La innovació no servix de molt si no millora la vida de les persones. Eixa idea travessa tota la conversa en Marta del Castillo, CEO de Social Nest Foundation, l’organització valenciana que porta més de quinze anys defensant que l’emprenedoria i la tecnologia també poden convertir-se en ferramentes per a reduir desigualtats, connectar talent i accelerar solucions socials i mediambientals. En un moment en què gran part de l’ecosistema parla d’intel·ligència artificial, escalabilitat i creixement, Social Nest insistix en una pregunta molt més incòmoda: per a què innovem?
Des de València —convertida ja en un dels grans pols europeus d’innovació— la fundació ha construït una xarxa internacional que connecta startups, inversors, grans empreses i institucions amb un objectiu comú: demostrar que la sostenibilitat no és una moda ni un departament aïllat, sinó una part essencial del futur econòmic. I projectes com The Gap in Between, la seua gran trobada internacional sobre innovació amb impacte, reflectixen precisament eixa visió: tendir ponts entre sectors, generacions i realitats que encara avancen massa separades.
Durant l’entrevista, Marta del Castillo parla amb entusiasme d’emprenedoria, inversió d’impacte, intel·ligència artificial, agricultura, salut mental o del paper que pot jugar Europa en el futur de la innovació. Però, sobretot, parla amb convicció. Amb la sensació constant de qui no entén la sostenibilitat com una tendència, sinó com una responsabilitat col·lectiva i una oportunitat real de transformació. Una conversa sobre innovació, propòsit i futur en què Marta del Castillo defén que el sistema econòmic també pot convertir-se en part de la solució.
Vens de liderar projectes com South Summit o Koga. Què vares vore en Social Nest Foundation que et va fer pensar: “vull estar ací”?
El que vaig vore està molt vinculat amb la meua identitat i amb el meu propòsit personal. Jo crec que el sistema econòmic ha de ser part de la solució i no part del problema. Vivim en una situació geopolítica, social i econòmica marcada per la polarització, la desigualtat i la falta d’oportunitats. I moltes vegades pareix que els qui han de resoldre estos problemes són únicament els governs o el tercer sector.
Però jo crec que, si volem una transformació real i duradora, ha d’estar integrada dins del mateix sistema econòmic. Si aconseguim construir un model on el benefici no siga només econòmic i existisca un incentiu real per a generar impacte positiu, aleshores sí que pot ser sostenible i escalable.
Això va ser el que em va atraure de Social Nest Foundation. Venia d’un entorn molt centrat en startups, inversió i innovació, i ací vaig trobar una proposta diferent: impulsar empreses tecnològiques que naixen per a resoldre problemes socials i mediambientals.
Creus que les empreses realment estan canviant o encara hi ha molt de discurs i poc de canvi estructural?
Crec que hi ha hagut un poc de tot. En els últims anys la sostenibilitat es va posar molt de moda i moltes empreses s’hi varen sumar per una qüestió reputacional o per anticipar-se a la regulació europea. Però també n’hi ha moltes altres que sí que s’ho creuen i que entenen que això ja és part central del seu negoci.
Hi ha indústries senceres el futur de les quals depén de com afronten desafiaments vinculats a la sostenibilitat. Ho estem veient amb l’energia, amb l’aigua, amb l’agricultura o amb la logística. Ja no parlem només de responsabilitat social: parlem de competitivitat, d’adaptació al risc i de supervivència empresarial.
La innovació ahí juga un paper clau perquè pot accelerar solucions que necessitem urgentment.
Has treballat en ecosistemes d’innovació de diferents països. Què té València per a haver-se convertit en un pol tan potent?
Nosaltres vàrem nàixer a València i sempre hem tingut un vincle emocional amb la ciutat, però quan decidírem crear The Gap in Between també entenguérem que tenia moltíssim de sentit estratègic fer-ho ací.
València representa molt bé eixe punt de trobada entre innovació i sostenibilitat. Té una ubicació privilegiada al Mediterrani, una connexió històrica amb el comerç, l’agricultura, la logística i l’aigua, i a més ha aconseguit construir un ecosistema innovador molt fort en els últims anys.
És probablement l’ecosistema d’innovació que més ràpid ha crescut a Espanya en els últims cinc anys. I a més té una identitat pròpia. València transmet eixa idea de ciutat sostenible, innovadora i connectada amb el futur.
Social Nest va nàixer fa més de quinze anys, quan quasi ningú parlava d’emprenedoria social. Què va vore Margarita Albors abans que la majoria?
Margarita va ser una visionària. Ella va descobrir el concepte d’emprenedoria social als Estats Units, quan encara ni tan sols es parlava de startups a Espanya.
Em contava que, estant a Harvard, li va impactar moltíssim vore la desigualtat que existia al voltant d’un dels grans centres de coneixement del món. Ahí va entendre que el creixement econòmic i la innovació no podien deixar fora tantes persones.
I va descobrir la figura de l’emprenedor social: algú que crea negoci mentre resol desafiaments socials o mediambientals. En aquell moment això pràcticament no existia ací. Ella va ser de les primeres persones a portar eixa idea a Espanya i construir una organització al seu voltant.
Fa la sensació que les empreses ja no només han de demostrar quant facturen, sinó també quin impacte generen.
