La ciutat de València es prepara per a acollir una ruta de personatges literaris i cinematogràfics que envairà els carrers de la capital del Túria d'escultures úniques. Sens dubte, estos elements escultòrics, fosos en bronze, es convertiran en un reclam turístic per a fotografiar-se amb personatges històrics de Blasco Ibáñez, Lope de Vega o María Beneyto, però també de Luis García Berlanga o Pedro Almodóvar.
De moment, abans que acabe 2026, València té previst instal·lar, en la plaça del Mercat, la figura de Doña Manuela i el xiquet aragonés, dos dels protagonistes de la reconeguda novel·la ‘Arroz y tartana’ de Vicente Blasco Ibáñez.
Després de finalitzar el modelatge en fang d'ambdues creacions, realitzades per l'artista Alfredo Llorens, les peces ja estan en Arganda del Rey (Madrid) per a iniciar els treballs de fosa. Cal destacar que l'artista és autor d'obres figuratives monumentals en bronze com el Monument a l'arquitecte Rafael Guastavino, en la plaça de la Reina de València; el Monument a la Música, en la Vall d'Uixó (Castelló); o el Monument a l'historiador Nicolau Primitiu, en Massarrojos (Pobles del Nord). Així mateix, ha realitzat col·laboracions esporàdiques com a escultor en falles de la secció especial, així com en el camp de la conservació i la restauració escultòrica.
La figura de 'Mortadelo y Filemón' arribarà a València en 2027
Com era d'esperar, Doña Manuela i el xiquet aragonés no seran les úniques escultures que ocuparan el seu lloc en els carrers de València. Així, ja s'ha confirmat que el grup escultòric de Mortadelo y Filemón, de la pel·lícula 'La gran aventura de Mortadelo y Filemón', de Javier Fesser, s'instal·larà passades les Falles de 2027 en l'entorn del Carrer de Dalt, en el barri del Carme.
I és que la ruta escultòrica de personatges literaris i cinematogràfics impulsada per l'Ajuntament de València busca retre homenatge a tots aquells personatges de ficció que han contribuït a popularitzar la ciutat, així com als autors que els van il·luminar, a fi de perpetuar la seua memòria en el temps i que s'integren en el paisatge urbà i en la vida quotidiana dels valencians.
Les estàtues, en bronze i de caràcter figuratiu, se situaran en els llocs on transcorren les històries i comptaran amb codis QR per a accedir a tota la informació de cada obra.
Així serà la ruta literària i cinematogràfica de València
En conjunt, la ruta literària recull personatges d'un total de 15 obres literàries des del Renaixement fins a l'actualitat, totes elles ambientades en distints punts de València: 'L'Espill' o 'Llibre de les dones' (1460), de Jaume Roig; 'Los locos de Valencia' (1620), de Lope de Vega; 'La campana de la Unión' (1866), de Vicente Boix; 'Arroz y tartana' (1894), de Vicente Blasco Ibáñez; 'Flor de mayo' (1895), de Vicente Blasco Ibáñez; 'La barraca' (1898), de Vicente Blasco Ibáñez; 'Cañas y barro' (1902), de Vicente Blasco Ibáñez; 'El río viene crecido' (1960), de María Beneyto; 'Els treballs perduts' (1989), de Joan Francesc Mira; 'Gràcies per la propina' (1994), de Ferran Torrent; 'Tranvía a la Malvarrosa' (1997), de Manuel Vicent; 'Bajo la lluvia' (2000), de Miguel Herráez; 'Les ales de Mercuri' (2002), de Mariano Casas; 'El mut de la campana' (2003), de Josep Lozano; i 'Babas de caracol' (2006), de María García-Lliberós.
Per la seua part, la ruta cinematogràfica recull escenaris de deu llargmetratges filmats i ambientats en la ciutat al llarg del passat segle XX i l'actual: 'El faba de Ramonet' (1933), de Juan Andreu Moragas; 'El chico que robó un millón' (1960), de Charles Crichton; 'La maldición de la Pantera Rosa' (1983), de Blake Edwards; 'Un negre amb un saxo' (1989), de Francesc Bellmunt; 'Todos a la cárcel' (1993), de Luis García Berlanga; 'París, Tombuctú' (1999), de Luis García Berlanga; 'La gran aventura de Mortadelo y Filemón' (2003), de Javier Fesser; 'La mala educación' (2004), de Pedro Almodóvar; 'Las olas' (2011), de Alberto Morais; i 'Tomorrowland' (2015), de Brad Bird.