Hi ha arbres que porten segles en peu abans que existira la ciutat que els rodeja. Altres són testimonis muts de batalles, sequeres o generacions senceres d'una mateixa família. La Comunitat Valenciana porta dos dècades construint un sistema legal perquè cap d'estos 'monuments vius' desaparega sense deixar rastre, i els números parlen per si sols: de 844 exemplars catalogats en 2012 a 2.439 en l'actualitat, triplicant el patrimoni protegit en poc més d'una dècada.
Esta setmana es commemora el 20 aniversari de la Llei 4/2006, de 19 de maig, de Patrimoni Arbori Monumental de la Generalitat, una norma que va establir un marc legislatiu propi per a la protecció i gestió del patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana. No era un capritx legislatiu. Es calcula que al llarg del segle XX les condicions històriques i econòmiques van propiciar la pèrdua d'una part substancial del patrimoni arbori sobresortint de la Comunitat Valenciana. La llei va nàixer, precisament, per a evitar que eixa sagnia continuara.
La comunitat autònoma que més arbres protegix en tot l'Estat
La Comunitat Valenciana és la comunitat autònoma de tot l'Estat espanyol que més arbres té protegits. No és un títol honorífic sense sustentació: darrere hi ha un model de gestió que ha anat madurant des dels primers inventaris de camp fins a convertir-se en un sistema de referència. El director general del Medi Natural i Animal, Luis Gomis, ha assenyalat que la regió és "la primera autonomia quant a nombre d'arbres protegits, gràcies, en gran mesura, al fet que comptem amb una normativa ambiciosa amb una diversitat de criteris per a la protecció d'exemplars."
"Pionera en la protecció del patrimoni arbori, clau fonamental per a conservar la nostra biodiversitat i treballar contra l'escalfament global." - Luis Gomis, director general del Medi Natural i Animal de la Generalitat Valenciana
Perquè un arbre entre en el catàleg no basta amb ser vell o alt. La protecció genèrica empara els exemplars de qualsevol espècie arbòria que igualen o superen un o més dels següents paràmetres: 350 anys d'edat, 30 metres d'altura, 6 metres de perímetre de tronc mesurat a 1,30 metres de la base, o 25 metres de diàmetre major de copa. Però el sistema també contempla excepcions: existixen disposicions per a aquells arbres que no complixen amb eixos paràmetres d'edat, altura o perímetre, però es troben en perill i es consideren mereixedors de protecció. Una flexibilitat que ha permés ampliar notablement el catàleg.
Dels inventaris de camp a la gestió activa del territori
El sistema no es va construir d'un dia per a un altre. Durant els primers anys, entre 2006 i 2010, els esforços es van concentrar a recórrer el territori, identificar exemplars i assentar les bases d'una base de dades que hui és l'eix del sistema. En 2012 es va publicar la primera edició formal del Catàleg amb 844 arbres, i eixe mateix any es va incorporar la capa d'exemplars protegits al Visor Cartogràfic de l'Institut Cartogràfic de la Generalitat Valenciana, fent accessible la seua localització a qualsevol ciutadà o gestor territorial. Les revisions posteriors es van realitzar en 2013, 2016 i 2020, fins a arribar a la xifra actual.
El salt qualitatiu va arribar a partir de 2016, quan el model va passar d'inventariar a intervindre activament. En 2016, el Consell va començar un procés participatiu per a fer efectiu el desplegament normatiu que la llei requeria, la qual cosa va permetre aclarir dubtes d'interpretació de la Llei 4/2006 i establir el procediment de càlcul del coeficient de monumentalitat. Este coeficient és l'eina que permet ponderar totes les característiques d'un exemplar i decidir amb criteris tècnics si mereix protecció.
En 2018, l'aprovació del Decret 154/2018 va suposar un altre fita en estandarditzar els criteris de mesurament i valoració dels arbres, reforçant la seguretat jurídica i tècnica del sistema. Ja no hi hauria marge per a l'ambigüitat a l'hora de decidir quin arbre entra o no en el catàleg. Hui, des de la Direcció General de Medi Natural i Animal, s'oferix assessorament tècnic als titulars dels exemplars quan sorgixen dubtes, amb comprovacions in situ i informes tècnics o intervencions directes quan la conservació d'un arbre està en risc.
Quan un arbre pot frenar una obra
Potser el canvi més silenciós —i al mateix temps el més profund— ha sigut la irrupció de l'arbratge monumental en la planificació del territori. Des de 2020, estos exemplars es tenen en compte de forma sistemàtica en processos d'avaluació ambiental, planejament urbanístic i projectes d'infraestructures. Un arbre catalogat pot, literalment, condicionar el traçat d'una carretera o paralitzar un desenvolupament urbanístic. Ha deixat de ser un element decoratiu del paisatge per a convertir-se en una variable estructural amb pes jurídic real.
Tot el sistema es recolza en ferramentes digitals com el visor cartogràfic, que permet a qualsevol persona localitzar i consultar els exemplars protegits en tot el territori valencià. Amb estes ferramentes es pretén divulgar la importància mediambiental i cultural de l'arbratge monumental i els boscos madurs com a reductes de biodiversitat, testimonis del canvi climàtic, generadors de paisatge i dinamitzadors de les economies rurals.
El catàleg el gestiona i coordina el Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF), dependent de la Direcció General de Medi Natural i Animal de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació. Un equip tècnic que no només registra, sinó que fa seguiment continu de cada un d'eixos més de 2.400 arbres. La Conselleria va presentar a principis de 2023 l'Estratègia de Biodiversitat Comunitat Valenciana 2030, dins de la qual està alineada la importància dels arbres monumentals com a patrimoni natural viu, clau en la seua pervivència i com a reservori ambiental i cultural del territori valencià. Vint anys després d'aquella llei pionera, els monuments més antics de la Comunitat Valenciana seguixen en peu, i ara tenen qui els defenga.