Coincidint amb el seu 75é aniversari, l’artista valencià Roberto Navarro Matheu inaugura este dissabte 20 de juny a la llibreria El Imperio, en ple barri de Russafa, la seua nova exposició Pinceladas oníricas, una mostra composta per una trentena d’obres que transiten entre el realisme més detallista i composicions d’inspiració surrealista. L’exposició suposa, a més, l’inici d’una col·laboració estable amb este emblemàtic espai cultural, on la literatura i les arts plàstiques compartiran protagonisme.
Després de rebre diferents reconeixements i exposar en espais com el Mercado de Colón, Lotelito o el Centro Cultural del Cabanyal, Roberto Navarro obri una nova etapa artística marcada per l’experiència i la recerca constant. «El que va començar sent un entreteniment ha acabat convertint-se en una passió», assegura el pintor, que fuig de les zones de confort i reivindica la capacitat de l’art per a emocionar, inspirar i establir ponts entre qui crea i qui contempla.
En esta entrevista, l’artista reflexiona sobre el sofriment i la satisfacció que acompanyen el procés creatiu, el paper fonamental que exerceixen els somnis i la imaginació i el poder de la pintura en una època dominada per la immediatesa. Una conversa que convida a descobrir una exposició concebuda per a transmetre sossec, tranquil·litat i l’emoció de mirar amb calma.
Este 2026 inaugures Pinceladas oníricas coincidint amb el teu 75é aniversari. Què significa per a tu arribar a este moment personal i artístic?
Satisfacció, principalment. Pensant que he aconseguit alguna cosa em sent molt satisfet.
Mirant arrere, quina relació manté hui Roberto Navarro amb l’art respecte d’aquell que va començar a pintar?
La relació que mantinc respecte de quan vaig començar a pintar fa molts anys, ara és una experiència, un saber mirar i veure. El que al principi era un entreteniment ara arriba a ser una passió. Arribar a gaudir realment un dia, oblidar-me de tot i poder començar a pintar.
L’exposició reuneix prop d’una trentena d’obres amb estils que van des del realisme fins al surrealisme. En quin lloc et sents més lliure com a artista?
M’agraden els dos estils. El realisme, per exemple, tinc una sèrie de portes, però intente fugir d’això per a no caure en una àrea de confort. Vull tendir de manera surrealista a expressar alguna cosa més que simplement un bon treball realista.
El títol de la mostra, Pinceladas oníricas, suggereix un component molt emocional i fins i tot subconscient. Quin paper juguen els somnis, la imaginació o les emocions en el teu procés creatiu?
És fonamental el paper que juguen els somnis i la imaginació. El que passa és el de sempre: tu t’imagines una obra i, des que l’assimiles, les nits, en lloc de dormir, et distraus pensant de quina manera plasmar el treball en un llenç. Intentes transmetre totes les emocions, una cosa que a vegades s’aconseguix i altres no. Ahí també entra en joc el procés creatiu.
Com és eixe moment inicial abans de començar una obra?
El moment inicial de començar una obra és, en certa manera, cruel. Li pegues voltes al color, els tons, el fons o la grandària. Ve a ser un part; estàs una temporada fent esbossos i buscant la forma adequada. Però quan comences, sents un relaxament i busques plasmar allò que havies imaginat.
Què creus que té la pintura que continua sent tan poderosa en una època marcada per la immediatesa?
El que em fascina de la pintura és que és mutable. El treball roman, però tots canviem i la interpretació d’una obra també canvia amb el pas del temps. La matèria roman, i això és el vertaderament important.
En els últims anys has rebut reconeixement en diferents espais expositius de València, des del Mercado de Colón fins a Lotelito o el Centro Cultural del Cabanyal. Com has viscut esta etapa de creixement i visibilitat?
Lògicament, t’alegra. A tots ens agrada que valoren el nostre treball. La visibilitat i les crítiques, sempre que siguen constructives, són una cosa que s’agraïx.
L’exposició es presenta en un espai poc convencional per a la pintura, com és la llibreria El Imperio, a Russafa. Què t’atrau d’esta unió entre literatura i arts plàstiques?
La unió és fonamental. Tant la literatura com les arts plàstiques busquen la comunicació. Són dos mons que intenten trobar-se: l’autor vol transmetre una sèrie de valors fins a aconseguir arribar al lector o a l’espectador.
Què t’agradaria que sentira o s’enduguera el públic després de visitar Pinceladas oníricas?
Sossec, tranquil·litat i relaxació. M’agradaria que l’espectador arribe realment a descobrir en el llenç allò que s’ha intentat comunicar.