Xarrarem amb María Luisa Álvarez, directora general de FEDEPESCA, amb motiu de la campanya Peix de Llotja, impulsada en la Comunitat Valenciana per promocionar el peix de proximitat, la sostenibilitat i el paper essencial de les peixateries tradicionals. Durant l’entrevista, Álvarez analitza l’impacte de la marca en la valoració del producte local, la importància del comerç especialitzat, la necessitat urgent del relleu generacional i els reptes que afronta la cadena de valor pesquera. Una conversa que reforça la rellevància d’iniciatives com **Peix de Llotja** i el paper de FEDEPESCA en modernitzar, prestigiar i protegir un sector clau de la nostra identitat gastronòmica.
Quina valoració feu des de FEDEPESCA de la campanya Peix de Llotja i del seu impacte en la promoció del peix fresc a la Comunitat Valenciana?
Nosaltres, com FEDEPESCA —la federació de les peixateries especialitzades tradicionals d’Espanya— valorem molt positivament tot allò que servix per posar en valor els peixos de les nostres costes i de les nostres flotes. Són iniciatives molt interessants i encertades, perquè representen un element diferencial de la peixateria tradicional.
Portes més de 25 anys en el sector i treballes en FEDEPESCA des de 1996. Què t’ha motivat a implicar-te en la defensa d’un comerç tan especialitzat? Com has viscut l’evolució del sector?
Sóc llicenciada en Ciències Empresarials i vaig començar la meua marxa professional en el departament fiscal de l’Associació d’Empresaris de Peixateries de la Comunitat de Madrid. Vaig descobrir un sector preciós, un col·lectiu que aporta moltíssim i que és molt desconegut. Donem per fet disfrutar d’una dieta pesco-mediterrània i es coneixen poc les bondats del producte pesquer fresc i de tota la cadena de valor.
Poc a poc em vaig involucrar en la representació institucional i en el disseny de projectes, i em va apassionar. És un sector en el qual no pares d’aprendre i en el qual sent que puc ajudar a millorar la visibilitat d’un col·lectiu vulnerable, format per persones que treballen moltes hores amb dedicació i afecte. Prop de 20.000 persones treballen en el comerç detallista de productes pesquers a Espanya i necessiten reconeixement social, prestigi i adaptació als nous consumidors. I, a més, que eixos nous consumidors coneguen l’extraordinària labor d’acostar-nos els productes de la mar i de l’aqüicultura. La xarxa espanyola de peixateries és única al món.

Parles de nous consumidors i d’innovació. FEDEPESCA ha impulsat el primer marketplace europeu per a peixateries i la guia de sostenibilitat. Quina importància tenen estes iniciatives?
Com a organització hem d’impulsar projectes col·lectius que serien impossibles per a un peixater individual. Estem molt orgullosos del sector perquè està fent una transformació impressionant: ven per WhatsApp, ven online, incorpora plats elaborats llestos per a consumir, oferix un servici extraordinari i adaptat al client.
Volem que les peixateries avanßen amb els temps i donar a conéixer estos avanços a la societat, especialment als jóvens, que moltes vegades no saben com de fàcil els ho posen els peixaters tradicionals.
Des de *Peix de Llotja* s’aposta per una pesca responsable i sostenible. Com ajuden estes iniciatives a preservar el litoral i enfortir l’economia local?
La cadena de valor pesquera ajudix a fixar població en el territori, a preservar la nostra cultura marinera i a donar vida als pobles, no només a les grans ciutats. És important mantindre la nostra identitat gastronòmica. Estes iniciatives posen en valor el producte local i ajuden a què els consumidors puguen identificar-lo. Beneficien pescadors, aqüicultors i tota la cadena. Fa poc vaig estar en la Confraria i en la Llotja de Santa Pola amb Reme Rusó, presidenta dels armadors, i la labor que realitzen tots els agents és impressionant. Eixe és l’esperit que volem donar suport.
Quin paper juguen les peixateries tradicionals en transmetre confiança i proximitat al consumidor?
Les nostres peixateries han fet possible que fórem un dels grans consumidors de peix del món. Abans que existiren altres formats comercials, el peix es venia en qualsevol punt d’Espanya, per molt lluny que estiguera del litoral. De fet, Castella i Lleó consumix més que Canàries sense tindre costa. Açò és gràcies a les peixateries tradicionals.
Som el país amb major varietat d’espècies disponibles i un dels punts forts del comerç tradicional és apostar per eixa varietat, especialment la que prové de les nostres flotes, llotges i aqüicultors. També posem en valor el producte dins de la marca Espanya, que garantix qualitat, sostenibilitat i drets socials. La sostenibilitat també és social i econòmica.

