciats. I potser per això, quan algú acaba la visita, té la sensació que podria tornar a començar des del final i descobrir una exposició completament diferent.
Com visitar l’exposició
L’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern) presenta la seua exposició La Colección del IVAM hasta hoy, una mostra que es podrà visitar al Centre Julio González, situat al carrer Guillem de Castro, 118, a València.
L’exposició obrirà les portes a partir del 17 de juny de 2026 i tindrà caràcter permanent, convertint-se en un dels eixos centrals de la programació del museu.
Pel que fa als horaris de visita, el centre romandrà obert de dimarts a diumenge, de 10.00 a 19.00 hores, mentre que els divendres ampliarà el seu horari fins a les 21.00 hores. Els dilluns romandrà tancat.
L’accés general té un preu de 5 euros, amb una tarifa reduïda de 3 euros per a determinats col·lectius. A més, l’entrada serà gratuïta tots els divendres entre les 19.00 i les 21.00 hores.
Per a arribar al museu, els visitants poden utilitzar el metro, amb parada a Àngel Guimerà o Túria, així com diverses línies de l’EMT (5, 28, 60, 62, 64, 73, 79 i 95). El centre es troba, a més, a pocs minuts a peu del Barri del Carme i del Jardí del Túria, dos dels principals punts culturals i verds de la ciutat.