Acumulació de residus i pèrdua de profunditat: estes són les conseqüències de la DANA en l'Albufera

La Generalitat activa un pla de xoc per a mitigar els danys patits pel temporal i rehabilitar la zona

Guardar

Imatge de l'Albufera tras la DANA
Imatge de l'Albufera tras la DANA

El parc natural de l'Albufera suposa un dels aiguamolls més importants a Espanya. Este compta amb més de 15.000 hectàrees d'arrossars, un producte crucial en la gastronomia de la Comunitat Valenciana. No obstant això, este enclavament s'ha vist afectat greument, com molts altres, per les inundacions derivades de la DANA del passat 29 d'octubre.

I és que el llac va rebre una massiva afluència d'aigua a través del barranc del Poyo i el Riu Magre, dos llits que es van desbordar per la força i l'acumulació de les pluges torrencials. El líquid va penetrar als camps d'arròs a través de la zona sud, i es va abocar l'aigua mitjançant els canals de reg. La saturació del cabal i l'acumulació de residus en la zona de l'Albufera ha portat amb si dures conseqüències al lloc, en les quals s'està treballant per a poder pal·liar com més prompte millor.

Malgrat que l'aiguamoll s'ha emportat una de les pitjors parts del temporal -lloc que no sols està alberga residus materials, sinó que també s'han trobat víctimes mortes-, Raúl Mèrida, secretari autonòmic de Medi Ambient, assegura en una entrevista concedida a València Extra que l'Albufera ha salvat moltes vides. "L'enclavament ha actuat com una esponja, evitant així que la DANA haja afectat municipis del seu entorn més pròxim", declara.

Pla de xoc

Així mateix, Mèrida ha explicat que, per a minimitzar l'impacte de la riuada al parc natural, s'ha activat un pla de xoc que consta de tres fases. La primera, que ja està en marxa, consistix en la col·locació de barreres volte, juntament amb la desobstrucció de comportes i séquies en la zona pròxima a la Pista de Silla i la retirada d'elements dels marges de la séquia de Ravisanxó.

Una segona etapa, que s'estima que comence la setmana vinent, se centrarà en l'eliminació de restes flotants en el llac i en la posterior avaluació dels materials extrets. La tercera fase, no obstant això, no es preveu fins al mes vinent de desembre. Esta estarà marcada per la redacció de projectes d'adequació de les reserves de la Generalitat Valenciana al territori afectat, la retirada de residus i llots en la zona a prop al barranc de Catarroja i, finalment, el seguiment de la qualitat de l'aigua.

Cal destacar, no obstant això, que el passat 11 de novembre ja es va realitzar un examen preliminar de la situació del llac, del qual es va extraure la conclusió que s'havia produït una reducció de la concentració de sals dissoltes i oxigen en l'aigua. A més d'aquesta conseqüència, Miguel Rodilla, biòleg de la Universitat Politècnica de València (UPV), indica que l'Albufera patirà una pèrdua de grandària de manera progressiva a causa de la destrucció de bancals pel corrent i a la gran aportació de llot que s'ha donat en l'aiguamoll.

A, Ana Blázquez, doctora en Geografia Física i professora del Grau de Ciències de la Mar en la Universitat Catòlica de València (UCV), explica que una capa d'argila s'anirà depositant a poc a poc al fons del llac, formant un sediment que es quedarà surant durant un temps per a finalment compactar-se i provocar que l'Albufera tinga menys profunditat.

Impactes de la DANA al parc natural

Són nombroses les conseqüències negatives que ha tingut la riuada en l'aiguamoll de València. En primer lloc, destaca l'alteració de la configuració del paisatge -alguna cosa que s'ha pogut confirmar mitjançant fotos realitzades via satèl·lit- a causa de l'arrossegament de residus sòlids com a canyes, roba i mobiliari domèstic i urbà. Això ha derivat en la creació de diverses illes de residus i en la modificació de la zona litoral del llac. Esta acumulació d'estris és especialment notable en les localitats de Massanassa i Alfafar, degut sens dubte a l'aportació d'aigua del barranc del Poyo i per força del vent de llevant que bufava durant el temporal.

D'altra banda, en la zona nord del parc, es pot apreciar una capa de sediment de color gris fosc, resultat de la decantació del llot i els sòlids. Així mateix, en les zones agrícoles que han quedat negades s'han trobat grans fardells de plàstic premsat, així com uns altres microplásticos. A més, els envasos oposats als marges del llac deixen veure que es va produir una mobilització de residus tòxics com a fertilitzants, plaguicides, medicaments, pintures, dissolvents i combustibles.

Eva Tudela, membre de l'organització Acció Ecologista, ha estipulat que el desborde del barranc del Poyo ha suposat l'arrossegament de milions de quilos de plàstics que ara es troben escampats pels arrossars i les aigües de l'Albufera. La portaveu de l'associació ha traslladat la preocupació del col·lectiu agrícola davant la contaminació de l'aiguamoll. "Ací es cultivarà el nostre arròs l'any que ve. Estarem 50 anys menjant arròs intoxicat de plàstic?", ha sentenciat.

Però els agricultors no són els únics treballadors preocupats per l'estat actual del parc natural. I és que els pescadors del Palmar també estan patint la incertesa de no saber quan veuran represa una activitat que dona menjar a moltes famílies de la zona. Davant esta incapacitat de realitzar la seua labor habitual, estos han estat col·laborant amb els serveis d'emergència en la cerca de possibles víctimes. No obstant això, demanden a la Generalitat que s'estudien possibles plans per a rehabilitar la pesca com més prompte millor en l'enclavament i que es realitze una inspecció per a valorar l'impacte de la DANA en la fauna de l'Albufera.

Destacats