L'esport com a palanca de transformació social no és un eslògan buit quan el donen suport a 55 ciutats repartides per 12 països. L'Ajuntament de València ha assumit la Vicepresidència de la Xarxa de Ciutats, Esport i Desenvolupament Sostenible (Xarxa D+D), la plataforma de cooperació entre governs locals impulsada per la UNESCO que unix municipis d'Amèrica Llatina i Espanya baix una mateixa convicció: que cada euro invertit en esport pot mesurar-se, i el seu retorn és social.
De León (Mèxic) a València: una xarxa que creix cap a ambdós costats de l'Atlàntic
La història de la Xarxa D+D arranca en juliol de 2023 en León, Guanajuato (Mèxic), quan 16 ciutats de huit països es reuniren a la calor de la designació de León com a Capital Americana de l'Esport. Eixes ciutats consagraren la creació de la Xarxa mitjançant l'aprovació dels seus estatuts i la firma de l'acta fundacional "Compromiso León 2023". Tres anys després, la xarxa és una altra cosa: en la Quarta Cimera de Ciutats Llatinoamericanes per a l'Esport i el Desenvolupament, celebrada també en León, s'aprovà la incorporació de sis ciutats espanyoles, i l'organisme passà a denominar-se Xarxa Iberoamericana de Ciutats Esport i Desenvolupament.
Els governs locals espanyols d'Alcobendas, Santa Susanna, València, Saragossa, Móstoles i Torrejón de Ardoz s'anunciaren com a nous integrants de la Xarxa D+D. No és un ingrés qualsevol: en eixa mateixa assemblea s'establí la ciutat de València com a tercera vicepresidència de la Xarxa. És a dir, la ciutat mediterrània no arriba com a oient, sinó com un dels tres vèrtexs que governen l'organització juntament amb la Presidència i la Secretaria Tècnica.
"València es convertix en una de les veus que dirigixen esta xarxa i ho fa amb un full de ruta molt clar: posar l'esport en el centre de les polítiques públiques de les ciutats" - Rocío Gil, regidora d'Esports de l'Ajuntament de València.
Què significa, en la pràctica, ser vicepresident d'una xarxa de 55 ciutats
La pregunta té resposta concreta. Des de la vicepresidència, València assumirà funcions de suport a la Presidència en la implementació dels acords aprovats per l'Assemblea General, tasques de representació institucional i l'impuls a la incorporació de nous governs locals. També reforçarà les relacions amb la UNESCO i la resta d'organismes associats, entre els quals figuren entitats com l'OEA, CGLU, GIZ i MERCOCIUDADES.
No és un càrrec honorífic. La Xarxa D+D es definix com un espai de cooperació permanent entre els governs locals, buscant fomentar la integració regional i el desenvolupament sostenible a través de l'esport, l'activitat física i l'educació física. I la seua ambició està ben traçada: posicionar l'esport com a element central en el desenvolupament sostenible dels governs locals.
"Este nomenament és un reconeixement al treball d'estos anys i també una responsabilitat, la de compartir el que fem ací i aprendre del que funciona en altres ciutats" - Rocío Gil, regidora d'Esports de l'Ajuntament de València.
Cinc eixos i milions de persones mobilitzades
La Xarxa D+D no treballa de forma dispersa. Les seues accions s'articulen entorn de cinc prioritats: esport i inclusió social, benestar físic i mental, equitat de gènere, mesurament de l'impacte de l'esport i retorn social de la inversió esportiva. El seu marc d'actuació està orientat per la Carta Internacional de l'Educació Física, l'Activitat Física i l'Esport, el Pla d'Acció de Kazan i la iniciativa Fit for Life de la UNESCO.
Les xifres de les seues iniciatives permeten calibrar l'abast real de la plataforma. La Setmana de l'Esport, en la seua edició de 2025, va mobilitzar 8,5 milions de persones. El Mes Internacional de l'Activitat Física i de l'Esport, que se celebra cada abril, va activar en la seua tercera edició —en 2026— més de dos milions de persones en 61 ciutats de huit països. Són números que convertixen la Xarxa D+D en una cosa més que un fòrum de bones intencions.
El model València: esport de barri i grans esdeveniments baix el mateix paraigua
La regidora Gil ha resumit l'argument de la ciutat amb una imatge que ho diu tot: "Hui, València és una ciutat que respira esport durant els dotze mesos de l'any, des de l'esport base dels nostres barris fins als grans esdeveniments internacionals, i eixe model és el que exportarem". La frase condensa la filosofia que l'Ajuntament vol projectar en la Xarxa: que no hi ha contradicció entre l'esport d'elit i l'esport de proximitat, i que ambdós generen un impacte mesurable en la qualitat de vida.
El compromís fixat per a este mandat és fer un pas més enllà de l'intercanvi d'experiències. La vicepresidenta de la Xarxa aspira que les ciutats membre avancen cap a projectes conjunts i iniciatives concretes que demostren, amb dades, el que ja apliquen a casa: que la inversió esportiva es transforma en benestar ciutadà. En una xarxa que va nàixer amb 16 ciutats, va créixer fins a 40 en els seus primers dos anys i hui agrupa 55 repartides entre Amèrica Llatina i la Península Ibèrica, València arriba en el moment just que la plataforma travessa l'Atlàntic i es convertix, per primera vegada, en un projecte veritablement iberoamericà.