La Comunitat Valenciana tanca 2024 amb un balanç econòmic marcat pel dinamisme i la fortalesa. No obstant això, l'impacte de la DANA en l'últim trimestre ha deixat un important desafiament per a la recuperació. Malgrat les adversitats, la regió ha mostrat una notable capacitat per a adaptar-se, consolidant-se com una de les comunitats més resilients d'Espanya i esperant per a 2025 una millora de la situació considerable.

Segons mostra el balanç anual realitzat per Cámara València, durant els tres primers trimestres, el creixement econòmic de l'autonomia es va accelerar de manera constant, secundat per factors com l'auge del turisme, la moderació de la inflació i la fortalesa del consum intern.

El turisme com a motor de creixement

El turisme internacional s'ha consolidat com un dels principals motors econòmics, amb més de 10,5 milions de visitants estrangers fins a octubre de 2024. Això suposa un 16,5% més que en el mateix període de l'any anterior. El creixement ha vingut acompanyat per una despesa mitjana per turista de 1.273 euros, destacant Regne Unit i França com els principals mercats emissors.

El sector turístic també ha patit un augment del 40% en les pernoctacions en habitatges turístics i un creixement del 6,6% en les pernoctacions hoteleres. A més, els aeroports de la regió van gestionar més de 25 milions de passatgers, la qual cosa va representar un increment del 10,4% respecte al 2023.

Inflació moderada i consum robust

El control de la inflació és un altre element clau. L'octubre de 2024, la taxa d'inflació es va situar en l'1,8%, permetent certa recuperació del poder adquisitiu. No obstant això, alguns sectors van mostrar certa resistència a moderar preus, registrant un increment del 3,4% en els últims mesos de l'any a causa de l'elevada demanda de consum.

El mercat laboral també ha jugat un paper fonamental en l'enfortiment del consum intern. Les afiliacions a la Seguretat Social van créixer un 2,5% fins a octubre, alineant-se amb la mitjana nacional, mentre que el comerç minorista va augmentar les seues vendes en un 3,1% en termes reals, superant la mitjana espanyola del 2%. Este dinamisme també es reflectix en l'augment del 5,9% en les importacions de béns de consum, una xifra significativament superior a l'1% registrat en el conjunt d'Espanya.

El sector serveis i les indústries

El sector terciari va mantindre un acompliment destacat, especialment en àrees com a transport i logística, que es van incrementar un 6,2% fins a octubre, i en activitats d'informació i comunicacions, amb un creixement del 28%. Les activitats professionals, científiques i tècniques, per part seua, van registrar un augment del 4,3%.

D'altra banda, algunes branques industrials (química, agroalimentària, paper i cartó, i material elèctric i electrònic) han mostrat un creixement gràcies a la fortalesa dels mercats nacionals i internacionals. No obstant això, el sector industrial en el seu conjunt va enfrontar importants desafiaments. Entre gener i octubre de 2024, la producció industrial va caure un 3,4%, en contrast amb l'augment del 0,8% registrat a escala nacional. Esta reculada es deu en gran manera a la crisi del sector automobilístic a Europa, que va afectar especialment la planta de Ford a Almussafes, i a la caiguda de les vendes internacionals en indústries tradicionals com el tèxtil, el calçat i els productes metàl·lics.

L'impacte de la DANA en l'últim trimestre

El quart trimestre de 2024 va estar marcat per l'impacte devastador de la DANA del 29 d'octubre. El consum privat es va contraure notablement a causa de les interrupcions en les comunicacions i a l'enfocament en l'assistència a les zones afectades. En el sector turístic, encara que esdeveniments com la marató de València van aconseguir atraure visitants al desembre, l'ocupació hotelera va caure un 17%, amb una taxa d'ocupació del 56,3% en les tres primeres setmanes del mes.

La indústria i la logística també van patir greus conseqüències, ja que importants polígons industrials i logístics van quedar paralitzats. Branques com l'agroalimentària, química, fusta i moble, i els proveïdors del sector automobilístic no sols van detindre temporalment la seua activitat, sinó que també van enfrontar interrupcions en les cadenes de subministrament en l'àmbit nacional i internacional.

Perspectives per a 2025: reconstrucció i creixement

Malgrat els reptes, les previsions per a 2025 són optimistes, amb un creixement econòmic estimat del 2%, per damunt de l'1% projectat per a la zona euro. Este creixement estarà impulsat pel consum intern i la inversió, especialment en la construcció, que s'espera que registre un dinamisme del 3% anual en els pròxims dos anys gràcies a les obres de rehabilitació i reconstrucció després de la DANA.

El turisme continuarà sent un motor clau a Alacant i Castelló, mentre que la província de València tardarà més a recuperar els nivells previs a causa de la necessitat de rehabilitar la seua imatge com a destinació en l'exterior. Per part seua, les indústries més afectades, com la fusta i el moble, enfrontaran un procés de recuperació més lent, condicionat per la recepció d'ajudes i la capacitat d'inversió.