2022, l'any de la recuperació amb els pressupostos més alts de la història

Els comptes autonòmics arriben als 27.967,5 milions d'euros amb una inversió rècord i una despesa social històrica i el pressupost de la ciutat de València ascendeix a més de 1.000 milions d'euros amb la incorporació dels fons europeus

Guardar

Gent passejant per un carrer de Gandia
Gent passejant per un carrer de Gandia

L'arribada de 2022 porta amb si l'aplicació dels comptes tant autonòmics com locals de les diferents administracions. Uns pressupostos que, tant per part de la Generalitat Valenciana com per l'Ajuntament de València, són els més elevats de la història.

Un esforç important realitzat pel govern del Botànic i el del Rialto per a encarar uns mesos clau per a la recuperació econòmica, així com per a enfortir l'escut social i impulsar la inversió.

Per al president Ximo Puig els pressupostos autonòmics de 2022 són "els més socials i importants de la història de l'autogovern". "Amb tot això, hi haurà un escenari per a la reactivació social i econòmica de la Comunitat Valenciana i es tractarà de fer un gran esforç de gestió per a, des de l'acompanyament públic, portar a la recuperació de tota l'economia de la Comunitat Valenciana", incidia.

Per part seua, l'alcalde de València, Joan Ribó, es mostrava satisfet per l'increment dels recursos, que serviran per a impulsar una millor gestió dels béns, serveis i inversions a realitzar en la capital.

El conseller de Hacienda y Modelo Económico, Vicent Soler, tras la aprobación en Les Corts de los Presupuestos de la Generalitat para 2022
El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, després de l'aprovació en Les Corts dels Pressupostos de la Generalitat per a 2022

47,7 milions d'euros diaris per a despesa social

Pel que respecta als pressupostos autonòmics, aquests s'incrementen en un 9,1% respecte a l'exercici anterior, aconseguint la xifra "històrica" de 27.967,5 milions d'euros. Aquests comptes públics es converteixen, així, en les més altes de la història sent, a més, els més socials en superar, per primera vegada, la barrera dels 17.000 milions d'euros (17.300,83 milions d'euros) d'inversió en Sanitat, Educació, Igualtat, Habitatge i Ocupació.

En concret, i tal com afirmava Vicent Soler, conseller d'Hisenda, en el dia de la seua presentació, "cada 24 hores el Consell destinarà en 2022 un total de 47,7 milions d'euros per a despesa social, dels quals 21,47 s'invertiran en Sanitat, 17,31 en Educació, 6 en Igualtat i Polítiques Inclusives, 979.711 en Habitatge i 1,60 en Ocupació fins a aconseguir el 82,23% de la despesa no financera".

Per a la vicepresidenta Mónica Oltra "els valencians i les valencianes tindran el millor pressupost, elaborat de manera plural, sent la cultura del diàleg el principal senyal d'identitat del Botànic, que manté la confiança en un projecte comú que des de 2015 posa en el centre a les persones".

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública torna a ser el departament amb major pressupost, amb 7.837,7 milions d'euros (141,7 milions més que en 2021) mantenint així el creixement experimentat durant la pandèmia per a reforçar la sanitat pública.

Un sanitario en el Hospital la Fe de València
Un sanitari a l'Hospital la Fe de València

Millor qualitat de vida i increment de la seguretat ciutadana

En el cas de València, la ciutat del Túria també comptarà amb el pressupost més gran aquest 2022, ascendint a més de 1.000 milions d'euros gràcies a la incorporació dels fons europeus Next Generation.

La diferència d'aquests pressupostos amb els de 2021 (914,9 milions) ascendeix a quasi 100 milions. En 2020, el pressupost va comptar amb 898 milions, mentre que en 2019, sense la pandèmia de la Covid-19 a la vista, era de quasi 850 milions d'euros. Un increment que ronda els 150 milions d'euros en tres anys.

Aquests comptes permetran dur a terme polítiques d'impuls econòmic, de millora de la qualitat de vida i increment de la seguretat ciutadana, en el marc d'una gestió basada en la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. Tot això sense oblidar la recuperació econòmica de la crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19.

Destacats