El Teatre Rialto de València acollirà els dies 16 i 17 de juny, a les 19.00 hores, les lectures dramatitzades de Yo rime el convite contigo, un text escrit per Xavo Giménez, un dels dramaturgs valencians del moment. L'obra s'emmarca en el projecte Inèdits de l'Institut Valencià de Cultura (IVC) i es presenta a la Sala 7 de l'Edifici Rialto baix la direcció d'Álida Molina, amb les actrius Neus Alborch i Silvia Collado Baeza sobre l'escenari.
Un autor en el millor moment de la seua carrera
El nom de Xavo Giménez ressona amb força en el panorama escènic espanyol. L'actor i director va ser el primer a pujar a l'escenari en l'última gala dels Premis Max, on es va alçar amb el guardó a la Millor adaptació o versió d'obra teatral o coreogràfica per Yo soy 451, l'espectacle de la companyia La teta calva. Basada en la novel·la Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, publicada en 1953, l'adaptació situa Giménez com a intèrpret del bomber Montag en un món distòpic on els llibres estan prohibits i els bombers s'encarreguen de cremar-los.
Quan el Teatre Romà de Mèrida va apagar els seus focus la nit de l'1 de juny, tres noms valencians brillaven entre els guanyadors de la 29a edició dels Premis Max de les Arts Escèniques. Xavo Giménez, Blanca Añón i Raquel Molano van consolidar la Comunitat Valenciana com un dels territoris amb major projecció artística del país. És en eixe context de reconeixement nacional on arriba ara la seua nova obra al Rialto.
La poètica de la demència i l'oblit
Yo rime el convite contigo és una obra que naix, segons explica el propi Giménez, de materials aparentment dispars que acaben trobant un punt de contacte inesperat. Tres afluents nodrixen el text: la figura d'un pare que es perd en paraules inventades i incomprensibles, un conte dels Germans Grimm i l'eco històric de la batalla de Verdún, un dels episodis més cruents de la Primera Guerra Mundial.
"La figura central és la d'un pare que es perd en paraules incomprensibles i inventades, la poètica de la demència i la soledat de l'oblit." - Xavo Giménez, autor i director de l'obra
La referència a El plat de fusta, conte dels Germans Grimm, no és casual. En eixe relat, un ancià a qui la família ha apartat de la taula per la seua torpesa i vellesa acaba sent imitat pel seu net, qui talla un plat de fusta perquè els seus propis pares mengen en ell quan siguen vells. Una moral incòmoda sobre l'aïllament dels qui deixen de resultar útils. Giménez l'usa com a espill i com a advertència: què fem amb els nostres majors quan deixen de ser el que eren?
El tercer element que vertebra l'obra és la batalla de Verdun, lliurada entre França i Alemanya en 1916 i considerada símbol de la guerra de trinxeres i el patiment sense eixida. Apareix a través de la figura d'un pare que escriu una novel·la sobre soldats atrapats en un fort assetjat, sense possibilitat d'escapar. El tancament, l'espera i la pèrdua com a metàfores que transcendixen l'històric i es tornen íntimes.
El resultat, en paraules de l'autor, és "un text personal, redemptor i nu en homenatge a una persona absent, el llegat de la qual roman".
'Inèdits': una aposta per l'autoria escènica valenciana
La presentació d'esta obra és part d'un projecte més ampli. Inèdits, iniciat en la temporada 2024-2025 per l'IVC —dependent de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats—, té com a objectiu reforçar l'autoria valenciana i facilitar el seu desenvolupament escènic mitjançant assajos, lectures dramatitzades i la seua possible continuïtat en produccions teatrals. També afavorix la participació de directors, intèrprets i equips artístics vinculats a l'àmbit escènic valencià.
En el marc d'esta mateixa iniciativa, recentment es van celebrar les lectures de Salomé, de Jerónimo Cornelles. I del 13 al 28 d'octubre està prevista la presentació de la tercera proposta seleccionada: Terrors desproporcionats, d'Andrea Martínez, baix la direcció de Tanya Beyeler i Pablo Gisbert.
Les tres obres han sigut triades per una comissió independent integrada per Tiago Barrachina, en representació de l'Associació d'Escriptores i Escriptors Teatrals (AVEET); Juan Luis Mira, en representació de la SGAE; i María José Mora, en representació de l'IVC. Una selecció que busca, en definitiva, garantir que els textos nascuts a l'empara de les ajudes institucionals no queden guardats en un calaix, sinó que troben el camí cap als escenaris i, amb sort, cap al públic que els mereix.