València ha decidit mirar de front al canvi climàtic i fer-ho en una estratègia a llarg termini. El Pla d'Adaptació al Canvi Climàtic 2050 no és només un document tècnic, sinó un full de ruta que assumix una realitat ja palpable: el clima de la ciutat està canviant i eixe procés tindrà conseqüències directes sobre la vida quotidiana, l'economia i el territori si no s'actua amb antelació.
Les previsions per al municipi són clares. En les pròximes dècades s'espera una reducció de les precipitacions mitjanes, un augment sostingut de les temperatures i una major freqüència de fenòmens meteorològics extrems. Eixe nou escenari climàtic afecta de forma transversal a tots els sectors estratègics de la ciutat i obliga a replantejar moltes qüestions.
Un dels àmbits més sensibles és l'agricultura. El pla advertix de la disminució de les reserves d'aigua dolça, l'increment de la salinitat del sòl i la necessitat de perllongar els temps de reg en els cultius de regadiu. A això se suma l'alteració de l'estacionalitat de l'activitat hortícola, l'augment del risc d'incendis i una reducció del rendiment dels cultius.
L'aigua és, de fet, un altre dels eixos centrals del pla. El canvi climàtic incrementa la pressió sobre este recurs, amb previsions de pujada de preus, possibles conflictes per son ús i una pèrdua de qualitat de l'aigua per a consum humà. La sobreexplotació d'aqüífers, la reducció del cabal en rius i barrancs, amb risc d'assecament estacional, i l'augment de bacteris en aigües residuals i sistemes de drenatge són alguns dels efectes identificats.
El litoral valencià tampoc queda al marge. El pla assenyala un major risc d'inundació costanera, especialment en episodis de temporals marítims combinats en pluges intenses. A més, l'augment de la temperatura de l'aigua afavorix la proliferació de meduses, bacteris i marees roges, en conseqüències directes sobre la biodiversitat marina, la qualitat de les platges i el sector turístic.
Energia, salut i mobilitat: riscos interconnectats
L'impacte del canvi climàtic s'estén també a l'àmbit energètic. La disponibilitat d'energia elèctrica d'origen hidràulic pot veure compromesa per la reducció de les precipitacions, cosa que reforça la necessitat d'avançar cap a un model energètic més diversificat, eficient i resilient.
En el plànol de la salut, el plànol alerta d'un increment de la gravetat i durada de les malalties al·lèrgiques, una major presència de patògens en l'aigua i un augment de les afeccions relacionades en l'estrés per calor, especialment durant les ones de calor cada vegada més freqüents.
L'urbanisme tampoc és alié a este escenari. Es preveuen danys en carreteres i infraestructures, un major consum energètic per a climatització, problemes derivats de la dilatació de carrils ferroviaris i tall del transport urbà per inundacions, cosa que obliga a repensar tant el disseny de la ciutat com la gestió de la mobilitat.
Quatre objectius per a preparar la ciutat
Davant este diagnòstic, el Pla València 2050 s'estructura al voltant de quatre grans objectius: protegir a les persones, impulsar una economia verda i sostenible, millorar la gestió pública i dissenyar una ciutat més eficient i atractiva.
En primera instància, l'energia ocupa un lloc destacat. El pla aposta per un model baix en emissions, fomentant l'eficiència energètica i la incorporació de criteris bioclimàtics en l'edificació per a fer front a temperatures extremes. Al mateix temps, planteja una gestió responsable de l'energia per a reduir el risc de pobresa energètica.
Un altre eix fonamental és la resiliència de la ciutadania enfront dels esdeveniments climàtics extrems. El pla contempla mesures per a millorar el control de vectors infecciosos, com el desenvolupament d'una ordenança municipal que obligue al control periòdic de plagues en vivendes i zones residencials, així com actuacions específiques contra la proliferació del mosquit tigre.
L'adaptació a les onades de calor s'aborda tant des de la millora d'infraestructures com des de la prevenció sanitària, en campanyes dirigides a persones majors, persones sense llar i altres col·lectius vulnerables, integrant els riscos climàtics en les polítiques de salut pública.
Horta, turisme i innovació: pilars d'adaptació
La protecció de l'horta es concep com una peça clau de l'adaptació climàtica. El pla planteja fomentar el consum local, donar suport als agricultors i promoure pràctiques sostenibles, especialment en la gestió de l'aigua, per reforçar un sector especialment exposat a la variabilitat climàtica.
El turisme, motor econòmic de la ciutat, també deu adaptar-se. L'objectiu és augmentar la seua resiliència reduint el seu impacte ambiental, millorant el confort del visitant davant riscos climàtics i fomentant una major conscienciació sobre el canvi climàtic. La innovació travessa tot el pla, amb el desenvolupament d'estudis per a identificar punts de risc d'inundació, la investigació de solucions innovadores i la posada en marxa de projectes pilot que permeten testar noves formes d'adaptació urbana.
La gestió d'emergències climàtiques es reforça amb sistemes d'alerta per pluges intenses, comunicació clara de vies d'evacuació i alternatives de transport, i l'actualització periòdica de la cartografia de riscos incorporant variables climàtiques. En paral·lel, l'adaptació s'integra en la planificació urbanística, apostant per un nucli urbà més resilient, amb criteris climàtics en el disseny de barris, espais públics i infraestructures.
El Plan d'Adaptació al Canvi Climàtic 2050 planteja així una visió de conjunt: no es tracta de respondre a emergències puntuals, sinó d'anticipar-se als impactes i convertir l'adaptació en una oportunitat per a millorar la qualitat de vida i protegir el territori