La bretxa salarial en la Comunitat Valenciana s'estreny, però no desapareix. Les xifres milloren, els percentatges baixen i els informes parlen d'avanços, però la realitat continua sent una nòmina més baixa. En 2026, les dones valencianes guanyen de mitjana 4.781 euros menys a l'any que els homes. Dit d'una altra forma: treballen quasi dos mesos gratis en comparació amb els seus companys.
Amb motiu del Dia de la Igualtat Salarial, que es commemora cada 22 de febrer, l'Associació d'Empresàries, Directives i Professionals de València (EVAP) ha posat el focus en una millora que considera insuficient. Segons les seues dades, la bretxa salarial en el col·lectiu empresarial valencià ha descendit fins al 13,1%, quatre punts menys que l'any anterior i per davall de la mitjana nacional, situada en el 15,7%. No obstant això, la presidenta de l'entitat, Marta Iranzo, advertix que seria un error interpretar esta baixada com el final del problema.
“Malgrat que les dades mostren una disminució de quatre punts percentuals de la bretxa salarial respecte a l'any anterior, seria un error pensar que ja està tot solucionat. Les dones continuen percebent salaris inferiors als dels homes per factors estructurals que han d'abordar-se de manera urgent”, ha assenyalat.
L'advertiment no és retòric. Els informes sindicals presentats per CCOO PV i UGT PV, elaborats amb dades de l'INE corresponents a 2023, situen la bretxa salarial en el conjunt del mercat laboral valencià en el 16,92%, a penes una dècima menys que l'any anterior. Per a les organitzacions sindicals, l'avanç existix, però mostra símptomes d'estancament.
Sectors feminitzats i sous més baixos
Un dels factors estructurals que expliquen esta diferència és la segregació sectorial. Segons l'informe d'EVAP sobre la situació d'empresàries i directives en la Comunitat Valenciana, el 46,7% desenvolupa la seua activitat en el sector servicis, un àmbit tradicionalment feminitzat i amb menor reconeixement econòmic i social que uns altres com la indústria o la tecnologia.
La concentració femenina en branques com l'hostaleria o les activitats administratives, on els salaris són més baixos, contrasta amb la seua infrarepresentació en sectors masculinitzats com la indústria, la construcció o el transport i emmagatzematge, on les retribucions solen ser més elevades. Paradoxalment, fins i tot en la indústria, on els salaris mitjans són millors, la bretxa aconseguix el 20,9%.
Si hi ha un element que travessa totes les anàlisis és la parcialitat involuntària i la càrrega de cures. El 73% de les jornades a temps parcial les assumixen dones. Segons dades del Ministeri d'Igualtat, el 17,75% de les treballadores a jornada parcial ho fa per motius de cura, enfront del 3,81% dels homes.
Els factors que expliquen la bretxa
Les conseqüències són acumulatives: menys hores cotitzades, menor salari anual, menys accés a complements, menor promoció i, a llarg termini, pensions més baixes. Un altre factor menys visible, però determinant, són els complements salarials. Segons l'INE, conceptes com a antiguitat, nocturnitat, disponibilitat, productivitat o hores extra són més freqüents entre els homes i tenen, a més, major valor econòmic.
Des d'EVAP insistixen que estos plusos expliquen una part rellevant de la diferència retributiva, ja que solen associar-se a jornades més llargues, torns nocturns o disponibilitat total, condicions menys compatibles amb les responsabilitats de cura que recauen majoritàriament en dones.
L'informe sindical afig dos factors de vulnerabilitat: la classe social i la nacionalitat. La bretxa no afecta per igual a totes les dones. En 2023, el 10% de les valencianes va tindre un guany anual inferior a 8.017 euros i una quarta part no va aconseguir els 13.952 euros a l'any, per davall del salari mínim interprofessional d'eixe exercici.
Entre la població amb nacionalitat espanyola, la bretxa salarial se situa en el 17,2%, amb una diferència de 4.919 euros anuals a favor dels homes. En la població estrangera, la desigualtat és encara major: 19,6%, per damunt de la mitjana general. A més, el salari mitjà anual de les dones estrangeres se situa en 17.293 euros, enfront dels 23.729 euros de les autòctones.
En l'última dècada la bretxa salarial s'ha reduït de manera significativa. S'ha passat del 26,4% en 2021 al 17,92% en 2023, una evolució que els sindicats atribuïxen en part a la pujada del salari mínim interprofessional i a la reforma laboral. El 55% de les persones beneficiades per l'increment de l'SMI han sigut dones.
No obstant això, el ritme de reducció actual no convida a l'optimisme. Segons les estimacions sindicals, si es manté esta tendència, farien falta dos dècades per a tancar definitivament la bretxa salarial en la Comunitat Valenciana.
Un acte reivindicatiu sota l'Ajuntament
En este context, EVAP ha convocat un acte reivindicatiu el pròxim 23 de febrer sota el balcó de l'Ajuntament de València. Empresàries, directives i professionals es reuniran amb representants polítics, empresarials i de la societat civil per a exigir mesures concretes que impulsen la igualtat real.
L'associació defén que la igualtat salarial no és només una qüestió de justícia social, sinó també una inversió en competitivitat i desenvolupament econòmic. Reduir la bretxa implica aprofitar tot el talent disponible, millorar la productivitat i enfortir el teixit empresarial valencià.
La fotografia actual mostra avanços innegables, però també una desigualtat persistent que travessa sectors, salaris i trajectòries professionals. Des de les treballadores amb contractes parcials fins a les directives que encara troben sostres invisibles, la bretxa salarial continua sent una realitat estructural.