Jo crec que sí. Les empreses tenen cada vegada més consciència sobre la necessitat de mesurar i entendre l’impacte que generen. Nosaltres treballem amb grans corporacions i veig una voluntat real de corregir impactes negatius i avançar cap a models més positius.
Encara queda molt de camí, sobretot en termes d’exigència i de accountability, però sí que estem avançant. I la tecnologia està ajudant moltíssim perquè ara mesurar impacte és més accessible i més eficient que fa uns anys.
Quins sectors lideraran eixa nova onada d’innovació amb impacte?
Sense cap dubte la intel·ligència artificial ho canviarà tot. Però per a nosaltres la pregunta important és com posem eixa IA al servici de l’impacte positiu.
En The Gap in Between parlarem molt de “IA for good”: com utilitzar esta tecnologia per a millorar vides i com anticipar-nos també als seus efectes negatius, tant a nivell climàtic com laboral.
Un altre sector clau és tota la part agrícola i foodtech. Espanya té un enorme potencial ahí, però també desafiaments molt importants relacionats amb el canvi climàtic, les sequeres o el relleu generacional al camp.
I després està tot el que està relacionat amb salut i salut mental. Crec que ahí hi ha una oportunitat enorme de generar solucions innovadores, especialment per a la gent jove.
De fet, mencionaves el paper que podrien jugar fins i tot els clubs de futbol.
Sí, perquè crec que tenen un poder enorme d’influència social. Molts jóvens tenen com a referents esportistes i futbolistes, i ahí existix una oportunitat brutal per a impulsar solucions relacionades amb salut mental i benestar.
Nosaltres hem parlat amb alguns clubs sobre la possibilitat de llançar reptes o programes junt amb startups centrats en salut mental juvenil. Ahí es poden unir innovació, impacte i capacitat de mobilització social.
The Gap in Between s’ha convertit en molt més que un esdeveniment.
Totalment. Nosaltres l’entenem com un espai per a connectar mons que normalment no dialoguen tant entre si.
Una de les grans bretxes que intentem reduir és precisament la que existix entre les necessitats reals de les grans empreses i les solucions que desenvolupen les startups. Volem que les startups tinguen oportunitats reals de col·laborar amb corporacions, fer pilots o inclús rebre inversió.
Quines són les grans bretxes sobre les quals posareu el focus enguany?
N’hi ha diverses molt clares. El futur del camp i l’alimentació, la salut i el benestar, la bretxa de gènere dins de l’ecosistema emprenedor i també la inclusió.
Treballem molt amb Fundació ONCE perquè creiem que la discapacitat i l’accessibilitat han de formar part de qualsevol conversa sobre innovació.
I una altra gran preocupació és el futur del treball. La intel·ligència artificial i la transformació tecnològica poden generar encara més desigualtat si no som capaços de preparar bé les noves generacions.
Després de passar dies escoltant líders internacionals parlar de sostenibilitat i innovació, ixes més optimista o més preocupada?
La veritat és que The Gap in Between és un espai molt optimista. Té una energia molt diferent de la d’altres esdeveniments tecnològics.
Ací tot és molt més horitzontal. No hi ha espais exclusius ni reservats. Tot el món parla amb tot el món i això genera converses molt més profundes i autèntiques.
Es creen connexions molt humanes i molt valuoses. I això fa que isques amb la sensació que sí que es poden construir coses diferents.
Hi ha algun projecte que t’haja emocionat especialment?
Moltíssims. Però tinc un afecte especial per alguns programes que hem desenvolupat amb empreses com Danone o Central Lechera Asturiana.
Ahí vàrem vore molt clarament com una necessitat de negoci podia alinear-se perfectament amb una necessitat de sostenibilitat. I quan una startup aconseguix convertir-se en proveïdora o col·laboradora d’una gran empresa gràcies a una solució amb impacte, ahí és quan dius: això funciona.
Si pogueres demanar-li una sola cosa a l’ecosistema europeu per als pròxims anys, què seria?
M’agradaria que Europa liderara de veritat la inversió sostenible i la inversió d’impacte. Que els grans fons i els propietaris de capital entenguen que es pot generar rendibilitat sent coherents amb uns certs valors.
I també crec que necessitem una mirada més europea i menys fragmentada. Altres ecosistemes avancen molt més ràpid perquè treballen de manera més integrada.
Existix eixa frase de “Els Estats Units innoven, la Xina escala i Europa regula”. Et pareix injusta?
Crec que té bastant de realitat. Europa a vegades ha perdut agilitat a l’hora d’assumir riscos i innovar ràpid.
Els Estats Units han desenvolupat una cultura molt forta al voltant de la innovació i Àsia ha demostrat una enorme capacitat per a escalar tecnologies. Europa té moltíssim de talent, però encara necessitem fer un pas avant.
En un món cada vegada més accelerat i polaritzat, continues creient que la innovació pot fer-nos més humans?
Sí, totalment. Però la innovació ha de tindre un propòsit real. No pot ser innovació per innovació.
Al final ha d’ajudar-nos a viure millor, i viure millor significa viure amb més benestar, amb menys desigualtat i amb més oportunitats per a tots. La innovació ha de servir per a construir el futur que volem i que mereixem.