Hi ha figures en l'administració de justícia que treballen en l'ombra, però sense les quals cap sentència, cap acord judicial ni cap resolució d'un tribunal tindria validesa legal. Són els Lletrats de l'Administració de Justícia, els funcionaris encarregats de garantir l'autenticitat de tot el que ocorre dins dels jutjats i tribunals espanyols. Esta setmana, València és la seua ciutat.
Una cita de referència per al món judicial
València acull enguany, entre el 3 i el 5 de juny, les XXXVII Jornades de la Fe Pública Judicial, el congrés anual de l'Il·lustre Col·legi Nacional de Lletrats de l'Administració de Justícia. Es tracta, en la seua 37a edició, d'un encontre que porta dècades consolidant-se com l'espai on estos professionals debaten, es formen i tracen el rumb del seu cos. Una cita de referència per a l'anàlisi, estudi i desenvolupament de la funció de fe pública judicial, així com per a l'intercanvi d'experiències i l'enfortiment dels llaços professionals al servici de la ciutadania.
El congrés no ha passat desapercebut per a les institucions valencianes. El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, i la vicepresidenta segona, Reme Mazzolari, reberen este dimarts els representants del Col·legi Nacional en un acte de benvinguda que subratllà el pes institucional de l'esdeveniment. No és habitual que una diputació provincial òbriga les seues portes d'esta manera a un col·lectiu de funcionaris judicials, però el gest reflectix el reconeixement cap a una professió sovint invisible per al ciutadà de carrer.
"És un honor obrir les portes de la Diputació a uns funcionaris que vetlen pel bon funcionament de la justícia" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
El programa: dels Tribunals d'Instància a la intel·ligència artificial
La recepció i les activitats principals tindran lloc en el Centre Cultural La Beneficència de la Diputació de València. L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de València (ICAV) ha cedit el seu saló d'actes, amb capacitat per a quasi 200 persones, per a les sessions formatives que tindran lloc el 4 i 5 de juny, a més de participar com a ponents en una de les taules redones sobre Tribunals d'Instància i noves tecnologies.
El programa aborda alguns dels reptes més actuals del sistema judicial espanyol. Entre les ponències destaca "Nos vemos en los tribunales: ¿elegir MASC a la puerta de los juzgados?", a càrrec del catedràtic Eduardo Vázquez de Castro. També està prevista una ponència magistral sobre "La incidencia de los sesgos en el enjuiciamiento", a càrrec del president de la Sala Civil del Tribunal Suprem, Ignacio Sancho Gargallo. Així mateix, se celebrarà una taula de treball sobre els reptes de l'Administració de Justícia i les noves tecnologies en els Tribunals d'Instància, amb representants d'empreses com Fujitsu i Indra.
Un congrés amb llista d'espera
El volum de sol·licituds registrades durant les primeres hores d'apertura d'inscripcions va ser tot un èxit, reflectint l'alt interés dels lletrats en este encontre anual. La resposta obtinguda confirma la consolidació d'estes jornades com un fòrum de referència per a l'intercanvi de coneixement i reflexió entorn de la fe pública judicial. Un senyal inequívoc que, encara que la seua tasca siga tècnica i discreta, els qui l'exercixen tenen molt a dir —i molt a aprendre els uns dels altres.
Però què és exactament la fe pública judicial? En termes senzills, és la garantia que el que consta en l'expedient d'un juí és real i veraç: que les parts comparegueren, que el jutge dictà tal resolució, que el testimoni digué el que digué. Sense eixa figura, els processos judicials perdrien el seu suport documental i, amb ell, bona part de la seua legitimitat. Són, en definitiva, la memòria oficial de la justícia.
Mompó també volgué destacar en l'acte de recepció "el treball dels tribunals i de totes les persones que fan possible l'administració de la justícia" al mateix temps que agraí que hagen triat València per a reunir-se i els desitjà un congrés "fructífer per a seguir aprenent i millorant". Unes paraules que, més enllà del protocol, recorden que darrere de cada resolució judicial hi ha tota una cadena de professionals la tasca silenciosa dels quals sosté un dels pilars essencials de l'Estat de dret.