El disseny com a acte conscient, com a ferramenta que transforma i com a posicionament davant del món. Baix el lema «El disseny com a resistència», l’ADCV ha obert la convocatòria dels Premis ADCV 2026, uns guardons que des de fa quasi dos dècades reconeixen l’excel·lència del disseny valencià i el seu impacte econòmic, social i cultural.
Amb motiu d’esta nova edició, conversem amb Ramón Arnau, president de l’Associació de Professionals del Disseny de la Comunitat Valenciana, que ens rep a l’estudi Arnau Reyna. En l’entrevista parlem de les expectatives de participació, del sentit del manifest que acompanya els premis, de sostenibilitat, impacte positiu —un reconeixement incorporat fa dues edicions—, de l’ampliació de categories, del paper del disseny en un context social convuls i del moment que viu València com a territori creatiu. Una conversa que va més enllà dels premis per a reflexionar sobre el disseny com a pràctica crítica, col·lectiva i no neutral.
Els Premis ADCV porten 17 anys celebrant-se. Quines expectatives teniu pel que fa a la participació en esta edició?
Personalment, i crec que parle en nom de tot l’equip, esperem que es complisca la tendència de sempre: batre rècord de participació. En totes les edicions hem aconseguit superar el nombre de projectes presentats i esperem que esta no siga una excepció.
Esta edició es presenta baix el lema «El disseny com a resistència». Contra què sent l’ADCV que cal resistir hui des de la pràctica del disseny?
Si no es redissenyaren les coses, si no es repensaren, continuaríem utilitzant les mateixes ferramentes, els mateixos mecanismes, les mateixes formes de treballar, de vestir o de menjar. Si no repensem, ens quedem estancats. El disseny és una manera de resistir que les coses no canvien, no milloren, no evolucionen. Resistir és repensar per a fer-ho millor i per a facilitar-nos la vida. El disseny abasta molts camps: sostenibilitat, canvis socials, hàbits… està en tot.
Creus que empreses, dissenyadors i societat valenciana són conscients de tot el que implica el disseny, especialment en qüestions com la sostenibilitat?
Diria que la immensa majoria del sector sí que és conscient de la importància de la sostenibilitat, no sols aplicada al producte final, sinó a tots els processos. Hi ha empreses que ho apliquen fins i tot en les seues instal·lacions, en els materials, en com es viu l’espai de treball. No es tracta només de materials, sinó de com estos productes generen un impacte positiu en el dia a dia de les persones.
Què és el que més es valora a l’hora de premiar un projecte?
És clau com un producte, una campanya o una ferramenta aconseguix facilitar la vida de les persones i millorar-la. Pot ser des d’alguna cosa estèticament plaent fins a alguna cosa que et fa la vida més fàcil en un gest quotidià. Que el disseny ajude, que tinga una utilitat real en el dia a dia, és un dels criteris més importants a l’hora de valorar els projectes.
Els Premis Impacte Positiu formen part del certamen des de fa unes edicions. Què es reconeix exactament amb este guardó?
L’Impacte Positiu és un reconeixement transversal, que es va incorporar fa dues edicions. En qualsevol categoria pot haver-hi un premi d’impacte positiu, a més de l’or i la plata. El jurat valora els materials, els processos i què aporta eixe projecte a la societat. Es tracta de reconéixer dissenys que milloren l’entorn o la vida de les persones.
També heu ampliat les categories, com en moda o en producte. Per què era necessari?
Hi havia una demanda clara per part del sector. En producte, faltava una categoria específica per a objectes tecnològics, electrodomèstics i dispositius digitals, que abans sí que es presentaven, però dins d’altres categories, fet que diluïa la seua presència. I en moda hem diferenciat entre productes per al cos —peces de roba, calçat, complements— i disseny tèxtil, que és la matèria primera. Estes decisions responen a un procés col·lectiu d’escolta i a l’evolució natural dels premis.
En el manifest afirmeu que «el disseny no és neutral». És important posicionar-se en el context social i polític actual?
Tot és política, i el disseny també. Quan decidixes quins problemes vols solucionar amb el teu treball, estàs donant una resposta al context social. Qualsevol acció té repercussions. Tant fa que siga un producte, una campanya o un servici: el llances al món i tindrà un impacte. Tu decidixes com vols que siga eixe impacte. Mai eres neutral.
Com influïx el fet de formar part del sector del disseny en la manera d’entendre els premis?
Els premis es fan per als dissenyadors, i formar part del sector ajuda a entendre quines àrees han de reconéixer-se i com evolucionen les necessitats. Demanem sempre feedback als socis i, gràcies a això, el certamen es va ajustant i millorant edició rere edició. Les noves categories naixen d’ací. L’objectiu és que els premis funcionen el millor possible i que tota l’experiència —des de la participació fins a la gala— siga satisfactòria. Els Premis ADCV es viuen molt en comunitat.
Aleshores, els Premis ADCV no són només un lliurament de guardons.
Exacte. No es volen uns premis tancats o purament comercials. Són una manera de reconéixer el teixit professional i d’unir el sector. Aprenem dels errors, escoltem el col·lectiu i millorem edició rere edició. Eixa vocació participativa és clau.
També hi ha un fort component participatiu en els premis honorífics i en el manifest.
Sí. Els premis honorífics els proposen els mateixos socis, no et pots autopresentar. Després es voten. I el manifest és una altra peça important: està obert perquè els professionals s’hi adherisquen. Es buscava que els premis tingueren contingut i reflexió, més enllà de la imatge.
Després de la Capital Mundial del Disseny, en quin moment està València com a referent creatiu?
El sector està en un moment fort. Hi ha molt de talent i es percep tant a nivell nacional com internacional. Queda faena per fer —precarització, accés al mercat laboral, integració real del disseny en les empreses—, però s’han fet molts passos. Ens percebem i ens perceben com un territori fort en disseny.
En els últims anys es parla molt de la intel·ligència artificial com a possible amenaça o canvi de paradigma per al disseny. Com ho esteu abordant des de l’ADCV i des dels mateixos premis?
La intel·ligència artificial no es pot tractar com un substitut del pensament crític, sinó com una ferramenta al servici del dissenyador per a facilitar tasques i agilitzar processos. De fet, pràcticament tots ja la utilitzem d’alguna manera, des de millorar un text fins a ordenar idees. El problema apareix quan es pretén substituir el criteri professional.
Mentre no substituïsca el procés creatiu ni el pensament crític, és una ferramenta més, igual que en el seu moment ho van ser els programes de disseny o el pas del treball manual a l’ordinador. En els premis, a més, la valoració recau en un jurat extern i independent, format per professionals del sector.
Des de l’ADCV estem adherits al manifest de la READ sobre l’ús de la intel·ligència artificial, que aposta per la transparència i les bones pràctiques. No es tracta de prohibir-la, sinó que, si s’utilitza com a eix principal d’un projecte, s’explique i es faça amb responsabilitat. El vertader repte ara mateix està en l’ètica i en la protecció de la propietat intel·lectual, més que en la ferramenta en si.
Què espereu de la gala i de tot el que envolta els premis?
Sobretot visibilitat. Que el titular siga que el disseny és útil i que soluciona problemes. Si s’aconseguix transmetre que el disseny es pot aplicar a tots els nivells de qualsevol empresa o entitat, l’objectiu està complit. La gala és el colofó, però després venen l’exposició, el llibre, els encontres… tot suma perquè el missatge arribe més lluny.
