Mérida: "L'Albufera va actuar com una esponja salvant vides durant la pitjor DANA del segle en la Comunitat Valenciana"

El secretari autonòmic de Medi Ambient lamenta la posició del Govern central davant els costos d'anàlisis dels llots per part del CSIC.

Guardar

Raúl Merida, secretari autonòmic de Medi Ambient.
Raúl Merida, secretari autonòmic de Medi Ambient.

Raúl Mérida va assumir el càrrec de secretari autonòmic de Medi Ambient el mes d'agost passat. Ara davant la pitjor DANA del segle a la Comunitat Valenciana, tota la Conselleria ha afrontat reptes impensables en temps rècord com tota la gestió dels residus, la protecció de la nostra Albufera davant esta catàstrofe i també el sofriment de les nostres mascotes.

Des de la Conselleria de Medi Ambient, com s'està gestionant la ingent quantitat de residus provocats per la Dana?

El volum de residus que ha generat la DANA és brutal i davant una situació excepcional hem actuat amb la major diligència possible. Estem parlant que hem gestionat des de l'inici més 75.000 tones, entre estris i andròmines que s'han anat acumulant als carrers dels més de seixanta municipis valencians afectats. Parlem d'una quantitat gegantesca ja que la ciutat de València produïx en un any 12.000.

Amb un dispositiu especial, l'operatiu que hem dissenyat des de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori establix al matí la recollida d'estris dels nuclis urbans per a ser portats a campes o parcel·les habilitades en l'exterior dels municipis.

On acabaran tots estos residus?

Hem activat cinc punts de transferència a abocadors per a procedir al buidatge dels Punts d'Apilament Local amb l'objectiu d'allunyar de les poblacions, al més prompte possible, els residus acumulats en estos Punts d'Apilament Local, i la disposició dels cinc punts de transferència, situats a una distància suficient de les àrees residencials, permetrà gestionar els residus de manera més efectiva i minimitzar l'impacte ambiental i sanitari en les comunitats afectades. La nostra prioritat és traure'ls de les proximitats de les cases i dels col·legis o centres educatius, per a evitar problemes de salubritat i mediambientals, fins al seu trasllat definitiu als abocadors. També les pedreres que hem habilitat de manera extraordinària davant la magnitud de les xifres. Ací s'acumularan per a posteriorment ser tractats. Tot este operatiu s'ha pogut conformar gràcies a la col·laboració de moltes empreses públiques i privades, a més de la UME, i, per descomptat, al lliurament de tots els tècnics i personal de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, i al Director General d'Educació i Avaluació ambiental, Jorge Blanco.

Un dels grans residus que es troba en els municipis és el llot i el fang. Quin pla està desenvolupant la Conselleria?

En el cas del llot que s'està retirant, que en estos moments es concentra principalment en la xarxa de clavegueram, es depositarà de nou en barrancs i llits, una vegada passe els controls mediambientals corresponents, després d'arribar a un acord amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per a donar una eixida als sediments que encara s'acumulen en molts municipis. Si les anàlisis ixen bé, el fang i l'aigua, es depositarà en els llits. En el cas contrari, el llot es derivaria a plantes de tractament especialitzades. El més important ara és poder treballar coordinadament amb totes les administracions i continuar prestant el servei que estem prestant a estos municipis.

Com valora que el Govern vulga cobrar a la Generalitat les anàlisis per a retirar el llot de la DANA?

Certament, ens ha sorprés. No entenem que el Govern de Pedro Sánchez ens vulga cobrar a la Generalitat el cost d'analitzar l'impacte ambiental de la retirada dels llots de les zones afectades per la riuada. S'ha passat del discurs de "si volen ajuda que la demanen" al de si volen ajuda que la paguen. És incomprensible que el Govern d'Espanya, a través del CSIC, estiga, en estos moments, preocupat per eixos 320.000 euros més imposats que suposa el cost d'estes anàlisis. Del que ara es tracta és d'acostar el muscle, actuar i posar solucions al més prompte possible a aquesta situació. En eixe sentit estem obert, com sempre l'hem estat, al diàleg i a l'acord.

Ha trobat a faltar més actuació per part del Govern Central?

Certament, , per exemple, que el primer que faça Diana Morant, titular del CSIC, en esta crisi, siga passar-nos el cost d'alguna cosa que considerem essencial i que, a més, entenem que és una obligació del govern. Tot això diu molt de la seua falta de gestió, d'empatia i de sensibilitat cap a esta terra.

