Antonio Torregrosa és director general de la Fundació Valenciaport, l'entitat que impulsa la innovació dins de l'ecosistema logístic del port de València. En esta entrevista amb Valencia Extra, analitza els desafiaments clau del sector davant la digitalització, la sostenibilitat i la necessitat de nous perfils professionals, destacant també el paper que juga el port dins de l’economia blava.
Quin paper juga la Fundació Valenciaport com a motor d’innovació dins del sector logístic portuari?
La Fundació Valenciaport té un paper molt important perquè quan este port, liderat per l'Autoritat Portuària de València, decidí ser un port gran i líder a Espanya i al Mediterrani, s'adonà que no n'hi havia prou amb infraestructures i tecnologia: feia falta innovació, feia falta coneixement. Aleshores decidí posar en marxa la Fundació. Ens agrada presentar-nos com el motor de la innovació del port de València.
Treballlem amb les empreses, donant-los suport en un esquema d’innovació col·laborativa perquè apliquen innovació, es formen, adquirixen coneixement i, per tant, milloren la seua competitivitat, sostenibilitat i resiliència. I així fan que el port de València siga el que és hui: un líder.
Treballeu en projectes com SEANERGY, a nivell europeu. Què suposa per al port de València estar en este tipus d’iniciatives?
Els projectes europeus són molt importants per diverses raons. La més rellevant és que ens permetixen treballar amb altres ports, universitats, centres d’investigació i empreses tecnològiques líders a Europa. Així podem desenvolupar solucions conjuntes, aprendre i incorporar innovacions generades en altres comunitats portuàries. A més, permetixen obtindre finançament, una cosa crucial perquè la innovació comporta riscos i requerix molts recursos. Este suport financer ens ajuda a desenvolupar pilots i catàlegs, com el que férem en SEANERGY, que tal volta seria molt difícil sense un entorn com este.
Quins són els grans reptes per a la Fundació en els pròxims 5 o 10 anys? Intel·ligència artificial, sostenibilitat...?
Sí, precisament els que menciones. Com en tots els sectors de la nostra economia, els grans reptes passen per la transició energètica. En el nostre cas estem molt avançats i desenvolupant el nostre pla de zero emissions, encara que el repte més complicat és la part terrestre del port, especialment la infraestructura portuària i el transport terrestre. Pel que fa a la intel·ligència artificial, la digitalització és un altre gran repte. Esta tecnologia oferix oportunitats en previsions, eficiència operativa i robotització. Ja estem treballant amb ella i ho farem encara més en els pròxims anys. Açò es connecta amb un altre eix clau de la Fundació: definir els perfils professionals necessaris per adaptar-se a una economia més verda, digital i automatitzada.
Està preparat el port de València per a la robotització i automatització?
Sí... Comptem amb un sistema d'informació comunitària que coordina electrònicament totes les operacions entre usuaris públics i privats. Este sistema, amb més de 20 anys, ens convertí en un port sense papers, clau en un entorn que mou quasi cinc milions i mig de contenidors a l’any. A partir d’ahí, desenvolupem molts projectes per aplicar progressivament tecnologies que ja existixen al mercat a l’activitat portuària.
En 2023 la Fundació va ser certificada com a zero emissions. Està prop el port d’aconseguir també eixe objectiu?
Per a la Fundació va ser més senzill: som 80 persones, tenim oficines i una petjada molt menuda. Certifiquem i compensàrem les nostres emissions amb diversos projectes per donar exemple. Però el port de València és un altre món: milers de persones, activitat industrial, maquinària, camions... La Comissió Europea exigix la neutralitat en 2050, però nosaltres volem avançar eixa meta. Ja hi ha avanços importants: subministrament elèctric als vaixells en port, electrificació de maquinària portuària, impuls al ferrocarril, generació d’energia neta. El transport terrestre continua sent el repte més difícil, especialment la transició energètica dels camions.
Quin paper pot jugar el port dins de l’economia blava, més enllà de la logística?
El port té una política activa de responsabilitat social corporativa, impulsant projectes no estrictament vinculats a la càrrega. Per exemple, treballem amb pescadors ajudant-los a diversificar la seua activitat. Amb els creuers, col·laborem amb la ciutat per potenciar el seu trànsit, tot i que no és l’activitat més rendible ni senzilla per al port.
També treballem amb l’Ajuntament, la Diputació i la Fundació València Innovation Capital per digitalitzar el sector, redissenyar rutes i evitar la saturació en determinats punts turístics.
Un dels vostres punts forts és la formació. Quin model oferiu i com treballeu l’intraemprenedoria?
Fa 33 anys es creà un màster en gestió portuària i transport intermodal, pioner en el seu sector. Este Màster, avalat per la Universitat Politècnica de València, continua funcionant i és el principal viver de talent per a les empreses del port. A més, tenim formació tècnica i professional, acords amb la Generalitat per a una FP especialitzada en immersió portuària, formació de maquinistes ferroviaris i en senyalització marítima. També impulsem l’intraemprenedoria a través del nostre hub d’innovació oberta Opentop, que busca atraure talent extern i fomentar idees dins del propi ecosistema local, fins i tot entre treballadors del port.
Està el sector logístic preparat davant dels riscos de seguretat digital, com aborda el projecte Transcend?
El sector està molt conscienciat. En l’àmbit públic hi ha protocols de ciberseguretat molt forts (autoritat portuària, duanes, etc.). En el sector privat, les grans empreses estan millor preparades, però les xicotetes patixen molts atacs. La Fundació Valenciaport treballa per ajudar especialment a les xicotetes empreses, perquè l’esglaó més dèbil posa en risc tota la cadena logística. Ens enfrontem al repte de construir una ciberseguretat col·lectiva i estem treballant en això.
Sobre la terminal nord, quin impacte tindrà en la competitivitat del port?
És una inversió públic-privada molt rellevant per a l’economia valenciana. Suposa una millora en connectivitat, eficiència i costos logístics, clau per al comerç exterior. A més, des d’un punt de vista qualitatiu, serà la terminal més eficient del món en energia i automatització: zero emissions i mínimes ineficiències. Situarà el port com a referent en sostenibilitat, innovació i eficiència.
Després de més de 20 anys en este sector, què t’impulsa a continuar? Quins reptes veus encara per davant?
Vaig vindre al port des de la universitat fa 21 anys, quan es posà en marxa la Fundació. I no m’avorrix. És un sector apassionant: un xicotet món en sí mateix, amb la seua indústria, els seus serveis, i on els reptes canvien molt ràpidament.
La velocitat a la qual avança tot fa que la innovació siga fonamental. Mentre hi haja reptes nous cada dia, continua sent apassionant treballar ací.