La reforma fiscal valenciana ja és una realitat. El ple extraordinari del Consell reunit aquest matí ha donat llum verda a la reforma fiscal de 2022, una mesura que pretén beneficiar al 97% de la ciutadania davant l'actual context econòmic (2,34 milions de valencians i valencianes dels 2,41 milions de contribuents). A més, durant la sessió de hui també s'ha aprovat la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat Valenciana (llei d'acompanyament).
La reforma fiscal tindrà efectes retroactius a 1 de gener de 2022, reduirà els impostos a 1,3 milions de contribuents amb rendes mitjanes i baixes i reportarà un estalvi global de 149 milions d'euros a les famílies. Les rendes de menys de 30.000 euros s'emporten la major part de la inversió, amb 101 milions encara que, en dades globals, beneficiarà a les rendes de fins a 60.000 euros.
La nova reforma fiscal beneficiarà directament a 1,3 milions de valencians i valencianes, amb un estalvi mig estimat de 111 euros per declaració de la renda, al mateix temps que permetrà que 39.200 declarants més, fins a un total de 962.000, estiguen exempts de tributació.
El Consell ha aprovat per a aquest exercici fiscal una nova escala de tributació de l'IRPF que modifica tant els trams de tributació com els tipus impositius. Així, redueix el tipus inferior del 10% al 9% i manté el tipus més elevat en el 29,5% actual. A més, introdueix un tram impositiu addicional per a augmentar la progressivitat de l'escala i el seu efecte redistribuïdor de la riquesa, per la qual cosa la nova escala comptarà amb un total d'11 trams diferents de tributació enfront dels 10 actuals.
D'aquesta manera, el tram autonòmic de l'IRPF que gestiona la Generalitat permetrà que la quota líquida que hauran d'abonar l'any 2022 les rendes de fins a 60.000 euros es veja reduïda només per la nova tarifa en més de 48 milions d'euros.
L'estalvi que suposarà per a la ciutadania la reforma fiscal ascendirà a 149 milions d'euros, xifra a la qual se sumaran els ajustos necessaris per a ampliar les deduccions existents i incloure noves deduccions, fins a un màxim de 180 milions d'euros.
Augment dels mínims exempts de tributació
A més de la nova tarifa autonòmica, el Consell ha aprovat elevar un 10% els imports dels mínims exempts de tributació personal i familiar, que són els recursos que qualsevol persona necessita per a subsistir i que queden fora del gravamen.
Aquesta quantia exempta s'eleva al màxim permés per llei, sent la Comunitat Valenciana una de les autonomies amb un mínim exempt de tributació més elevat. Això suposarà que enfront dels 5.500 euros actuals, la Generalitat eleva la quantia fins als 6.105 euros als quals cal sumar els mínims exempts addicionals que cada contribuent suma per cada fill, ascendent o dependent a càrrec seu i els imports del qual també s'han elevat un 10%.
Aquesta mesura permetrà que la ciutadania valenciana tinga majors recursos disponibles per a fer front a l'encariment dels preus i suposarà un estalvi per a les famílies només amb aquesta mesura de 102 milions d'euros.
Deduccions autonòmiques
Així mateix, el Consell ha reforçat les deduccions autonòmiques amb l'objectiu d'adequar-les a l'actual nivell de preus i permetre que un major nombre de contribuents es beneficien d'elles. Per a això, ha augmentat en línies generals un 10% l'import de totes les deduccions existents, així com un 17,3% els límits de renda per a accedir a elles.
D'aquesta manera, ara un major nombre de contribuents podran passar a beneficiar-se de les més de trentena deduccions de la Generalitat, ja que en la tributació individual els límits de renda s'eleven dels 25.000 euros als 30.000 euros; mentre que en les declaracions conjuntes els límits de renda passen dels 40.000 actuals als 47.000 euros per a poder ser beneficiari de les deduccions.
