A la Sala d'Exposicions de La Rambleta, l’artista Quique Castellano desplega un univers que no respon a una trajectòria acadèmica ni a una lògica lineal, sinó a una pulsió llargament continguda. Trozos y trazos és la seua primera exposició i també una espècie de començament tardà: el resultat d’anys de mirada acumulada que, al capdavall, troba temps per a materialitzar-se.
La mostra transita entre pintura, collage i objecte sense jerarquies, construïda des de l’experimentació amb diferents materials i una relació directa amb allò tàctil. En l’entrevista, Castellano parla d’eixe impuls recent que l’ha dut a crear, de la seua impaciència davant de certes tècniques, del descobriment del collage com a detonant i d’una obra travessada pel Mediterrani, els viatges i la memòria visual. Més que un relat tancat, Trozos y trazos funciona com un procés en marxa: una evolució que tot just acaba de començar.
“Trozos y trazos” es presenta com una exposició de caràcter molt personal. ¿Què hi ha darrere d’eixe títol i quin tipus d’obra troba el visitant?
El títol ve d’eixe treball que faig mesclant pintura i collage. Utilitze molts materials: papers, teles, fins i tot quadres antics meus que trenc per a construir noves formes. D’ací el de “trozos” i “trazos”. És la base de tot el que hi ha a l’exposició.
Aquesta és a més la teua primera exposició pública. ¿Com ha sigut el camí fins a arribar a este moment?
Tinc 84 anys i sempre he estat molt lligat a l’art, però no vaig poder estudiar Belles Arts. He estat a prop del món creatiu tota la vida, viatjant amb quaderns, fent aquarel·les… i amb la jubilació ha arribat el moment de dedicar-me a això. A partir d’un taller de collage vaig descobrir que m’interessava molt i vaig començar a treballar. I este és el resultat.
L’obra que es presenta, ¿respon a una etapa recent del teu treball?
Sí, pràcticament tot és de 2023 en avant. El més antic que hi ha és d’eixe any.
El collage ocupa un lloc central en el teu procés creatiu. ¿Què t’ha dut a explorar esta tècnica davant d’altres més tradicionals?
Sóc molt impacient. L’oli m’agrada molt, però no espere que seque, així que acabava mesclant-ho tot. Amb l’acrílic vaig trobar una tècnica més ràpida. I el collage m’ha obert un món: treballar amb les mans, buscar textures, combinar materials… ha sigut una evolució contínua.
Al principi era més abstracte, fins i tot interpretant poemes. Després vaig començar a fer bodegons inspirats en Cézanne, Picasso o Morandi, però portats al collage. D’ací van sorgir sèries de gerres, pots… i després el paisatge.
En eixa evolució apareix també el paisatge. ¿Quin paper juga en la teua obra?
Treball molt a Moraira i el Cap és fonamental per a mi. Sempre apareix el mar, el cel… És una cosa molt meua.
La teua trajectòria professional ha estat vinculada també a la comunicació i la moda. ¿De quina manera es traslladen estes experiències al teu llenguatge artístic?
Hi ha una relació directa amb l’estètica. En la moda estàs envoltat de creadors, de formes, de presentacions. I en el tèxtil vaig aprendre molt sobre materials i textures. Tot això ara ho utilitze: teixits, tul·les, llinos… pintar sobre tela et dóna possibilitats noves. És una experimentació constant.
La exposició es planteja com una mostra íntima. ¿Fins a quin punt hi ha una dimensió personal o autobiogràfica en les peces?
Sí, en el sentit del que m’agrada: el Mediterrani, els viatges, l’art que he vist. M’interessa molt el Renaixement italià, per exemple, i apareixen referències. Tot això ho vas acumulant i ix quan treballes.
El espectador recorre el teu imaginari en esta exposició. ¿Què t’agradaria que s’emportara d’esta experiència?
La alegria del color i la llum. Jo em sent molt mediterrani i crec que la exposició és això: una explosió de color.
Dins del conjunt, ¿hi ha alguna obra o punt de partida que funcione com a clau per a entendre la exposició?
No especialment. Potser al principi hi ha uns collages menuts que marquen el moment en què descobrisc que puc anar més enllà de la pintura. Però en realitat tot és una evolució, no hi ha un projecte tancat.
Després d’esta primera exposició, ¿quines línies de treball t’interessa seguir desenvolupant?
Seguir en esta línia. M’interessa treballar més amb tèxtils, transparències, noves qualitats. No em plantege una retrospectiva, perquè això ha sigut una cosa molt domèstica fins ara. El que vull és continuar experimentant.
