Hi ha nits que saps que estàs vivint una cosa especial fins i tot abans que arribe el moment més esperat. I allò del passat 31 d'octubre a La Marina de València va ser una d'elles. 14.000 persones, entrades esgotades i una pista entregada de principi a fi van convertir la Halloween Night de Beat Nation Live en una d'eixes cites que deixen empremta. Una d'eixes nits que mires al voltant, veus milers de persones ballant al mateix ritme i penses que això ha de repetir-se.
La convocatòria, encapçalada per la belga Charlotte de Witte, va superar les expectatives i va convertir un espai *indoor* dissenyat especialment per a l'ocasió en un autèntic formiguer de música electrònica. Però el que va fer gran la nit no van ser únicament les xifres: va ser la combinació d'una producció a l'altura, un so contundent, una organització que va estar a l'altura del desafiament i un públic que va decidir que aquella nit no havia vingut a quedar-se quiet.
Un espai a l'altura: so potent, producció i una organització que va respondre
Des de les primeres hores, La Marina ja deixava clar que allò no anava a ser una sessió qualsevol. L'espai, condicionat específicament per a l'esdeveniment, oferia una posada en escena de gran format, amb una producció audiovisual que acompanyava perfectament la dimensió del cartell. Però, si hi va haver un element que va meréixer una menció especial, va ser el so.
En una cita d'estes característiques, amb milers de persones concentrades en un mateix recinte, aconseguir que la música tinga presència, contundència i definició és fonamental. I ací el resultat va estar molt aconseguit. El so va acompanyar durant tota la nit, amb la força que exigix el techno, però sense perdre qualitat. Una experiència que va permetre disfrutar de cada sessió i que va convertir la pista en el vertader centre de tot.
També cal destacar el treball d'organització. Amb 14.000 assistents, les barres, els accessos i el personal són aspectes que poden marcar la diferència entre una gran experiència i una nit complicada. En este cas, el desplegament de personal i el funcionament de les barres van contribuir al fet que l'esdeveniment es desenvolupara amb fluïdesa, una cosa especialment important quan es manegen xifres d'assistència tan elevades.
I és que la dimensió de la convocatòria anava molt més enllà de València. Segons les dades facilitades per l'organització, aproximadament 7.000 assistents van arribar des d'altres països i províncies espanyoles, aproximadament la mitat del públic. Itàlia, Alemanya, França, Bèlgica, els Estats Units, Argentina, Mèxic, Austràlia o Sud-àfrica van ser alguns dels llocs de procedència del públic.
Una autèntica mescla d'accents i nacionalitats que demostra que l'atractiu d'estos esdeveniments ja no entén de fronteres. València va ser durant unes hores un punt de trobada internacional per als amants del techno.
Charlotte de Witte desferma la bogeria: quan la pista pareix vindre's avall
El cartell ja prometia una nit memorable. Juntament amb Charlotte de Witte, la programació va comptar amb noms com Ben Klock, Hiroko Yamamura, Samoh, Theo Nasa i Viviana Casanova, que van oferir sessions a l'altura d'una cita de primer nivell.
Cada artista va aportar la seua personalitat i la seua particular visió de l'electrònica, mantenint l'energia de la nit i preparant el terreny per a un dels moments més esperats. Perquè sí, hi havia moltes ganes de Charlotte, i es notava.
La belga, considerada durant set anys consecutius la millor DJ de techno del món per DJ Mag, no va decebre. La seua sessió va ser un dels grans punts àlgids de la nit, amb eixa combinació de contundència, tensió i ritme hipnòtic que caracteritza els seus sets. Una selecció pensada per a mantindre el públic en moviment, amb temes i moments recognoscibles per als seus seguidors, transicions que elevaven la intensitat i una energia que va anar creixent progressivament.
Però si hi va haver un instant que va resumir tot el que estava passant a la Marina va ser la seua eixida a l'escenari. Quan Charlotte va aparéixer, allò va paréixer que anava a vindre's avall. Els crits, els braços alçats, els salts i milers de persones reaccionant al mateix temps van crear una d'eixes imatges difícils d'oblidar. Per un moment, donava la sensació que València sencera estava ballant allí dins.
I el millor és que l'entrega no es va quedar en Charlotte. El públic va respondre també a les sessions de la resta d'artistes, demostrant que havia acudit amb ganes de gaudir del cartell complet i no solament d'esperar la cap de cartell. Perquè una bona festa electrònica no es construïx al voltant d'un únic nom, sinó de tot el que succeïx des que comença la música fins que acaba.
La pista ho va donar absolutament tot. Sense importar d'on venia cada u, tots semblaven compartir el mateix idioma: el dels greus, els ritmes accelerats i les ganes de ballar.
València vol jugar en la primera divisió del techno
Més enllà del que s'ha viscut sobre la pista, esta Halloween Night deixa una lectura interessant per al futur musical de la ciutat. Esgotar les entrades d'un esdeveniment d'estes dimensions i reunir 14.000 persones al voltant d'una proposta de techno internacional no és una cosa que succeïsca per casualitat.
Hi ha una dada especialment reveladora: la rapidesa amb què es van esgotar les entrades. L'expectació per Charlotte de Witte i pel mateix esdeveniment va ser enorme, i la resposta del públic va confirmar que existix una comunitat d'aficionats disposada a recolzar propostes ambicioses. No sols des de València i altres ciutats espanyoles, sinó també des de fora de les nostres fronteres.
L'impacte tampoc es limita a la música. Segons les estimacions preliminars de la promotora, l'activitat econòmica vinculada a l'esdeveniment ronda els 1,9 milions d'euros, amb més de 100 empreses locals implicades i més de 500 llocs de treball directes i indirectes mobilitzats durant les distintes fases de preparació i celebració. A això se suma el treball d'auditoria acústica realitzat durant la jornada per a supervisar els nivells sonors i vetlar pel compliment de la normativa.
Són xifres que ajuden a entendre per què este tipus d'esdeveniments també tenen una dimensió cultural, turística i econòmica. Els grans esdeveniments musicals atrauen visitants, generen activitat, donen visibilitat a la ciutat i contribuïxen a construir una escena pròpia. I, sobretot, permeten que artistes internacionals troben a València un públic disposat a respondre.
Per això, el del 31 d'octubre hauria d'entendre's com una cosa més que una festa de Halloween. És una demostració que València pot aspirar a convertir-se en una de les ciutats de referència del techno a Espanya. Hi ha públic, hi ha interés, hi ha capacitat de convocatòria i, quan s'aposta per una producció d'este nivell, la resposta està ací.
Ara toca continuar recolzant estes propostes, acudir als esdeveniments, descobrir artistes i donar espai a una cultura musical que fa anys que demostra que té molt més darrere que una pista de ball. Perquè la música electrònica també és comunitat, creativitat, indústria i cultura.
La pròxima oportunitat per a tornar a trobar-nos a la Marina ja té data: Hugel & Friends, el 28 de novembre. Després del que s'ha viscut amb Charlotte de Witte, les expectatives estan, lògicament, molt altes.
Si alguna cosa va quedar clara eixa nit és que València té ganes de techno. I vist el que s'ha vist, el techno també té moltes ganes de València.