Encara és a temps de reflexionar i posar-se del costat de la Generalitat i de tots els afectats per esta catàstrofe. Estem vivint una situació dramàtica per a moltes persones i no és temps de parlar de costos sinó d'ajuda. A més, és molt important que no alentisca les labors de suport que, respecte a la retirada del llot, ens estan demanant incessantment els ciutadans de les zones més afectades.

Com deia abans, és a temps de rectificar i que no semble que l'ajuda del Govern de Pedro Sánchez tinga un preu en estes circumstàncies.

Quina és la prioritat en estos moments sobre la retirada dels llots?

Des del primer moment es va posar en marxa el pla de gestió de retirada de llots i residus, complint els protocols mediambientals per al tractament de tots ells vetlant per la salut dels veïns, i ara la prioritat ha de ser atendre l'emergència i traure el llot de les zones afectades que evite complicacions per a la salut pública.

Estem d'acord que es faça esta investigació per a poder coordinar el procés amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, però no és moment de parlar de preu.

Amb quin personal especialitzats compteu per a estes tasques en tots els municipis afectats?

La Conselleria ha desplegat a més de 500 persones, entre Agents Mediambientals, personal de Vaersa i Tragsa i tècnics de la pròpia Conselleria, a més del personal de les empreses privades que estan prestant allí els seus serveis i que són assessorades i coordinades per la pròpia Conselleria per a totes les tasques d'emergència relacionades amb la DANA en diverses localitats, redoblant esforços i treballant en labors essencials i de tota mena per a mitigar els seus efectes.

El personal ha desenvolupat tasques de neteja, gestió de residus i utilització de maquinària pesant a Massanassa, La Torre, Catarroja, Godelleta, Paiporta, Algeme i Sot de Chera. A més de dur a terme el suport a la gestió del banc d'aliments.

Des del primer moment, estes brigades han treballat de manera coordinada amb ajuntaments, Policia Local, Guàrdia Civil i emergències per a garantir la mobilitat, la seguretat en les vies, ajudar als ajuntaments en la resolució d'incidències.

Com es gestionarà l'arribada d'aigües residuals i altres restes al parc natural de l'Albufera?

La veritat és que és molt important una vegada més ressaltar la importància que té l'Albufera com a parc natural i com a aiguamoll i posar en valor que l'Albufera ha salvat moltes vides, atés que ha actuat com una autèntica esponja, evitant que la DANA haja afectat alguns municipis del seu entorn més pròxim i que la catàstrofe, si cap, haguera tingut una dimensió encara major.

Referent a la pregunta, hem activat un pla de xoc per a minimitzar l'impacte de la DANA en l'Albufera que hem dividit en tres fases, una d'elles en marxa, que consistix en la col·locació de barreres volte i en la desobstrucció de sèquies en la zona pròxima a la Pista de Silla, així com en la retirada d'elements del marge de la sèquia de Ravisanxó. De manera paral·lela, estem elaborant una valoració cartogràfica detallades de les zones afectades.

En la setmana vinent s'iniciarà la segona fase amb l'eliminació de restes flotants del llac en col·laboració amb les comunitats de regants, Regs de Favara i la Sèquia de l'Or, respectant els temps que marquen el desenvolupament del treball dels equips de cerca de persones.

També avaluarem els materials que s'extrauran dels camps d'arròs i de les restes depositades en zones dunars del litoral del parc natural. A més, en coordinació amb l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana es farà un seguiment exhaustiu dels abocaments de les depuradores, a com la reobertura del centre d'interpretació Racó de L'Olla.

En una tercera fase, esta a partir de desembre, establirà unes accions a mitjà i llarg termini entre les quals destaca la redacció de projectes d'adequació de reserves de la Generalitat afectades per la DANA, així com la retirada de residus i terres en la zona de trencament pròxim al barranc de Catarroja per la dificultat d'accedir amb maquinària en estos moments. Finalment, es realitzarà un complet seguiment de la qualitat de les aigües del llac en coordinació amb la resta de les administracions.

Estos residus poden afectar els nostres cultius d'arròs?

