L'estiu ha tornat a deixar cicatrius en la Comunitat Valenciana. El foc de Teresa de Cofrents va arrasar 504 hectàrees i va obligar a desallotjar a desenes de veïns. En la Serra d'Espadà, l'incendi d'Artana va mobilitzar fins a tretze mitjans aeris. I a Utiel, brigades i voluntaris van treballar durant hores per a contindre unes flames que semblaven imparables. Alacant tampoc va escapar: Villena va perdre 56 hectàrees i la Font Roja, a Ibi, altres 185 en un dels espais naturals més valuosos de la província.
En total, 291 hectàrees calcinades fins a agost. Són menys que altres estius, però la sensació de fragilitat és la mateixa. Ho resumix Antonio Tortosa, vicepresident de l'Associació Espanyola de Societats de Protecció contra Incendis (Tecnifuego), en declaracions a este mitjà: "Els incendis no s'apaguen a l'estiu, s'apaguen a l'hivern". I no ho diu per repetir un eslògan: enguany, amb focus en més de deu comunitats autònomes, el foc ha deixat víctimes mortals, ferits i milers d'evacuats.
La conclusió és clara: l'estratègia no pot basar-se només a esperar als helicòpters quan ja crema la muntanya. La clau està a anticipar-se, netejar i organitzar. Per això Tecnifuego ha elaborat un decàleg que baixa al detall i que recorda una cosa tan òbvia com necessari: la prevenció comença a casa i en l'entorn més pròxim.
Estos són els 10 punts per a protegir el teu habitatge del foc
No es tracta de grans obres ni d'inversions milionàries. Són gestos assumibles que, sumats, poden marcar la diferència. Este és el decàleg que proposa Tecnifuego:
-
Franges netes. Mantindre almenys tres metres al voltant de l'habitatge lliure de vegetació i materials combustibles.
-
Jardineria amb cap. Res de tanques inflamables al costat de cases: xiprers o coníferes, millor lluny.
-
Teulades a punt. Revisar i netejar teulades i canalons, on les fulles seques són un perill invisible.
-
Protecció activa i passiva. Ruixadors, detectors, materials ignífugs i segellaments que reforcen portes i finestres.
-
Tallafocs comunitaris. Urbanitzacions amb un perímetre buidat d'almenys 25 metres, no sols parcel·les aïllades.
-
Aigua i accessos. Hidrants que funcionen i camins buidats perquè els bombers arriben ràpidament.
-
Evacuació possible. Cada nucli habitat ha de tindre almenys dues rutes d'eixida.
-
Zero imprudències. Cremar restolls o encendre barbacoes en dies crítics és jugar amb foc, literalment.
-
Pla compartit. Els plans d'autoprotecció han de ser coneguts per tots els veïns, no guardats en un calaix.
-
Registre i revisió. Presentar eixe pla a l'ajuntament i revisar-lo amb freqüència.
Són mesures senzilles, però poden frenar la propagació d'un incendi i salvar vides. El problema és que, massa vegades, es deixen per a després… i més tard ja és tard.
Si el foc et sorprén: guia pràctica i ràpida
La prevenció ajuda, però el risc zero no existix. I quan l'incendi arriba, la diferència entre el pànic i la reacció està a tindre clares unes pautes bàsiques.
-
Allunya't en direcció contrària al vent per a escapar de fum i flames.
-
Busca zones obertes i sense vegetació, com a carreteres, cultius o roques.
-
No bloqueges accessos. Són les vies dels equips d'emergència i també les teues.
-
Cobrix nas i boca amb un drap humit per a reduir la inhalació de fum.
-
No travesses foc ni fum dens. La visibilitat es perd i els gasos són letals.
-
Si no pots eixir, refugia't en un edifici o vehicle, tanca tot i allunya materials combustibles.
-
Evita córrer sense rumb. Guarda energia per a reaccionar si canvia el vent.
-
Una vegada fora de perill, telefona al 112 i comunica la teua ubicació.
No és una recepta miraculosa, però guanya minuts i ordena les decisions. I en un incendi, cada minut compta.
Prevenció intel·ligent: del paisatge a l'habitatge
El fons de l'assumpte és un altre: la prevenció no pot limitar-se al perímetre d'una casa. Fa falta un model que combine la neteja de la muntanya, la planificació del paisatge i l'educació ciutadana. Perquè si el bosc està abandonat i el sòl cobert de biomassa seca, qualsevol espurna es convertix en un monstre difícil de parar.
En la Comunitat Valenciana ho hem comprovat este estiu. Els incendis han colpejat tant a espais naturals com a zones urbanitzades, i amb onades de calor més llargues, vents secs i tempestes elèctriques que a penes descarreguen aigua, el marge s'estreny. Ací entren en joc les administracions: hidrants que funcionen, accessos esbrossats, tallafocs mantinguts i sistemes de detecció primerenca que permeten actuar abans que el fum siga visible.
Tortosa ho resumix en una frase: "els incendis de demà es comencen a apagar hui". I eixe hui passa per pressupostos estables, protocols clars i una cultura real d'autoprotecció en pobles i urbanitzacions. No es tracta de triar entre tecnologia o cura de la muntanya. Es tracta de sumar tot el que estiga al nostre abast per a arribar abans que les flames.
El repte està a canviar la mentalitat. Menys heroica d'última línia i més prevenció sostinguda durant tot l'any. Només així hi haurà menys evacuacions, menys hectàrees calcinades i més paisatges que conservar. I el més important: més vides fora de perill.