Deu anys després de la seua estrena, 'Por los pelos' continua demostrant que hi ha comèdies capaces de desafiar el pas del temps. La producció dirigida per Santiago Sánchez torna este estiu al Teatre Talía, on podrà veure's del 2 de juliol al 16 d'agost, celebrant una dècada sobre els escenaris amb una fórmula que continua conquistant el públic: un assassinat, sis personatges, centenars de sospitosos... i un desenllaç diferent cada nit gràcies a la participació dels espectadors.
Amb més de 70.000 espectadors, prop de 500 representacions i el relleu de Jairo Carrasco com a nou Toni Carreras, l'obra afronta una temporada molt especial. Parlem amb el seu director, Santiago Sánchez, sobre el secret d'un èxit que no deixa de renovar-se, la importància de la improvisació, el paper del públic i com es manté viva una funció que, deu anys després, continua sorprenent fins i tot a aquells que ja l'han vista.
Deu temporades després, ¿què sent en mirar arrere i comprovar que Por los pelos s'ha convertit en un dels majors èxits teatrals de la Comunitat Valenciana?
Era un repte important perquè partíem d'una obra que ja tenia darrere un enorme prestigi internacional. Parlem de la comèdia més representada de la història dels Estats Units, una producció que continua representant-se en ciutats com París, Roma, Xangai o Seül. L'objectiu era fer una versió que estiguera a eixa altura.
Deu anys després, veure que s'ha convertit en la producció que més temps porta representant-se de forma continuada a Espanya produïx una enorme satisfacció. A més, la funció ha anat creixent amb el pas del temps. Els actors que porten des del principi han guanyat experiència i cada incorporació aporta una energia distinta. A això se suma un públic que es renova constantment i que, en esta obra, forma part del propi espectacle. Eixa mescla és la que manté viva la funció.
Precisament el públic és un dels protagonistes de l'obra. ¿Ha canviat la seua forma de participar durant estos deu anys?
Hi ha una cosa molt bonica i és que sempre parlem que el teatre ha d'esforçar-se per atraure els joves, però Por los pelos ho ha aconseguit des del primer dia. És una obra que convida molta gent a descobrir el teatre.
És veritat que hui vivim envoltats de pantalles i costa més captar l'atenció, però precisament per això esta proposta resulta tan atractiva. Ací l'espectador no es limita a mirar; participa, pregunta, decidix i modifica el que ocorre sobre l'escenari. Eixa sensació que cada funció és única connecta molt bé amb les noves generacions.
L'obra naix d'un gran èxit internacional, però ací pareix escrita per al públic valencià. Com heu aconseguit eixa proximitat?
Era una de les claus des del principi. La història no succeïx als Estats Units, sinó ací, a València. La perruqueria està situada al carrer Cavallers, al costat del Teatre Talía, i tot està adaptat perquè l'espectador senta que eixa història podria estar ocorrent al seu propi barri.
Incorporem referències locals, humor molt nostre i xicotets gestos que fan que l'obra parega escrita ahir mateix. Ho férem primer per a València i també per a Madrid quan estiguérem allí en temporada, i després hem anat adaptant detalls a altres ciutats per les quals ha passat la gira. És una manera d'aconseguir que cada públic senta la funció com a quelcom propi.
Cada representació té un final distint. Fins a quin punt eixa interacció obliga l'elenc a mantindre's sempre en alerta?
És absolutament fonamental. L'obra mescla una estructura molt clàssica, quasi un Cluedo o una novel·la d'Agatha Christie, amb un moment que tot canvia: s'encenen les llums i els espectadors passen a convertir-se en testimonis del crim.
A partir d'ací pot ocórrer qualsevol cosa. Les preguntes del públic sempre sorprenen i els actors han d'estar permanentment preparats per a respondre. Fa falta un repartiment amb molta experiència en improvisació perquè, encara que algunes situacions puguen repetir-se, cada nit apareixen noves observacions, noves teories i noves formes d'enfocar la investigació.
Esta temporada s'incorpora Jairo Carrasco com a nou Toni Carreras. Què buscàveu amb este relleu?
Carles Castillo ha interpretat el personatge durant deu anys i ha sigut extraordinari. És un company al qual admire moltíssim i un grandíssim improvisador. Però també crèiem que era un bon moment per a donar-li un nou aire al personatge.
L'arribada de Jairo aporta una energia completament distinta. És un actor molt més jove i això rejovenix el paper sense perdre la seua essència. Ja poguérem comprovar-ho en l'estrena: imprimix un nou dinamisme i genera altres relacions amb la resta de l'elenc. Tots els canvis que hem fet en estos deu anys han servit precisament per a això, per a refrescar la funció.
Jairo arriba del teatre musical. ¿Com ha sigut eixa adaptació a una obra on la improvisació és tan important?