És evident que la DANA ha tingut un impacte mediambiental en els nostres cultius, i que probablement encara no podem calcular íntegrament. Molts residus i vegetació arrossegats diversos quilòmetres pel barranc del Poio han acabat en l'Albufera i els seus camps pròxims. Per això, una primera fase, passa per començar a netejar les sèquies, l'Albufera i els camps de cultiu d'arròs de residus. Una tasca en la qual ja estan els nostres agents mediambientals al costat del personal de l'empresa pública VAERSA i els tècnics del parc. Posteriorment, haurem de valorar l'impacte real tant en termes de danys materials a l'agricultura com mediambientals.

Com es reconstruirà el barranc del Poio i si contemplen la renaturalització del barranc amb espècies com el Xop i Oms que diversos especialistes asseguren que ajuden a sostindre la terra i impedir despreniments de sòls?

El Govern d'Espanya en general i el Ministeri de Transició Ecològica que encapçala la ministra Teresa Ribera en particular, tenien pendent obres a realitzar en el barranc del Poyo per als quals la Generalitat ja havia emés els informes pertinents. Són ells els que ha de valorar si cal dur a terme este projecte, modificar-lo o fer un de zero. Però és evident que cal dur a terme una actuació important.

Després de la pitjor DANA del segle que ha patit la Comunitat Valenciana i segurament de la Unió Europea. Com ha d'afrontar el nostre territori pròximes Danas des de l'àmbit de la Conselleria?

Evidentment, faran falta mesures integrals amb l'objectiu de construir un territori més resilient i capaç de fer front als desafiaments del canvi climàtic. Ecosistemes com a l'Albufera han demostrat que poden minimitzar l'impacte ja que han exercit com a esponja, com he explicat anteriorment. Una vegada acabem amb les actuacions d'emergència totes les administracions hem de fer una radiografia integral per a adaptar-nos a este nou context, acrescut pel canvi climàtic, i per part nostra, per descomptat, el farem.

Com és la col·laboració amb el Ministeri o amb altres autonomies?

Destacaria, per damunt de tot, la solidaritat i la humanitat de valencians i espanyols. Des del 30 d'octubre, una vegada vam conéixer la magnitud de la tragèdia, les diferents administracions i la seua gent s'ha bolcat amb la Comunitat Valenciana. Hi ha autonomies com la madrilenya que ens ha prestat autobusos perquè anem recuperant la mobilitat en les nostres carreteres. Igualment, ens han arribat mitjans humans i materials de moltes altres comunitats i ajuntaments. Tots s'han bolcat a ajudar-nos. Estem molt agraïts.

En esta DANA, el paper dels voluntaris ha sigut clau i també en l'àmbit de les nostres mascotes. A quantes mascotes s'ha atés en tota la Dana i quin és el procés de cura?

El nostre treball ha sigut constant ja que des del primer moment obrim amb els nostres agents mediambientals vies d'accés als albergs per a avaluar l'estat dels centres afectats en municipis com Carlet i coordinem el trasllat dels animals a punts temporals d'acolliment. Vam establir un dispositiu permanent també per a realitzar batudes amb els agents mediambientals i amb tècnics de les brigades dels parcs naturals, a més d'amb equips de voluntaris especialitzats que ens han arribat de tots els llocs, inclosos alguns països veïns com Portugal. Hui dia hem atés i resolt totes i cadascuna de les peticions d'ajuda o rescat que ens han arribat. També estem prestant una especial atenció i cura als animals que també han patit els efectes de la DANA en col·laboració amb entitats com l'hospital veterinari CEU UCH, on ja s'han atés més de 200 animals de manera gratuïta. Esta assistència es realitza tant a animals que s'han trobat solos i perduts al carrer, com per a aquells que tenen amo però pertanyen a famílies que s'han vist afectats per la DANA. Per això s'han habilitat també punts d'assistència veterinària de proximitat en els propis municipis afectats. Igualment, estem donant gratuïtament aliment i complements, tant per als albergs i refugis d'animals, com per a les cases d'acolliment i els particulars afectats. També hem creat un telèfon d'ajuda per a donacions amb Bioparc i estem en contacte permanent i col·laborant amb la Coordinadora Animalista i amb el Col·legi Oficial de Veterinaris. Estem molt agraïts al CEU, Bioparc, Coodinadora Animalista de la Comunitat Valenciana i al Col·legi Oficial de Veterinaris, així com als voluntaris i resta d'empreses i col·laboradors.