A més, es reforcen especialment les deduccions vinculades a facilitar l'accés a l'habitatge i per a atendre l'emergència residencial, afectada pel fort increment del preu de l'habitatge. D'aquesta manera, en el cas de les deduccions per lloguer d'habitatge habitual s'eleven de 700 a 800 euros amb caràcter general i de 850 a 950 euros en el cas de menors de 35 anys, discapacitat o víctimes de violència de gènere. Quantia que s'elevarà fins a un límit de 1.100 euros en el cas que es reunisquen dues d'aquestes condicions.
Igualment, s'augmenten els límits en el cas de millora o obres de sostenibilitat i accessibilitat en els habitatges fins als 5.500 euros; així com per les inversions en instal·lacions d'autoconsum i energies renovables, que s'augmenten fins a un màxim de 8.800 euros enfront dels 8.000 euros actuals.
A més, per a aquesta última deducció el decret llei contempla una simplificació dels requisits exigits, amb l'objectiu de promoure l'autoconsum i incentivar la instal·lació d'energies renovables tant en les primeres com segones residències.
La nova reforma fiscal inclou també dues noves deduccions fiscals com són l'accés a la reproducció assistida per a dones d'entre 40 i 45 anys que no estiguen rebent tractament de la sanitat pública fins a un màxim de 100 euros, així com l'ajuda per a fer front a l'increment dels tipus d'interés en l'últim any en hipoteques subscrites a partir de l'1 de gener de 2014, fins a un màxim anual de 100.
Llei de Mesures 2023
En la mateixa sessió plenària el Consell ha donat també llum verda a la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat, coneguda com a llei d'acompayament.
Aquesta norma reforça l'acció del Consell en matèria de política social, concentra competències per a guanyar efectivitat, impulsa la mobilització d'habitatges buits, millora els serveis de transport públic en els municipis amb menys serveis i augmenta la protecció sobre dues activitats amb llarga tradició en la Comunitat Valenciana, la de les societats musicals i la de la pirotècnica, que passen a ser considerades recursos turístics de primer ordre.
A més, després de sotmetre's la llei al procés d'informació pública el passat 6 d'octubre, s'han inclòs diverses aportacions realitzades per organitzacions i particulars. Destaquen, entre altres, alguns canvis introduïts en la Llei 13/1997 que regula el tram autonòmic d'IRPF i restants tributs cedits.
Així, en aquesta llei s'assimilen a cònjuges els membres de parelles de fet la unió de les quals complisca els requisits establits en la llei i es troben inscrits en el Registre d'Unions de fet formalitzades tant de la Comunitat Valenciana com en registres anàlegs de fora d'ella -tant d'Espanya com de tercers països-, atés que fins al moment no estaven contemplats com a vàlids.
La norma també recull, a petició del Comité d'Entitats Representants de Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana (CERMI), l'adequació terminològica de la Llei 13/1997, de manera que passe usar-se exclusivament la paraula 'discapacitat' i les seues variants per a referir-se a les persones que pateixen una discapacitat, en lloc de l'expressió 'minusvàlid'.
Igualment, queda recollit en la normativa el canvi de l'actual impost propi sobre depòsit de residus en abocadors, incineració i cogeneració en un impost cedit i el seu canvi de tributació, després de ser aprovat per la Llei 7/2022 de residus del Govern estatal.
La Llei d'Acompanyament també contempla la creació d'una Agència de Digitalització i Ciberseguretat, dependent de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, que contribuirà a concentrar competències en l'àmbit tecnològic i augmentar l'efectivitat.
Així mateix, la norma promou, entre altres, que els propietaris d'habitatges deshabitats les posen en lloguer per a facilitar l'accés als immobles; estableix la gratuïtat del Carnet Jove per a joves d'entre 14 i 30 anys amb l'objectiu de contribuir a alleujar la inflació en els més joves, amb un estalvi de més d'un milió d'euros; regula el transport a demanda en la Comunitat Valenciana, i possibilita als municipis sense servei de taxi fer ús d'aquest transport públic d'altres municipis confrontants.
Finalment, en matèria social, la llei recull la prohibició que les empreses o entitats de serveis socials que hagen sigut multades amb una sanció ferma puguen accedir a contractes públics i estableix que els futurs centres residencials tindran un màxim de 100 places per a assegurar la qualitat i el benestar de les persones residents.