Jo ja l'havia vist treballar anteriorment. Havia protagonitzat ací The Rocky Horror Show, que també té molta interacció amb el públic, i poc abans el vaig vore en Drácula. Vaig pensar que tenia exactament el perfil que necessitàvem.
No volíem buscar algú que imitara Carles Castillo, sinó un actor diferent que aportara una altra personalitat. A més de la seua experiència en musicals, té una sòlida formació teatral, així que l'adaptació ha sigut molt natural. Estic molt content perquè crec que hem encertat plenament amb esta incorporació.
Després de tantes funcions, ¿encara hi ha nits capaces de sorprendre-vos?
Moltíssimes. Recorde una funció que, quan el comissari va demanar al públic que decidira qui era l'assassí, un senyor de més de setanta anys va alçar la mà i va dir molt convençut: "Ací els assassins són tots". Això va donar un gir completament inesperat a la investigació i ens va recordar eixos grans clàssics d'Agatha Christie on res és el que pareix.
Això és precisament el bonic de Por los pelos: cada funció reunix persones d'edats molt distintes i cada una observa detalls diferents. Eixa mescla convertix cada nit en una experiència irrepetible.
I eixa connexió pareix reflectir-se també en la fidelitat del públic...
Sí, passa una cosa molt curiosa. Hi ha espectadors que tornen una i altra vegada perquè volen descobrir tots els finals possibles. A voltes inclús els toca el mateix assassí i s'emporten una xicoteta decepció, però tornen igualment.
També hi ha molta gent que ja ha convertit vindre a vore Por los pelos en una tradició de l'estiu. Aprofiten una nit en el Carme, disfruten de la funció i després ixen a sopar o a prendre alguna cosa. Altres tornen amb amics o familiars que encara no la coneixen perquè volen viure amb ells el moment que el públic comença a interrogar els personatges. Eixa complicitat és un dels majors premis que pot tindre una obra de teatre.
Després de deu anys, com és el 'feedback' que rebeu del públic? Hi ha espectadors que repetixen any rere any?
Sí, i és una de les coses més boniques que té esta funció. Hi ha persones que tornen perquè volen descobrir tots els finals possibles i vore qui acaba sent l'assassí en cada ocasió. A voltes inclús els torna a tocar el mateix final i diuen entre rialles: "Una altra vegada!", perquè al final tot depén de la decisió del públic.
També s'ha convertit en un autèntic pla d'estiu. Este és ja el quart estiu consecutiu que estem en el Teatre Talía i hi ha gent que cada any reserva una nit per a vindre. Eixes al Carme, veus la funció, sopes després... és un pla molt agradable. I ocorre molt que qui ja ha vist l'obra torna en amics o familiars per a ensenyar-los el que passa quan el públic comença a interrogar els personatges. Els diuen: "Espera, espera, que ara ve el millor". Eixa il·lusió per compartir l'experiència és molt especial.
A més, en el pas del temps notes que hi ha un públic "entrenat", que ja coneix el joc i ve disposat a posar a prova els actors, a buscar errors o a sorprendre'ls en preguntes noves. Ara, a més, estic convençut que molta gent repetirà per a descobrir com és este nou Toni Carreras. Eixa curiositat demostra que els canvis ajuden a mantindre viva la funció.
Després de tantes funcions, encara troba alguna cosa nova cada vegada que s'asseu a vore-la des de fora?
Sí, sempre. I crec que eixa és la grandesa de Por los pelos. Encara que conegues perfectament l'estructura de l'obra, mai saps què passarà quan arriba el moment que intervé el públic.
Hi ha preguntes inesperades, teories sorprenents o xicotets detalls que algú detecta per primera vegada. Inclús els propis actors descobrixen noves formes de reaccionar. Això fa que la funció continue sent divertida també per a nosaltres després de tants anys.
Per a acabar, si haguera de convéncer algú que encara no ha vist Por los pelos, què li diria per a explicar per què deu anys després continua sent una cita imprescindible en el Teatre Talía?
Li diria que, si li ve de gust passar dos hores rient i desconnectant, esta és una aposta segura. I també que no tinga por a la participació, perquè moltes persones creuen que hauran de pujar a l'escenari o fer alguna cosa incòmoda, i no és així. Tot succeïx d'una forma molt natural i cada u participa fins on vol.
Al final, el que busquem és que la gent isca feliç. De fet, sempre recorde al mecànic al qual porte la meua moto, que l'ha vista tres o quatre vegades. Cada estiu, quan ve família a València, els porta al Talía perquè sap que passarà una vesprada estupenda i que tots eixiran encantats. Crec que eixe és el millor resum de Por los pelos. No pretén ser una altra cosa que una gran comèdia per a gaudir, riure i compartir una nit diferent. I deu anys després, seguix aconseguint-ho.