Per a mi, com a defensor convençut dels animals i del medi natural, hem de prestar-los també atenció i per a això, com he comentat abans, s'han posat en marxa protocols d'atenció i rescat d'animals dels municipis afectats per les inundacions amb cinc programes d'urgència per a facilitar els rescats, l'assistència veterinària gratuïta, l'alimentació, la reconstrucció i les ajudes i donacions. A més, estem treballant ja a desenvolupar una línia d'ajuda econòmica sobre esta tema

A més de l'Hospital del CEU Quines altres entitats us han ajudat?

En el marc d'este dispositiu, com abans he comentat, hem col·laborat també amb l'Il·lustre Col·legi Oficial de Veterinaris de València, establint punts d'atenció primària i distribució d'aliments en municipis afectats, com Picanya o Paiporta, coordinats amb els ajuntaments. De la mateixa forma, s'ha arribat a un acord amb el Bioparc València per a la recollida, emmagatzematge i distribució de donacions de pinso, llits o accessoris per a animals. Ara ja tenim les necessitats cobertes i, per això hem activat amb ells un portal per a donacions paral·lel a les ajudes que gestionarà la Generalitat.

A més de tots els anteriors, vull destacar també la quantitat d'ajudes i donacions que ens han arribat des de tots els llocs d'Espanya. Són camions i camions els que ens han arribat.

Com es troben els punts d'atenció a les nostres mascotes i com poden contactar les famílies per a demanar ajuda veterinària?

Des de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori hem establit un telèfon de contacte perquè es puguen posar en contacte les persones que necessiten pense o ajuda per a les seues mascotes. Ens oferim fins i tot a fer-los arribar el que els fa falta si no poden acudir a algun dels punts habilitats. Per a esta labor hem habilitat el telèfon 961971819.

Com esteu treballant des de tota la conselleria estos 15 dies?

Durant estos quinze dies, la Conselleria ha funcionat com un autèntic engranatge. Des del conseller Vicente Martínez Mus, qui ha liderat amb determinació, alts càrrecs, funcionaris i l'equip, tots hem estat treballant incansablement. La coordinació entre els diferents departaments ha sigut clau per a respondre a esta situació tan exigent. Cadascun de nosaltres ha aportat el millor de mateix, demostrant un compromís absolut amb la ciutadania. Especialment en el terreny, ja que tots els càrrecs ens hem mobilitzat per a donar la resposta que necessitaven estos municipis.

En el meu cas, vaig arribar a viure en la Conselleria després de la catàstrofe. Treballem inicialment per a portar la primera ajuda humanitària als municipis i després, sobre el terreny, comencem a ficar la primera maquinària en els municipis. Vam posar a treballar sobre el terreny pales, excavadores, camions, cubes, etc, en realitat, tot el que ens anaven demanant els alcaldes, tècnics i policies. Durant eixos primers dies van ser ateses totes les seues peticions. L'estar a "peu de fang" va ser decisiu per a poder donar una resposta adequada i poder veure la magnitud de la tragèdia. Després va vindre tota la gestió de la retirada d'estris i voluminosos i l'organització de tota eixa retirada, i fins i tot, l'organització de programes d'higienització en els municipis afectats o la neteja dels col·legis. La nostra idea va ser des del primer moment estar al costat de les famílies afectades, els municipis i atendre totes les demandes que estes ens feien.

Hi ha previsió de rebre fons europeus o del Govern central per a donar suport a estes labors?

Confiem en les administracions i estem treballant perquè entenguen la urgència de les conseqüències que té per al nostre territori i el seu hàbitat esta catàstrofe i ens ajuden. Hui més que mai la solidaritat, la que demostren els voluntaris, ha d'exercir-se també des de les més altes institucions. Nosaltres, des de la Generalitat farem quant és a les nostres mans per a la reconstrucció d'una zona que s'ha vist arrasada per la DANA i en eixe sentit estem ja treballant perquè totes les ajudes possibles arriben als municipis afectats.

Existix una estimació de l'impacte ambiental que esta DANA ha causat en la biodiversitat de la regió?

L'impacte és evident, quantificar-lo íntegrament encara és molt difícil perquè els danys seran molt importants, des de la pèrdua d'hàbitat, l'erosió del sòl com a conseqüència de les pluges i els arrossegaments, com la contaminació dels ecosistemes aquàtics davant la possible entrada de sediments i contaminants en rius. Tampoc sabem encara com pot afectar la fauna silvestre i, per exemple, els cicles migratoris. En qualsevol cas, hem començat ja a treballar per a poder realitzar una valoració completa sobre este tema.

Destacats