Mascotas ja és en un èxit de taquilla a escala mundial: en Rotten Tomatoes, la pel·lícula compta amb un 74% de qualificació. En IMDB, la nota és d'un 6.8/10. La crítica en general l'ha qualificat amb un molt bon ritme i l'ha comparat amb la clàssica Toy Story, ja que l'argument té com a personatges a diversos animals domèstics, molt diferents entre si —a més— que han de treballar en equip, unir les seues forces i crear vincles d'amistat per a aconseguir un objectiu en comú.
El film animat tracta d'un terrier anomenat Max que inesperadament rep una visita en la casa de Manhattan en la qual viu tan còmodament amb Katie, la seua mestressa. El nou visitant és Duke, un mestís gran i pelut que està en cerca del seu passat i que immediatament provoca una discussió, després de la qual cosa es perden en la ciutat.
Amb això, es dispara la trama on participen una pomerània, un teckel, un "carlí", una gata, un ornit, entre altres animals de casa. El roí de la pel·lícula és Snowball, un conill blanc que és cap de “Els Rebutjats”, una rebel·lió de mascotes que han sigut abandonades pels seus amos i que pretenen enfrontar-se a les mascotes felices que viuen amb els seus humans.
Mascotas ha sigut un èxit de taquilla per a xiquets i joves a Espanya. Aquest estiu han omplit els cinemes per a veure aquesta revelació de la pantalla gran que mostra, de forma còmica i bastant vertiginosa, què fan les seues mascotes quan no hi ha cap humà que els vigile.
Però qui estan darrere d'aquesta història? No són els d’Up i WALL-E (Pixar), ni els de Hormigaz i Shrek (Dreamworks) ni els de La edad del hielo i Río (Blue Sky), grans conquestes animades. La pel·lícula naix de la companyia de producció cinematogràfica Illumination Enternainment, fundada fa tan sols nou anys i que va hipnotitzar als televidents amb Gru, mi villano favorito, eixa pel·lícula on el protagonista vol robar la lluna i l'ajuden unes xicotetes criatures grogues amb ulleres i, a voltes, un ull. Els seus noms? Els Minions, protagonistes del spin off homònim estrenat al juliol del 2015 que ha donat lloc a un creixent marxandatge, fent-se més coneguts que Gru. Qui no ha vist a un xicotet i tendre amb ulleres gegants en alguna tassa de desdejuni o samarreta?
Els responsablesIncloure's en el grup dels grans de la indústria de cinema animat pot ser prou difícil. Fundats la majoria entre els 80 i 90, com Dreamworks, Blue Sky Studios, Pixar o Disney, que ja té més de setanta anys de tradició i han sigut testimonis de generacions i generacions, les grans companyies han copat un gènere que s'exporta a tot el món, creant un imaginari únic.
Amb aquest panorama advers va arribar Illumination Enternainment, propietat d'Universal Studios i fundada per Chris Meledrandi, membre de la Academy of Motion Picture Arts and Sciences, president de la companyia 20th Century Fox Animation (abans d’aquest projecte) i productor de pel·lícules com a Robots (2005) i Alvin y las ardillas (2007). La consigna? Convertir-se en una companyia de producció independent amb els seus propis productes artístics i comercials, lligada Universal com distribuïdora de les seues pel·lícules.
En la seua croada, el 2011 Meledandri va adquirir el departament d'animació de l'estudi francés especialitzat en animacions generades per ordinador, Mac Guff, nomenat així en honor al MacGuffin, element de suspens que va encunyar Hitchcock com a excusa argumental per a algunes històries (“en les històries de vilans, el collaret, en les d'espies, els documents”, deia). Quan encara no pertanyia a Illumination Enternainment, aquest estudi gal va produir cintes tan reconegudes com No se lo digas a nadie (2006) i 99 francs (2007).
Sumada a aquesta particularitat que transmet Illumination Studios enfront de la competència, la idea de la companyia de tenir un model de baix cost és clara i Meledandri l'ha donat a conéixer diverses vegades: “Un estricte control de despeses i films animats reeixits no són mútuament excloents”, ha dit, una filosofia que funciona contra els milions i milions de dòlars que es gasten hui en superproduccions. Gru, mi villano favorito va tenir un pressupost de $69 milions de dòlars i Hop de $63 milions de dòlars, menys de la meitat del pressupost de $175 milions de dòlars de Del revés (2015), de Pixar, per donar un exemple.
El truc per a estalviar? Ser conscients dels costos de producció i utilitzar tècniques d'animació que ajuden a abaratir les despeses i els temps de renderizació de les gràfiques d'ordinador. És a dir, entenent que entre més llarg siga el procés, més exorbitant serà el pressupost a necessitar, que és precisament el que succeeix en les produccions d'altres estudis.
Ha sigut tal l'èxit de les pel·lícules d'animació que han creat els de Illumination Enternainment que ja s'ha anunciat que en 2017 eixirà la tercera part de Gru, mi villano favorito (la segona es va llançar en 2013) i en 2018, Mascotas 2. Ara com ara, només queda esperar noves estrenes i com es desenvoluparà aquest estudi que amb menys de deu anys de vida, les seues creacions seran recordades per grans i xicotets. I si així no passa, per això estan els incansables Minions.