La Comunitat Valenciana encara un repte enorme. En la dècada vinent, 579.900 persones es jubilaran, però només 208.260 joves entraran al mercat laboral. Les dades són de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de 2025, elaborada per l'INE i analitzada per la Fundació Adecco. La proporció és clara: per cada tres jubilacions, a penes entra un jove a treballar.
El desajustament no arriba en el millor moment. Els joves ja es topen amb un mercat laboral precari i amb un preu de l'habitatge a València que seguix pels núvols. I, mentrestant, els incendis forestals ens recorden cada estiu el vulnerable que és el nostre territori. Tot suma en un context en què la falta de relleu laboral es convertix en un problema de primera magnitud.
L'informe d'Adecco avisa: sense mesures clares, el mercat de treball es buidarà de talent i no hi haurà prou mans per a cobrir llocs clau. La solució, diuen, passa per tres camins: migració, aprofitar el talent sènior i apostar per la tecnologia.
Relleu generacional a València, Alacant i Castelló: un futur laboral en risc
La foto és semblant en tota la Comunitat, però amb matisos. A Alacant, la previsió és la més dura: per cada persona que entra al mercat laboral, quasi tres es jubilen. A València, la proporció és de 2,8. I a Castelló, 2,7. Cap es lliura.
La conseqüència és clara: si res canvia, la Comunitat perdrà més de 370.000 treballadors en només deu anys. I parlem de sectors essencials. La sanitat, la logística, la indústria o l'educació, que ja pateixen falta de personal, poden quedar-se encara més exposats.
A escala estatal, la tendència no és diferent. En tota Espanya, es calcula que més de 5 milions de persones es jubilaran en la dècada vinent i que a penes un terç serà reemplaçat per joves. L'anomenat "hivern demogràfic" ja no és teoria, és un compte arrere.
Què fer? La Fundació Adecco ho diu clar: no podem permetre'ns deixar a un costat a professionals que continuen tenint molt a aportar. Milers de treballadors sèniors, amb experiència i coneixement, queden fora del mercat per simple edatisme. I això, en un país sense relleu generacional, és un luxe que no podem pagar.
Migració, talent sènior i intel·ligència artificial: les claus per a salvar l'ocupació
El primer salvavides és la migració. Segons l'INE, entre 2026 i 2035 arribaran a la Comunitat més de 700.000 persones estrangeres. D'elles, unes 400.000 buscaran treball. Sense esta aportació, el buit seria encara major.
Això sí, no n'hi ha prou amb sumar números. Molts d'estos treballadors arriben amb estudis o experiència que després no poden usar ací. Homologacions lentes, traves administratives, idioma… obstacles que fan que eixe talent es malgaste.
La segona clau és el talent sènior. Hui, més del 35% de la població activa té més de 50 anys. No obstant això, molts es queden fora del mercat per prejudicis. "Discriminar per edat és un contrasentit", recorda Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco. Reenganxar als sèniors, donar-los formació digital i oferir fórmules més flexibles —com la jubilació activa o el teletreball— és imprescindible si volem mantindre la productivitat.
I la tercera pota és la tecnologia. La intel·ligència artificial i l'automatització no substituiran al relleu generacional, però sí que poden ajudar a tapar part del forat. Com? Automatitzant tasques repetitives, reduint errors i alliberant temps per a treballs de major valor afegit. En sectors com les cures, la indústria o el turisme pot marcar la diferència. "Si alineem tecnologia i talent, este desafiament es convertix en una oportunitat", apunta Mesonero.
Les comunitats autònomes amb major dèficit de relleu generacional a Espanya
El problema no és només valencià. En realitat, es repetix en tota Espanya. La mitjana nacional està en 2,9 jubilacions per cada nova incorporació. Però hi ha comunitats on la situació és encara més complicada.
A Euskadi, per exemple, la proporció es dispara: 4,6 persones es jubilaran per cada jove que entre al mercat laboral en els pròxims deu anys. És la pitjor dada de tot el país. Molt a prop estan Castella i Lleó i Galícia, totes dues amb 4,4; i Astúries, amb 4. També destaquen en la part negativa Extremadura (3,6), Cantàbria (3,5), Canàries (3,3) i Navarra (3,1). El patró és comú: més envelliment i menys joves treballant. A Euskadi, per exemple, només el 27% dels menors de 25 anys està en actiu, molt lluny del 37,8% de mitjana nacional.
En el costat contrari, les xifres són una mica més amables. Múrcia presenta una ràtio de 2; Catalunya, de 2,2; i Balears, de 2,6. Però fins i tot en estes comunitats, que són les "millor parades", la realitat és dura: per cada jove que entra, dos treballadors ixen. La tendència, en definitiva, és comuna a tota Espanya.
La Comunitat Valenciana se situa en un punt intermedi, amb 2,8 jubilacions per cada nou treballador. No és la pitjor, però tampoc pot relaxar-se. El desafiament és el mateix: evitar que el mercat laboral perda força a un ritme que l'economia no pot suportar. I ací no valen solucions a mig fer. Si no s'aprofita tot el talent disponible —migrants, sènior i joves—, el futur laboral de la Comunitat i del país quedarà en dubte.
El repte s'ha d'afrontar ja. Una Comunitat que es queda sense relleu, que perd treballadors a un ritme molt major del que entren. I una dècada per davant en la qual caldrà decidir: o s'aprofita tot el talent disponible, o el mercat laboral valencià patirà un colp difícil d'assumir.
Què opines tu? Estem preparats per a afrontar este repte demogràfic i laboral o la Comunitat necessita mesures més urgents?