Dins d’esta varietat tenim espècies molt presents a la Comunitat com la sardina o el lluç. Com pot la marca *Peix de Llotja* ajudar a que la societat valore la biodiversitat marina de la nostra costa?
Perquè són productes descarregats en les llotges valencianes. L’origen està claríssim. Al mercat hi ha d’haver tot tipus d’espècies i d’orígens, però és fonamental entendre i valorar les que vénen de les nostres flotes i pescadors. La varietat d’espècies en la Comunitat Valenciana és enorme i molt valorada. El consumidor ha de reconéixer-la i apreciar-la com mereix.
Com ha sigut la col·laboració amb AMIPEVAL per impulsar la marca *Peix de Llotja*?
AMIPEVAL és la nostra organització a la Comunitat Valenciana i la seua associació va decidir des del principi formar part de FEDEPESCA per reforçar la representativitat de les pesqueries valencianes. Estem rellançant comunicació, projectes i iniciatives amb ells. En FEDEPESCA tenim molt clars els objectius de promoció i posem la nostra experiència a la seua disposició perquè siguen clau en la valorització de les iniciatives valencianes, i perquè arriben fins al final de la cadena, no només a la producció.
Quin consell li donaries als jóvens que vullguen formar-se en el comerç especialitzat o en el retail pesquer?
És un sector apassionant. Per a ser un bon peixater cal ser un gran professional. Ser expert en productes pesquers frescos és difícil, però molt bonic i molt valorat. És un sector sense atur: sempre hi ha treball perquè falten professionals.
Als operadors els encanta el seu treball i el contacte amb el públic. Ajuden els seus clients a portar una dieta saludable i a disfrutar més. És una professió en la qual saps de gastronomia, cuina, seguretat alimentària, sostenibilitat, màrqueting… Una carrera professional amb futur, a diferència d’altres la qual evolució és incerta.
Pel que comentes, existix un greu problema de relleu generacional.
Sí, és molt important. L’administració pública ha discriminat el comerç d’alimentació: empra més d’un milió de persones i no compta amb formació professional pública, a diferència, per exemple, de l’hostaleria, que la té des dels anys 60. Sense formació pública és difícil garantir noves generacions.
Formar els peixaters del futur és costós, perquè requerix instal·lacions i producte, però sempre que fem cursos en col·laboració amb administracions tots els alumnes ixen amb treball. Faig una crida a qualsevol administració que vullga ajudar-nos: tenim el programa formatiu i els professors.

Esteu treballant en algun projecte de formació en esta línia?
Sí. En 2018 aconseguírem, junt amb la gran distribució, que es publicara el títol de FP d’expert en comercialització d’aliments. És un cicle de dos anys, però cada comunitat ha d’adaptar-lo i cap l’està oferint. És tràgic. Sempre sorprén la distància entre educació i mercat laboral.
L’Ajuntament de València ha llançat ara una iniciativa pionera des de l’Escola d’Hostaleria i Alimentació, amb cursos flexibles de 150 hores per a futurs peixaters. Estan dotats amb cinc milions d’euros per oferir formació ràpida i adaptada a les necessitats de les empreses.
Per acabar, quin missatge transmetries als consumidors sobre per què triar *Peix de Llotja*?
Vos diria que consumir peix i marisc ens fa més feliços i ens fa sentir millor. I si són de les nostres costes i de les nostres flotes, comprats en el nostre comerç, estem apostant per l’economia local, per la professionalització del sector i per la nostra identitat gastronòmica. Jo sí que triaria **Peix de Llotja**.
