L'escalada del conflicte a Orient Mitjà ha encés les alertes en la Comunitat Valenciana, on empreses, analistes i entitats econòmiques observen amb cautela les possibles repercussions sobre el comerç, la indústria i les cadenes de subministrament regionals. La Cambra de Comerç de València ha advertit que l'impacte econòmic dependrà principalment de la duració del conflicte i dels països que finalment es vegen implicats, en un context marcat per la creixent incertesa internacional i la volatilitat dels mercats globals.
L'informe elaborat per la Cambra subratlla que la Comunitat Valenciana manté una relació comercial significativa amb Orient Mitjà, on les exportacions van aconseguir els 1.206 milions d'euros en 2025, representant un 3,2% del total del comerç exterior valencià i registrant increments interanuals.
Entre els països de la regió, l'Iran se situa com el quart proveïdor, amb exportacions valencianes valorades en 6,3 milions d'euros, centrades principalment en abonaments, esmalts i colorants. Per part seua, les importacions des d'este país, que inclouen pistatxos, safrà i polímers, van sumar 47 milions d'euros.
La Cambra de Comerç subratlla que l'actual tensió introduïx una “dosi d'incertesa a l'alça” que pot condicionar les decisions empresarials a mitjà termini. Davant l'escalada militar a la regió, moltes empreses podrien prioritzar la seguretat enfront de l'eficiència i la rendibilitat, adoptant estratègies més conservadores en les seues exportacions i aprovisionaments.
Entre els efectes més immediats es troben l'encariment dels costos logístics, majors temps de trànsit i possibles modificacions en les rutes comercials entre Europa, Orient Mitjà i Àsia. Això afectarà directament l'activitat exterior de les empreses valencianes i podria retardar projectes o contractes en curs.
L'alça en els preus del petroli i del gas es perfila com un altre factor determinant, que ja s'està traslladant als costos de producció. Per contra, l'apreciació del dòlar com a moneda refugie enfront de l'euro podria afavorir parcialment les exportacions cap a mercats denominats en esta divisa, oferint un cert avantatge a les empreses valencianes que operen en esta mena de transaccions.
El comerç valencià i els seus riscos
El comerç entre la Comunitat Valenciana i els països d'Orient Mitjà va aconseguir en 2024 un total de 1.516 milions d'euros, la qual cosa suposa un 4,2% del comerç exterior regional, amb un clar superàvit. l'Aràbia Saudita, Israel i Unió dels Emirats Àrabs concentren el 72% de les exportacions valencianes a la regió, mentres que l'Iran representa una fracció més xicoteta.
Entre els principals sectors d'exportació es troben els productes ceràmics, que suposen aproximadament un terç de les vendes a Orient Mitjà. Este sector, clau per a l'economia valenciana, ha patit un retrocés en els últims anys a causa de la forta competència del taulell xinés i indi.
Altres sectors mostren dinàmiques mixtes. Els béns d'equip, com a maquinària i aparells elèctrics, registren una elevada demanda especialment a l'Aràbia Saudita, Emirats Àrabs i Bahrain. De manera paral·lela, els aliments processats de la indústria agroalimentària valenciana - conserves de fruita i verdura, productes de cereals, cacau i oli d'oliva - han anat experimentant un creixement progressiu en els mercats àrabs.
No obstant això, els aliments frescos, com a fruites i verdures, han anat registrant un retrocés generalitzat, igual que béns de consum com a mobles, calçat, cosmètica, tèxtil i confecció, pressionats per la major incertesa en els mercats i la competència de productes asiàtics.
Tres quartes parts de les importacions que la Comunitat Valenciana realitza a Orient Mitjà corresponen a matèries primeres o productes intermedis per a la indústria regional, i quasi un 40% d'elles són productes químics o derivats del petroli. L'escalada militar ha evidenciat la vulnerabilitat de la indústria petroquímica davant la inestabilitat en la regió.
Així i tot, la Comunitat Valenciana seguix exposada a pujades internacionals de preus, ho incrementarà els costos de producció i es traslladarà als preus finals dels productes. Per això, la diversificació de proveïdors, que inclou països com el Kazakhstan, Angola, Guinea Equatorial, Guaiana i el Brasil, s'ha convertit en una estratègia clau per a reduir la dependència del cru provinent d'Orient Mitjà.
Conseqüències immediates i recomanacions empresarials
Entre les conseqüències més immediates de l'escalada del conflicte es preveuen paralitzacions o retards en les operacions comercials amb els principals mercats de la regió, descens de la confiança dels consumidors i menor demanda de productes, especialment automòbils, calçat i mobles. La incertesa logística també pot dificultar el transport i afectar la cadena de subministrament, encarint tant l'exportació com la importació de productes essencials per a la indústria valenciana.
Sectors particularment afectats són la distribució de productes peribles a Orient Mitjà i la indústria química i de matèries plàstiques que depén d'inputs intermedis de la regió. A més, el trànsit marítim pel Canal de Suez i el Golf Pèrsic continuarà sent un factor de risc, impactant no sols als països del Mar Roig, com Egipte, Jordània o l'Aràbia Saudita, sinó també en les projeccions de creixement econòmic regional.
Davant estes alertes, la Cambra de Comerç de València crida les empreses a actuar amb prudència, reforçar la planificació estratègica i evitar decisions precipitades. La diversificació de mercats i proveïdors, al costat de l'adopció d'estratègies més conservadores en inversió i logística, es presenten com a ferramentes essencials per a mantindre l'estabilitat econòmica enfront d'un conflicte la duració i l'abast del qual encara són imprevisibles.