Més de mig milió llarg d'hectàrees forestals i quasi un centenar de municipis la vida dels quals depén, en bona mesura, de l'estat dels seus boscos. Eixe és el pes que té el territori natural a la província de València, i també la raó per la qual la Diputació no va voler faltar a la cita més important del projecte europeu INFORMA. Este dijous, el MuVIM va acollir la conferència final d'una iniciativa que porta anys construint un pont entre la investigació científica d'alt nivell i la gestió pública del territori.
Quatre anys de ciència forestal europea aterren a València
El projecte INFORMA, coordinat per la Universitat Politècnica de València, s'ha convertit en una de les iniciatives d'investigació forestal més ambicioses finançades pel programa Horitzó Europa. Amb un pressupost total de 5,3 milions d'euros i 14 socis de huit països de la Unió Europea, el projecte ha tingut una duració de quatre anys. El seu focus: entendre com la gestió dels boscos pot ser una ferramenta real contra el canvi climàtic, no només una declaració d'intencions.
El principal objectiu del projecte ha sigut desenvolupar millors pràctiques de gestió forestal sostenible en les cinc regions biogeogràfiques més representatives de tota Europa —atlàntica, mediterrània, continental, alpina i boreal— baix escenaris futurs de canvi climàtic, per a mantindre els embornals de carboni i conservar la biodiversitat i els recursos naturals renovables. Un repte científic que, no obstant això, té conseqüències molt concretes en el dia a dia de milions de persones.
Gràcies al coneixement aportat per INFORMA, es promouen pràctiques forestals que maximitzen la captura de carboni i la provisió contínua de fusta, vinculant directament gestió forestal sostenible, adaptació i mitigació climàtica. Dit d'una altra manera: els boscos ben gestionats no són només paisatge. Són també infraestructura climàtica.
La Diputació: tècnics de carreteres i medi ambient, junts davant del mateix problema
Que una diputació provincial envie els seus tècnics de carreteres a una conferència sobre boscos i carboni pot paréixer, a primera vista, una incongruència. Però és, precisament, un dels missatges més clars que va deixar la jornada: el canvi climàtic no entén de compartiments estancs. Personal tècnic de Medi Ambient, Desenvolupament Territorial Sostenible i Carreteres van participar en l'encontre amb l'objectiu d'identificar solucions exportables a la gestió provincial.
El diputat de Medi Ambient, Prevenció de Riscos Forestals i Desenvolupament Rural, Avelino Mascarell, fon l'encarregat d'inaugurar la conferència i introduí d'entrada la dimensió del repte:
"Les administracions tenim la responsabilitat de traslladar els avanços científics a la gestió diària dels nostres servicis per a prendre millors decisions, anticipar-nos als riscos derivats del canvi climàtic i oferir respostes més eficaces a la ciutadania" - Avelino Mascarell, diputat de Medi Ambient, Prevenció de Riscos Forestals i Desenvolupament Rural de la Diputació de València
Mascarell recordà que aproximadament la mitat de la superfície provincial —unes 540.000 hectàrees— té caràcter forestal, i que prop de 90 municipis poden considerar-se municipis forestals. Una realitat que convertix la gestió sostenible d'eixos espais en una cosa molt més que una política ambiental: és també prevenció d'incendis, conservació de biodiversitat i, en última instància, protecció de comunitats senceres enfront a fenòmens meteorològics cada volta més violents.
El foc i la sequera, en el centre del debat
La conferència abordà qüestions que ressonen amb especial intensitat en el context mediterrani: la captura i compensació de carboni, la resiliència dels ecosistemes enfront a sequeres i incendis, i el desenrotllament de ferramentes digitals de planificació territorial basades en evidència científica. En este territori, la principal amenaça per al manteniment dels ecosistemes i els estocs de carboni són els incendis forestals, un camp d'investigació central en les zones pilot de la regió mediterrània, on s'analitzen les interaccions entre l'estat actual del bosc, les seues alternatives de gestió sostenible i el clima.
No és un problema abstracte. Els ecosistemes mediterranis patixen especialment els efectes de l'emergència climàtica, encara que també són fonamentals per a aturar-la, pel seu caràcter d'embornals de carboni i la seua importància en la generació de biomassa. Dit d'una altra forma: els mateixos boscos que cremen amb més freqüència són els que més poden ajudar a frenar el calfament global si es gestionen correctament.
Mascarell incidí en esta visió transversal que exigix el moment:
"El canvi climàtic no afecta únicament els espais forestals. També condiciona la planificació d'infraestructures, la prevenció de riscos, el desenrotllament dels nostres municipis i la gestió de nombrosos servicis públics" - Avelino Mascarell, diputat de Medi Ambient, Prevenció de Riscos Forestals i Desenrotllament Rural de la Diputació de València
De la investigació a la política pública: el gran salt pendent
Investigadors de la pròpia UPV han alertat sobre l'existència d'una important bretxa entre la creixent preocupació ciutadana pel canvi climàtic i el desconeixement general sobre com funcionen realment els treballs de prevenció i conservació dels boscos mediterranis. A més, els mitjans de comunicació i els entorns digitals influïxen decisivament en la manera que la societat interpreta els incendis forestals, la neteja de muntanyes o les actuacions preventives. Traduir la ciència al llenguatge de la gestió pública —i al de l'opinió pública— és, per tant, un desafiament paral·lel al purament tècnic.
La participació de la Diputació en la conferència final d'INFORMA respon precisament a eixe propòsit: no esperar que el coneixement científic arribe sol, sinó eixir a buscar-lo. La presència de diferents àrees tècniques provincials en un mateix fòrum d'investigació europea és, en si mateixa, un senyal que l'administració local comença a entendre el canvi climàtic com el que és: un problema que travessa tots els servicis públics, des de l'asfalt d'una carretera fins a la planificació d'un municipi rural enclavat en plena muntanya valenciana.