Si estos dies has eixit al carrer esperant que la brisa de la mar alleugera la calor i has comprovat que l'ambient continuava sent sufocant, no és només una sensació. L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha confirmat que la Comunitat Valenciana està vivint un fenomen poc habitual conegut com a "falsa brisa", una situació que explica per què les temperatures continuen disparades fins i tot en municipis situats vora la Mediterrània.
En plena segona onada de calor de l'estiu, moltes localitats valencianes freguen o superen els 40 graus, mentre que les nits a penes oferixen descans. El més cridaner és que el vent continua bufant des de la mar, però ha perdut la seua capacitat per a refrescar l'ambient. Darrere d'este comportament hi ha una explicació meteorològica que està sorprenent fins i tot a molts aficionats al temps.
La "falsa brisa" ja va aparéixer durant el passat mes de juny i ha tornat a repetir-se coincidint amb este nou episodi de temperatures extremes que afecta gran part d'Espanya. Per a l'AEMET, este fenomen explica bona part de la calor persistent que s'està registrant en la costa valenciana.
Per què este any la brisa de la mar no refresca?
Durant un estiu normal, la brisa mediterrània actua com un autèntic aire condicionat natural. A mesura que avança la vesprada, el vent introduïx aire més fresc i humit des de la mar, la qual cosa ajuda a rebaixar diversos graus la temperatura en el litoral.
Però això no està ocorrent estos dies. Encara que el vent manté direcció de sud-est i pareix la clàssica brisa marina, l'aire arriba molt més calent i sec de l'habitual. El resultat és que les temperatures a penes baixen, fins i tot quan el vent bufa amb força.
Les dades de l'AEMET són clares. En la ciutat de València s'han registrat ratxes d'entre 20 i 30 quilòmetres per hora mentre el termòmetre continuava per damunt dels 35 graus. A més, la humitat relativa ha descendit per davall del 30 %, quan una brisa mediterrània normal sol deixar valors pròxims al 60 %.
En la pràctica, això significa que el vent ja no transporta aire fresc des de la Mediterrània. Al contrari, mou una massa d'aire recalentada que manté l'ambient sec i fa que la sensació tèrmica continue sent molt elevada durant tota la vesprada.
El senyal que demostra que l'atmosfera està canviant
Hi ha un altre detall que estos dies ha cridat especialment l'atenció dels meteoròlegs i que moltes persones també han pogut comprovar a simple vista.
La visibilitat està sent extraordinària. En estiu sol resultar difícil distingir muntanyes llunyanes perquè la humitat i les partícules marines creen una espècie de vel sobre l'horitzó. No obstant això, durant este episodi s'han arribat a superar els 100 quilòmetres de visibilitat.
Això ha permés contemplar amb gran claredat el Montgó des de la ciutat de València, una imatge poc freqüent en plena època estival. Per a l'AEMET, esta circumstància confirma que l'atmosfera conté molta menys humitat de l'habitual. Com més sec està l'aire, menys partícules romanen en suspensió i major és la nitidesa del paisatge.
La raó per la qual les nits són cada vegada més difícils de suportar
La "falsa brisa" no sols afecta les hores centrals del dia. També influïx directament en les temperatures nocturnes, un dels aspectes que més preocupa durant esta segona onada de calor.
En no entrar aire fresc des del Mediterrani, la calor acumulada durant la jornada a penes aconseguix dissipar-se. Com a conseqüència, es multipliquen les nits tropicals, amb mínimes per damunt dels 20 graus, i especialment les nits tòrrides, quan el termòmetre no baixa dels 25 graus.
Dormir en estes condicions resulta molt més complicat i l'organisme disposa de menys temps per a recuperar-se de l'estrés tèrmic acumulat durant el dia. Els experts recorden que esta situació afecta especialment persones majors, xiquets menuts i els qui patixen malalties cròniques.
A més, en les grans ciutats el denominat efecte illa de calor intensifica encara més este problema, ja que edificis i asfalt continuen alliberant durant la nit la calor absorbida durant el dia.
Què està provocant la "falsa brisa"?
L'explicació es troba diversos quilòmetres per damunt dels nostres caps. Una potent dorsal anticiclònica domina l'atmosfera sobre la Península Ibèrica i modifica el comportament habitual de la circulació de l'aire.
Eixe sistema provoca que l'aire descendisca des de capes altes, es comprimisca i augmente encara més la seua temperatura mentre perd humitat. Com a conseqüència, es trenca el circuit atmosfèric que normalment permet que l'autèntica brisa marina penetre terra endins.
Encara que el vent continua arribant des del mar, ja no transporta aire fresc. És precisament eixa diferència la que convertix la brisa en una "falsa brisa", un fenomen poc freqüent però molt eficaç a l'hora de mantindre temperatures extremadament altes fins i tot vora la costa.
Quan tornarà a notar-se l'alleujament?
Les previsions de l'AEMET apunten que la situació començarà a canviar en els pròxims dies. Els models meteorològics indiquen que el mecanisme habitual de la brisa mediterrània començarà a recuperar-se de forma progressiva.
Això permetrà que torne a entrar aire més fresc i humit des del Mediterrani, afavorint un descens de les temperatures en bona part del litoral valencià.
Així i tot, la calor continuarà sent intensa i la massa d'aire continuarà sent molt càlida durant diversos dies. La diferència és que la brisa tornarà a exercir el paper que tradicionalment té en els estius valencians: convertir-se en el millor aliat per a fer un poc més suportables les vesprades vora la mar.
Fins aleshores, la "falsa brisa" continuarà sent una de les grans protagonistes d'esta segona onada de calor, demostrant que no sempre el vent del Mediterrani significa frescor i que, a voltes, pot convertir-se en el millor aliat de les temperatures extremes.