Hi ha cases que guarden més història entre les seues parets que molts arxius. Villa Amparo, en el municipi valencià de Rocafort, va ser el refugi d'Antonio Machado i la seua família durant els anys més foscos de la Guerra Civil, i ara, quasi noranta anys després, la Generalitat Valenciana ha iniciat els tràmits per a retornar-li la vida.
La Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha adjudicat les obres de rehabilitació de l'immoble, amb una inversió d'1.769.504,52 euros i un termini d'execució de dotze mesos. Els treballs arrancaran en el termini d'un mes, una vegada s'aprove el pla de seguretat i es formalitze l'acta d'inici amb l'empresa contractada.
El poeta i la guerra: per què Villa Amparo importa
Per a entendre el valor d'este immoble cal tornar a la tardor de 1936. Rafael Alberti i León Felipe, en nom de l'Aliança d'Intel·lectuals, invitaren Machado a abandonar Madrid davant la gravetat de la situació bèl·lica.
Després d'un llarg viatge, el poeta va arribar a València juntament amb quinze membres de la seua família i s'instal·là a Rocafort, un poble a aproximadament vint minuts de la capital, en Villa Amparo, una casa de dos plantes amb terrassa i un hort de gessamins, rosers i llimoners. No era un exili qualsevol: era l'últim llar espanyol d'un dels grans poetes de la Generació del 98.
Allí residirien des de novembre de 1936 fins a abril de 1938, data que foren evacuats a Barcelona. Poc després marxarien a l'exili i Machado moriria a l'altre costat dels Pirineus, el 22 de febrer de 1939. Villa Amparo va ser, per tant, l'últim lloc on l'autor de Campos de Castilla va escriure en sòl espanyol. En aquella vila va rebre la visita de nombrosos amics i admiradors, convertint el xalet en un punt de trobada intel·lectual en plena contesa.
L'immoble, que compta amb el reconeixement de Bé de Rellevància Local, va servir al poeta per a desenvolupar la seua tasca literària. I encara que eixe valor simbòlic ha sigut reconegut des de fa dècades —Rocafort s'autoproclama «ciutat machadiana»—, la realitat material de l'edifici contava una altra història.
Fa a penes uns mesos va transcendir que havien entrat ocupes en la vila modernista, propietat de la Generalitat Valenciana. Un episodi que va evidenciar el llarg abandó al qual havia sigut sotmesa i que va accelerar els passos cap a la seua recuperació.
Una rehabilitació que recupera el temps perdut
El projecte no es limita a reparar humitats o consolidar murs. La proposta contempla una rehabilitació integral amb criteris de conservació patrimonial. Entre els seus objectius figura recuperar l'organització espacial que presentava l'immoble després de les reformes realitzades entre les dècades de 1950 i 1960, amb la finalitat que la pròpia construcció reflectixca les distintes etapes de la seua història. Un edifici que no oculta les seues cicatrius, sinó que les integra com a part del seu relat.
L'habitatge compta amb una superfície construïda de 426,85 metres quadrats, ubicat en una parcel·la de 3.303 metres quadrats. Unes dimensions que permetran habilitar espais expositius, àrees d'interpretació i recorreguts per a visitants sense alterar l'essència de l'immoble. La futura Vila Amparo no serà un museu encotillat: es planteja com un espai viu on l'arquitectura i el paisatge compten per si sols.
Jardins històrics, aigua de séquia i accessibilitat universal
Un dels apartats més evocadors del projecte és la restauració dels jardins. La intervenció recuperarà la configuració històrica de l'entorn enjardinat corresponent al període comprés entre 1926 i 1946, eliminant elements aliens al disseny original i corregint barreres arquitectòniques.
Per a connectar les diferents plantes de l'edifici amb els espais exteriors, s'instal·larà un ascensor exterior en la façana oest, unit mitjançant una passarel·la a la primera planta de l'habitatge, garantint així l'accessibilitat universal.
El projecte també contempla recuperar i ampliar la xarxa de reg aprofitant l'aigua procedent de la Reial Séquia de Moncada, una de les infraestructures hidràuliques més antigues de la Comunitat Valenciana, en ús des d'època medieval. Es tracta d'un gest a la identitat del territori: un edifici que beu, literalment, de la història del lloc que l'acull.
A més, es realitzaran treballs de manteniment de la vegetació històrica, s'incorporaran espècies autòctones quan siga necessari i es restaurarà el tancat original. El conjunt culminarà amb la creació d'una cornisa verda integrada en el paisatge de l'horta valenciana.
Un nou espai cultural per a la Comunitat
La Conselleria de Cultura i l'Ajuntament de Rocafort pretenen regular els futurs usos de l'immoble i permetre la dinamització de l'espai, la qual cosa obri la porta a activitats culturals, visites guiades i propostes adaptades a distints públics.
L'obertura de Villa Amparo ampliarà l'oferta cultural vinculada al patrimoni històric de la Comunitat Valenciana i reforçarà la memòria d'un escriptor la figura del qual continua sent referència ineludible de la literatura en llengua castellana.
La pregunta que queda en l'aire és si una inversió d'este calat arribarà a temps de rescatar no sols l'edifici, sinó també el relat que conté. Perquè Villa Amparo no és sols pedra i jardí: és l'últim testimoni material d'un poeta que va caminar per eixes estances mentre fora es lliurava una guerra. Retornar-li la seua funció pública és, també, una forma de no deixar que eixa història es tanque definitivament amb el silenci.