El teatre valencià té el seu propi ring de boxa. No hi ha guants ni cordes, però sí combats, contrincants i un cinturó de campió en joc. L'Institut Valencià de Cultura (IVC) afronta la recta final de la desena edició del seu Torneig de Dramatúrgia, una competició tant singular com addictiva que quatre autors i autores es disputen el títol davant un públic que, papereta en mà, exercix d'àrbitre suprem.
Quatre finalistes, tres nits decisives
Després dels quarts de final celebrats el passat 30 de maig, només quatre dels huit participants inicials han aconseguit avançar: Josi Alvarado, Mage Arnal, Alberto Martín de Miguel i Marta Chust, procedents de Castelló, València i Alacant. Ara els espera una nova prova de foc: les semifinals del 9 i de l'11 de juny en el Teatre Rialto de València, on es mesuraran per parelles amb peces inèdites de trenta minuts interpretades per actors i actrius professionals diferents de la fase anterior. Un detall gens casual: els autors no saben quins actors representaran el seu text fins a dos hores abans de la representació, la qual cosa convertix cada nit en un exercici de tensió creativa difícilment reproduïble en un altre format teatral.
Els dos guanyadors de les semifinals es veuran les cares en la gran final el 18 de juny, en el mateix Teatre Rialto, amb l'actriu Pilar Martínez com a mestra de cerimònies, un rol que ja va exercir en la presentació del certamen i que garantix el to entre festiu i competitiu que caracteritza l'esdeveniment. Les entrades estan disponibles en les taquilles dels teatres Principal i Rialto, així com en la web de l'IVC, amb un cost de dos euros.
Una fórmula que porta una dècada enganxant el públic valencià
Que un certamen literari genere el mateix tipus d'expectació que un partit de futbol o un combat d'arts marcials no és una cosa que passe tots els dies. Este projecte va nàixer dins del prestigiós Festival Temporada Alta de Girona de la mà del dramaturg Jordi Casanovas, i en 2016 i 2017 el va organitzar a València Creador.es, abans que li prenguera el relleu l'IVC. Des d'aleshores, la fórmula ha viatjat per les tres capitals de província, portant dramatúrgia inèdita a escenaris que no sempre programen noves veus del territori.
La mecànica és tan senzilla com efectiva: huit dramaturgues i dramaturgs de Castelló, València i Alacant s'enfronten per parelles mitjançant dos textos de trenta minuts llegits per dos actors o actrius professionals en un ring de boxa. El públic és el que vota l'obra guanyadora en cada una de les fases: quarts de final, semifinals i final. No hi ha jurat acadèmic, no hi ha criteris opacs: la dramatúrgia es mesura en vots.
"El Torneig de Dramatúrgia Valenciana s'ha consolidat com una iniciativa fonamental per a donar suport i impulsar el sector professional de les arts escèniques, donant visibilitat a l'autoria valenciana i al treball d'actors i actrius de la Comunitat Valenciana" - Álvaro López-Jamar, director general de l'Institut Valencià de Cultura
Deu campions per a una història recent
Qui guanye el 18 de juny no sols s'emportarà el cinturó simbòlic, sinó que passarà a formar part d'una nòmina d'autors i autores que ha crescut edició a edició. Els espectadors decidiran qui s'unix a Juli Disla, Mafalda Bellido, Adrián Novella, Borja López Collado, Sergio Serrano, Amparo Vayá, Marcos Luís Hernando, Merxe Aguilar i Tomás Verdú, guanyadors de les edicions anteriors. Juli Disla va ser el primer a guanyar, en 2016, amb el text Chicas cocodrilo, seguit de Mafalda Bellido en 2017 amb Chucho i Adrián Novella en 2018. Nou noms que conformen ja una xicoteta història de la dramatúrgia valenciana contemporània.
En un panorama cultural on les noves escriptures teatrals rares vegades troben aparadors accessibles per al gran públic, el Torneig ha sabut construir una cosa poc freqüent: una comunitat d'espectadors que torna cada any, que vota, que discutix i que, d'alguna manera, sent que també escriu el resultat. La desena edició, amb el Teatre Rialto com a coliseu i el públic com a àrbitre, promet estar a l'altura d'eixa xicoteta tradició que, combat a combat, porta una dècada creixent.