València i la seua àrea metropolitana viuen una paradoxa que pareix un trencaclosques. Per una banda, l'economia de la regió avança amb força: el PIB creixerà un 2,4% anual fins al 2026 i el teixit empresarial, recolzat en servicis, indústria i logística, es manté sòlid. Per l'altra, el mercat laboral enfronta un problema persistent: hi ha llocs de treball, però falten empleats amb els perfils que les empreses necessiten. Milers de vacants romanen obertes, mentre negocis de totes les mides lluiten per cobrir-les i mantindre el ritme de creixement.
L'últim informe de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) permet entendre millor esta contradicció. Basat en una anàlisi d'ofertes reals publicades en portals com InfoJobs, LinkedIn i Labora, i complementat amb entrevistes a directius i experts en recursos humans, l'estudi dibuixa un mapa de les professions més demandades i dels sectors que sostenen l'economia valenciana. El resultat és un retrat d'oportunitats clares, però amb desafiaments significatius.
Comercials i venedors: els més demandats
El perfil més buscat a València és, amb diferència, el de comercial o venedor, amb 214 ofertes registrades, més del doble que la segona posició en el rànquing. Eixa dada no sorprén: reflectix la forta orientació comercial de les empreses valencianes, que necessiten reforçar els seus equips per a impulsar vendes, fidelitzar clients i adaptar-se a noves formes de consum.
Des del comerç minorista fins a la intermediació immobiliària i l'e-commerce, els comercials són essencials per a mantindre el pols econòmic de la ciutat. No es tracta només d'un número: cada vacant reflectix un negoci que depén de la capacitat del seu equip de vendes per a connectar amb clients, entendre el mercat i aprofitar les oportunitats que oferix una ciutat en constant creixement.
Indústria, servicis i hostaleria: el cor de l'ocupació valenciana
Després dels comercials, els perfils industrials i de suport marquen l'agenda laboral. Operaris de producció industrial, amb 93 ofertes, representen la necessitat de mantindre en marxa fàbriques i plantes logístiques, especialment després dels danys provocats per la DANA. Els administratius generals (80 vacants) i els tècnics de manteniment (57) completen eixe nucli de demanda, assegurant que la maquinària de l'economia valenciana funcione amb eficiència.
L'hostaleria i el turisme seguixen sent motors d'ocupació. Cambrers i cuiners, amb 46 i 26 ofertes respectivament, reflectixen com el sector turístic sosté gran part del mercat laboral. Hotels, restaurants i negocis d'oci generen oportunitats constants, i la recuperació després de la pandèmia i la DANA reforça la necessitat de mantindre personal qualificat per a atendre clients.
En paral·lel, la logística i el transport mostren un dinamisme creixent. Mossos de magatzem (40), repartidors (34) i conductors (32+25) són perfils clau perquè els productes arriben del port als magatzems i, finalment, a les llars. L'auge de l'e-commerce i la distribució d'última milla ha convertit estes ocupacions en essencials, i la demanda no mostra signes de desacceleració.
Els perfils vinculats a la construcció i les instal·lacions tècniques, com caps d'obra, electricistes o frigoristes, mantenen una demanda sostinguda. La reconstrucció post-DANA i els projectes d'eficiència energètica i transició a energies renovables expliquen este interés. La ciutat no solament repara el que es va perdre, sinó que també invertix en projectes que transformen la infraestructura urbana i tecnològica per al futur.
Perfils qualificats i transformació digital
Els professionals altament qualificats representen un menor volum d'ofertes, però són els que més costa cobrir. Enginyers, infermers i programadors són exemples de perfils estratègics amb demanda estable, on l'escassetat de talent es fa evident. La Comunitat Valenciana seguix estant per davall de la mitjana nacional en captació de perfils STEM, i molts professionals opten per emigrar a altres territoris a la recerca de millors salaris o estabilitat laboral.
Per altra banda, alguns perfils tradicionals requerixen reconversió. Els dependents de botiga física deuen adaptar-se a la gestió omnicanal i a oferir experiències de client més completes; els repartidors tradicionals s'enfronten a flotes automatitzades i sistemes de logística tecnificada; i els comptables necessiten dominar ferramentes digitals i intel·ligència artificial per a automatitzar processos de conciliació i generació d'informes. La digitalització ja no és una opció, sinó un requisit per a romandre en el mercat laboral valencià.
L'exigència d'experiència varia notablement entre sectors. En construcció, la majoria de vacants demana entre tres i cinc anys d'experiència, deixant poques oportunitats a perfils sense experiència. L'administració oferix més equilibri, amb vacants per a júniors i perfils consolidats, mentre que la tecnologia és el sector que més detalla experiència, encara que poques ofertes especifiquen anys concrets. Comerç i logística mostren certa flexibilitat, però els llocs per a principiants representen només una fracció de la demanda total.
Analitzant l'oferta per sectors, turisme i hostaleria lideren en un 33,2% de les vacants, mentre que indústria i producció sumen el 27,6%, consolidant València com un mercat amb base turístic-industrial. En resum, el mercat laboral valencià demanda principalment perfils comercials, operatius i logístics, mentre que els perfils tecnològics i especialitzats constituïxen el major desafiament per a les empreses.